Publicitat
Publicitat

Els experts contradiuen el PP: la falta de consens és un mite

La Moncloa creu que el poder autonòmic dificulta fer canvis

En l’argumentari del PP i del govern espanyol per negar-se a reformar ara la Constitució s’hi repeteix, amb insistència, una tesi: no existeix, a l’Espanya del 2014, el consens mínim per abordar aquests canvis, a diferència del que passava el 1978. Veient les declaracions diàries dels partits polítics, l’afirmació pot semblar -en aparença- raonable. No obstant, les dades i els experts en neguen la validesa.

Aquesta setmana una quinzena de personalitats en la matèria han entregat al PSOE un informe, coordinat pel catedràtic Javier García Roca, sobre la necessitat de posar al dia el text fundacional de la democràcia espanyola actual. En el document, contradiuen obertament el “mite” segons el qual “no hi ha les condicions necessàries” per iniciar el procés. Com a punt de partida, a més dels socialistes, també Podem, Esquerra Unida i UPyD aposten per obrir el meló. Una altra cosa és la profunditat que planteja cadascú i, sobretot, l’horitzó final.

La majoria vol canvis

En l’informe, de 142 pàgines, els autors subratllen que el 60% dels espanyols aposten per retocar la Constitució: “Ha perdut bona part de la legitimitat d’exercici precisament per no haver-la actualitzat”, asseguren. L’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques confirma que només un 30% dels ciutadans volen mantenir l’estat de les autonomies com està ara. En aquest punt és on es planteja un problema intern per als populars, ja que un altre 30% dels enquestats reclamen més recentralització i més d’un 25% defensen més autogovern de les comunitats i, fins i tot, accepten la independència de les que ho vulguin. Davant d’aquesta situació, el PP ha optat per no moure’s i, en els últims dies, ha xutat la pilota a la teulada dels barons autonòmics. El govern espanyol apunta al poder territorial, plenament consolidat, com un possible fre a l’acord que afegeix complexitat a la situació de fa 36 anys. Fonts socialistes ho veuen una excusa de mal pagador. Consideren que l’interès de cada comunitat està lligat a l’estabilitat del conjunt de l’Estat.

Pels experts constitucionalistes, el consens és “el resultat” i no pas “una falsa condició prèvia”. Desmunten la percepció que el 1978 les coses estaven més clares. Neguen que hi hagués un acord de partida entre els pares constituents: “El consens es va construir discutint i cedint”. Pel que fa a la ciutadania, segons un estudi de Robert Liñeira, l’estiu d’aquell any els partidaris de l’Estat centralitzat estaven una mica per sota del 30%. Més o menys com ara. Segons l’autor, la instauració de les preautonomies i la ponència constitucional van contribuir a “deslegitimar” la posició unitarista.

Ara el mite de l’acord previ serveix al PP per defugir el debat intern abans de les eleccions.

21D

Més continguts de

21D
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT