Les 'fake news' de Vox: el perquè del seu èxit

BarcelonaManuel Mariscal té una tassa de Donald Trump damunt de la seva taula. La tassa de l’home que ja ha arribat a les 10.000 mentides i informacions incorrectes des que va aterrar a la Casa Blanca, segons un estudi del 'Washington Post'. Mariscal és l’encarregat de l’estratègia de comunicació de Vox. És un jove de 27 anys que va portar les xarxes d'Esperanza Aguirre i que s’encarrega de fer arribar el discurs d’aquest partit ultradretà: gairebé 2,7 milions d’espanyols li van comprar el missatge a les eleccions generals. Un de cada deu electors va optar per Vox.

Com s’explica l’èxit d’aquesta formació que fa mig any era un partit residual? Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor en comunicació, apunta tres grans motius. “Han entès un estat d’ànim; tenen una estratègia de forta vinculació emocional amb l’elector, un clima d’insurgència; i han utilitzat un llenguatge i una estètica que ha generat vincles sense mediació dels mitjans”.

Exèrcit de fidels

Vox ha prescindit de bona part dels mitjans tradicionals –titllats d’enemics– per canalitzar el seu discurs sense intermediaris, tot i que recentment s’ha replantejat aquesta estratègia per obrir-se més i buscar més ressò en canals més tradicionals que arriben a segments de població allunyats del món digital. “Tenen un gran exèrcit de fidels que difon els seus missatges”, explica Marc Amorós, periodista i autor de 'Fake news: La veritat de les notícies falses'. Tot i que Vox quantifica el seu equip de comunicació en 6 persones a tot Espanya, compten amb molts voluntaris per multiplicar els seus continguts. “El que han aconseguit no es compra amb diners, sinó amb vincles i compromís. Han entès les xarxes com un instrument de participació política, no de comunicació. Et conviden a ser protagonista, a participar-hi”, argumenta Gutiérrez-Rubí. I ho fan aprofitant a la perfecció les diferents xarxes. Cadascuna per complir un objectiu.

Twitter els permet marcar l’agenda política, incloure discursos i posar sobre la taula els temes sobre els quals s’ha de parlar. I aquí compten amb els mitjans tradicionals, que tot i estar vetats per Vox o evitar parlar-ne per qüestions ètiques acaben recollint els seus temes de debat. Mariscal posa un exemple: quan Podem va presentar el seu bus per recórrer Espanya, el Tramabús, Vox va respondre amb el seu propi bus. Tots els mitjans, als quals costava atreure per fer arribar el missatge (llavors no els vetaven perquè Vox els necessitava), van començar a trucar per informar-se sobre un bus que en realitat era una maqueta de 7 euros.

Instagram i YouTube –on són el partit amb més seguidors– són eines per fidelitzar votants. Per mantenir la flama encesa. I aquest no és un tema menor, com explica Santiago Abascal en el llibre de Fernando Sánchez Dragó: Instagram l’usen els més joves, menors de 35 anys, una bossa d’electors cabdal. En canvi, a Facebook, al març van deixar d’anunciar-s’hi pagant i ara hi han tornat. Segons els experts, van aturar la publicitat perquè ja havien aconseguit penetrar en la societat. Creien que la despesa era innecessària, tenint en compte que la gent ja s’interessava per Vox, com demostren les dades de cerca a Google o les visites a la web. Finalment, però, i això tindria a veure amb el replantejament de l’estratègia amb els mitjans, els resultats electorals no van ser els esperats i van treure menys diputats dels que preveien.

Vox no només compta amb els fidels seguidors, políticament actius. L’empresa Alto Data Analytics està fent una anàlisi a nivell europeu de l’ús de les xarxes monitoritzant milions d’usuaris. En va detectar un nombre elevat amb una activitat altíssima, gent que feia de mitjana 54 missatges cada dia. D’aquests, el 57% eren de Vox. Hiperactivitat? ¿O usuaris falsos generats informàticament, els famosos 'bots'?

Una altra de les plataformes que saben esprémer al màxim és WhatsApp. “9,6 milions d’espanyols van rebre una notícia falsa per WhatsApp durant la campanya de les generals”, explica Amorós. I afegeix: “La majoria, de Vox”. Aprofitant les llistes de difusió, el partit ultradretà va fer arribar els seus missatges a tots aquells que van apuntar-se directament a un servei que el partit va oferir per rebre informació –i així no ser catalogada de 'spam'–. Aquesta aplicació, diu Amorós, crea “una bombolla d’opinió perquè és compartida per persones afins”: el missatge arriba d’un entorn conegut i segur. A més, a l’arribar directament al receptor sense passar pel “sedàs” dels mitjans convencionals, ningú fa una “verificació de dades” per denunciar que el missatge és fals. Aquesta va ser una de les claus de l’estratègia de Vox: saltar-se els periodistes per evitar que es posi en dubte el seu discurs. Altres cops busquen sinergies amb pseudomitjans digitals que propaguen discursos xenòfobs, com 'Casoaislado'. Les 'fake news' es multipliquen, arriben sense filtre i serveixen no tant per “atreure indecisos” com per “reafirmar els teus votants” i sobretot per “desmobilitzar” els votants dels rivals. És el que va fer Donald Trump amb la comunitat negra que havia de votar demòcrata l’any 2016. “Vox no ha inventat res: Trump, Bolsonaro, el Brexit...”, enumera Amorós. “Hongria, Polònia i Salvini a Itàlia”, afegeix Gutiérrez-Rubí. “Hi ha hagut una transferència de coneixements”.

De Trump a Bannon

I el llistat no s’acaba aquí. “Steve Bannon va trobar-se amb ells”, remarca Ali Mahmoud Martínez, que va ser responsable a Espanya de Cambridge Analytica, l’empresa que va ajudar a guanyar les eleccions a Trump. Bannon, exassessor del president americà i promotor dels partits ultranacionalistes a Europa, ha estat en contacte amb Vox des de l’estiu del 2017. Unes reunions que nega en declaracions a l’ARA Iván Espinosa de los Monteros, un dels homes forts del partit: “Cap d’ells ens ha ajudat ni finanÇat ni suggerit cap idea. Ni Bannon, al qual no coneixem”. Una afirmació que xoca amb les que ha fet repetidament Bannon, que ha admès els contactes.

En tot cas, Ali Mahmoud Martínez sap bé de què parla. Ell mateix va reunir-se amb Vox fa dos anys. No van arribar a un acord per treballar amb Cambridge Analytica, però va poder comprovar les inquietuds de Mariscal sobre tot el que tenia a veure amb les xarxes. “Va preguntar molt”, afirma. Per a Martínez, segons les dades amb què ells treballaven, "e l 20% del vots assegurats venen de les xarxes socials”, una xifra que a Espanya podria ser fins i tot “superior”: “Atribueixo gairebé un 30% dels vots obtinguts al que van fer a les xarxes”.

Tot i això, l'ex de Cambridge Analytica creu que l’èxit no s’ha de buscar només en l’estratègia de comunicació. “La gent té por del que passa a Espanya; la immigració espanta molta gent. També tenen por de l’independentisme”. Per això en molts dels seus missatges, diu Gutiérrez-Rubí, s’assenyala “l’adversari”, que és “un estímul per al combat”, convocant el votant a “alliberar-se i actuar sense complexos”. I ho van fer, a més, recuperant els mites nacionals espanyols, apel·lant als sentiments més primaris i reforçant la figura d’Abascal, a qui Mariscal defineix com un líder de qui es podria “fer una pel·lícula” pel seu “passat heroic” al País Basc.

A més, Vox també s'ha recolzat en plataformes ultraconservadores com Citizen Go, una comunitat amb seu a Madrid però presència en 50 països que a Espanya es coneix com Hazte Oir. Es tracta d'una associació ultraconservadora que ha fet viatjar autobusos per tot Espanya amb missatges antifeministes i transfòbics. Han treballat junts des de la creació del partit ultradretà l'any 2014 i comparteixen un ideari. Fins al punt que aquesta plataforma, amb 1,2 milions de membres i que rep 2,5 milions anuals d'euros entre donacions i quotes, dona suport obertament a Vox, com no s'ha cansat de repetir el seu president, Ignacio Arsuaga. Vox té molts socis dins i fora d'Espanya, tot i que busqui distanciar-se'n públicament per mostrar-se als votants com un moviment genuí i, sobretot, exclusivament espanyol.