El fantasma del 384 bis i l’aritmètica parlamentària
PeriodistaLa interlocutòria de processament per als 25 investigats ja és ferma i la sala de recursos invoca en dues ocasions, al llarg de les 43 pàgines, el fantasma de la suspensió dels diputats: l’article 384bis de la llei d’enjudiciament criminal (LECrim). No era necessari, ja que Pablo Llarena fa mesos que ho fa. Però la sala ho ha volgut deixar encara més clar.
Aquest article, del 25 de maig del 1988, diu: “Amb una interlocutòria de processament ferma i un cop decretada la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui ostentant una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès d’aquest exercici mentre duri la situació de presó”. Quan els jutges assenyalen, en resposta a la defensa de Jordi Cuixart, que hi pot haver rebel·lió sense armes de foc, implícitament neutralitzen una resolució del TC del 1987 segons la qual el tipus del delicte de rebel·lió exigeix les armes o els explosius.
Els magistrats es refereixen al 384 bis per assenyalar, primer, que, precisament per la gravetat que suposa aplicar-lo, és necessària una “motivació reforçada”, ja que té conseqüències abans del judici oral, és a dir, abans que l’acusat sigui declarat innocent o culpable. El segon moment en què els magistrats mencionen l’article és en resposta a les al·legacions de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, durant la vista oral del 18 de juny passat. El seu advocat, Jordi Pina, va apuntar que l’aplicació del 384 bis podia alterar les majories parlamentàries.
Efectivament, Puigdemont i sis diputats més, amb presó decretada o “en situació de presó”, serien els destinataris de la mesura. Com que és provisional, no els força a abandonar l’escó, però els traurà la capacitat de participar en els afers parlamentaris. És a dir, que s’alteraria la majoria, Pina dixit, que passaria de 66 escons a 59. Per evitar aquesta situació, els diputats afectats haurien de renunciar i permetre que corri la llista.
La sala considera que aquesta interpretació és una “banalització” de l’aplicació de la LECrim. Però aprofita per citar l'espectre del 384 bis.
En assenyalar, en resposta a la defensa de Jordi Cuixart, que hi pot haver delicte de rebel·lió sense armes de foc, la sala, implícitament busca neutralitzar una resolució del Tribunal Constitucional del 1987 que feia referència a la suspensió de drets implicats en delicte de rebel·lió per exercir càrrecs públics. Segons aquesta sentència la tipicitat del delicte de rebel·lió exigeix l'ús d'armes de foc o explosius".
La mesura, que Llarena comunicarà a la mesa del Parlament immediatament, exigirà que el jutge faci algun pas processal en el cas de Toni Comín. Tot i que l’exconseller de Salut va designar procurador fa dues setmanes, el jutge instructor no li ha notificat el processament ni l’ha sotmès a la declaració indagatòria. Llarena haurà de citar-lo perquè es presenti i, quan no ho faci, declarar-lo en rebel·lia. Després haurà d’arxivar provisionalment la causa contra ell.
El cas de Meritxell Serret no està afectat pel 384 bis perquè està processada per malversació -tampoc se li ha notificat-, però no per rebel·lió. No obstant això, la justícia pot actuar via Estatut de la Funció Pública per qüestionar el seu càrrec de delegada de la Generalitat a Brussel·les. El jutge preveu dictar la interlocutòria de conclusió al mes de juliol i, a partir d’aquí, quan sigui ferma, s’obrirà la fase de qualificació per part de la fiscalia i l’acusació popular. La sala deixa clar que el ministeri públic no està obligat a acusar per rebel·lió i que el tribunal d’enjudiciament tampoc està lligat en aquest sentit. Fonts jurídiques asseguren que la fiscalia presentarà a l’agost un escrit molt obert en què qualificarà els fets com a rebel·lió o alternativament com a sedició, a banda de malversació i desobediència.
