El finançament torna a disparar la tensió entre el PSC i el PSOE
EL PSC no només manté un pols amb CiU sobre el pacte fiscal. També el manté amb el PSOE, que ara per ara es mostra totalment contrari a una fórmula equivalent al concert econòmic.
BARCELONAExplica la mitologia socialista que José Luis Rodríguez Zapatero, quan era candidat a secretari general del PSOE, va ser convidat a visitar la seu del PSC del carrer Nicaragua per l'aleshores primer secretari, José Montilla, que, en entrar, li va comentar: "Tingues present que entres a la seu d'un partit diferent del PSOE". Sigui certa o no l'anècdota, és cert que orgànicament el PSC és un partit independent del PSOE, tot i que el PSC forma part de l'executiva federal dels socialistes espanyols.
Aquesta ambivalència grinyola periòdicament i el pacte fiscal l'està tornant a posar a prova. El PSOE no entén que el PSC negociï un nou model de finançament sense consultar la direcció federal, però els socialistes catalans adverteixen que no han de "demanar permís a ningú". El conflicte es barreja aquesta vegada amb la voluntat del PSC de renegociar la seva relació amb el PSOE per guanyar visibilitat al Congrés, tal com van acordar en l'últim congrés dels socialistes catalans. Una negociació que Pere Navarro sempre havia dit que havia d'estar tancada "abans de l'estiu", però que finalment no serà possible.
La negociació del pacte fiscal ha obligat a endarrerir fins a finals d'aquest mes de juliol la trobada bilateral prevista entre les executives del PSOE i del PSC, perquè no se celebrarà fins després del ple del Parlament del dia 25, en què en teoria s'ha d'aprovar el nou model de finançament. Amb aquest calendari, fonts de la direcció del PSC ja donen per fet que el nou protocol de relacions amb el PSOE no es podrà pactar fins al mes de setembre.
La intenció de Pere Navarro és estrenar-se votant diferent al Congrés precisament amb la proposta de pacte fiscal catalana, sempre que s'aprovi per consens. En les últimes setmanes, el primer secretari del PSC i altres dirigents del partit, com Antonio Balmón, Rocío Martínez Sempere i Daniel Fernández, han mantingut trobades amb Elena Valenciano, vicesecretària general del PSOE i altres dirigents de confiança de Rubalcaba, però no s'ha avançat gaire. El missatge que han donat és que, si hi ha consens, el PSC votarà el mateix a Barcelona que a Madrid, perquè aquesta serà una qüestió cabdal per recuperar la centralitat política a Catalunya. Els socialistes catalans fan el gest d'intentar convèncer el PSOE perquè hi voti afirmativament, però es conformarien amb una abstenció.
No obstant, el PSOE està lluny d'una abstenció. Destacats dirigents com el president del partit, José Antonio Griñán, i la portaveu parlamentària, Soraya Rodríguez, han manifestat la seva oposició i han demanat que el PSC acati les directrius de Ferraz. La resposta del PSC ha estat que votarà el que la seva executiva acordi, d'acord amb els interessos de Catalunya.
