El fiscal diu que Homs va fer un "pols a l'Estat de dret" el 9-N

MadridL'última jornada del judici contra Francesc Homs al tribunal Suprem pel 9-N ha tingut aquest dimecres la fase de conclusions, amb l'al·legat final del fiscal del cas, Jaime Moreno, que ha demanat la condemna contra l'exconseller de la Generalitat pels delictes de desobediència i prevaricació que se li imputen. Moreno ha considerat que el Govern va fer "un desafiament a la legalitat i un pols a l'Estat de dret" fent cas omís de les suspensions del Tribunal Constitucional (TC), i no es van "vulnerar drets fonamentals".

Moreno ha reclamat una sentència condemnatòria, amb 9 anys d'inhabilitació, en la part alta de la pena, per la voluntat a més de "tornar a fer-ho" d'Homs.

"No enjudiciem els que van anar a votar", ha aclarit Moreno, que ha volgut posar l'accent en què l'acusat "intenta desviar" l'atenció de la suspensió del TC, que segons ell era clarament suspensòria, en contra dels arguments de la defensa. El representant del ministeri públic ha posat de manifest la formació com a advocat d'Homs, i el fet que en el recurs de súplica davant del TC presentat per la Generalitat es "reitera" que cal una resolució del recurs per poder celebrar el procés participatiu.

És a dir, ha intentat desacreditar l'argument de la falta de claredat de la providència del TC que ha fet servir Homs argumentant que de les seves pròpies actuacions es desprèn que van comprendre que la providència tenia efecte suspensori. A més, ha insistit, que el recurs d'aclariment de la Generalitat només demanava un aclariment parcial dels efectes de la providència.

Moreno ha admès, com ha defensat la defensa, que la consulta i el posterior procés participatiu eren "coses diferents", però ha argumentat que també van ser suspesos per dues providències del TC diferents.

Voluntaris

També ha intentat Moreno desacreditar la línia de defensa que apnta a què va quedar tot en mans de voluntaris i ha asseverat que "quan els voluntaris van arribar a les meses ja estava tot preparat". Ha argumentat també que la instal·lació dels programes per recomptar vots que va fer T-Systems es va fer després de l'emissió de la providència del TC del 4 de novembre.

L'empresa va enviar una carta a Homs dient que hi havia aplicacions "pendents d'entregar" i això, segons Moreno, desacredita l'afirmació que va quedar en mans de voluntaris, com també ho fa el fet que no es tirés enrere la campanya publicitària ni es tanqués la web del procés participatiu.

Inacció

Moreno també ha explicat que l'absència d'una resolució del Govern intentant aturar els preparatius de la consulta "equival a una ordre de continuar", com segons ell dicta la jurisprudència del mateix Suprem. Però, a més, "va haver-hi més que això", perquè Homs va donar ordres concretes de continuar amb els preparatius, amb la resposta d'Homs a T-Systems.

Contraargumentació de la defensa

L'advocada de Francesc Homs, Eva Labarta, de la seva banda, ha fet una valoració de la importància política dels fets que es jutges, i ha criticat que el Tribunal Constitucional i les altres institucions de l'Estat com el consell d'Estat i el consell de ministres, que es van reunir en 46 hores després de la convocatòria de la primera consulta, que va ser suspesa i reconvertida en el procés participatiu. Labarta ha fet una crida al "diàleg, la trobada i la mediació" i a defugir "l'enfrontament i la judicialització de la vida política".

Entrant en els arguments jurídics, Labarta ha argumentat que la primera providència del TC era concreta i suspenia articles d'una convocatòria, mentre que la segona no.

La lletrada ha argumentat que la querella "és política", i ha tret com a argument la resolució de la junta de fiscals de Catalunya que no observava delicte en l'actuació dels dirigents catalans, i que després va ser rebatuda per la fiscalia general de l'Estat aprofitant la seva naturalesa jeràrquica.

"Demano un canvi de camí", ha conclòs Labarta."El 1934 en aquesta mateixa seu hi va haver un judici contra Lluís Companys en què se'ls acusava de ser deslleials a la legalitat, i ell va dir que era lleial a la legalitat catalana. Ells van ser condemnats, però es va produir un vot particular. Hi va haver cinc magistrats que els van suspendre i van dir que en aquests casos els únics que jutgen són els ciutadans", ha acabat dient Labarta.