El fiscal no afluixa tot i el vídeo que qüestiona els fets d’Altsasu
Veu “feixisme” i manté la petició de fins a 62 anys de presó
BarcelonaTram final del judici pel cas Altsasu, i la fiscalia no canvia de parer. Tampoc després de l’aportació d’un vídeo que desmentiria el relat acusatori, ja que s’hi veu com, després de la baralla, un dels guàrdies civils suposadament agredits apareix amb una camisa blanca en bon estat, tot i haver denunciat que els presumptes agressors li havien trencat la vestimenta i que duia múltiples trepitjades i marques de botes. En l’exposició de conclusions definitives, el fiscal considera “feixisme en estat pur” la baralla de bar que va tenir lloc la matinada del 15 d’octubre del 2016 al bar Koxka de la localitat navarresa d’Altsasu, i manté la petició d’entre 12 i 62 anys de presó per agressions i amenaces terroristes.
El tribunal que jutja el cas va acceptar definitivament com a prova per a les defenses que es visualitzés una gravació feta amb el mòbil d’Iñaki Abad, un dels acusats, on es veuen moments posteriors a la baralla a l’exterior del local, ja amb la presència de la policia foral de Navarra al lloc dels fets. Segons les famílies dels joves, en el vídeo, difós per ETB, es pot comprovar que no es van produir “manifestacions de fustigació a les forces de seguretat, ni crits d’“ alde hemendik ” [que se’n vagin], ni res semblant a tumults agressius”.
“Les imatges mostren uns esdeveniments més compatibles amb un context festiu amb persones èbries -van assegurar les famílies en un comunicat-. El sergent es creua o es mou entre la gent, entre ells diversos encausats, mantenint contacte visual amb ells, sense reconèixer-ne cap com a suposat agressor, i en instants posteriors s’observa com es dirigeix amb la policia foral a un bar a la recerca de suposats participants en els fets”, fan notar les famílies en el comunicat, en què també es destaca que el sergent tira a terra d’un cop el mòbil d’un dels implicats.
La clau de volta de la defensa és demostrar que els joves no van planificar cap batussa ni molt menys que al darrere hi hagués la voluntat d’expulsar els cossos i forces de seguretat de l’Estat de territori navarrès. Aquesta és la versió que la fiscalia sosté per atribuir el delicte de terrorisme, i es remunta als objectius d’ETA per justificar l’acusació.
“Xenofòbia, racisme i feixisme”
Malgrat el vídeo, el fiscal que porta el cas, José Perals, va decidir ahir mantenir les acusacions perquè considera que els presumptes agressors van respondre amb “feixisme en estat pur”. “És el pitjor de la naturalesa humana i el que desgraciadament va portar l’Europa del segle passat a una de les pitjors atrocitats. I això és el que estem veient aquí a Espanya el segle XXI, amb gent que demana que d’altres se’n vagin del seu poble; és la xenofòbia, el racisme i el feixisme en estat pur, tal com hem vist en aquest judici”, apunta en les conclusions.
En el seu escrit, el fiscal abunda en opinions polítiques i considera que els “supremacistes abertzales defensen un nacionalisme passat de moda que vol l’expulsió d’unes persones perquè fan una feina que a ells no els agrada i únicament no volen forces de seguretat al seu poble”. Així, creu que en les sessions del judici “s’ha provat que no va ser una baralla de bar ni una discussió, sinó una acció planificada per agredir els guàrdies civils amb una finalitat terrorista d’expulsar-los d’Altsasu i de Navarra”.
Els arguments del fiscal van causar indignació en les famílies, que van assegurar sentir “vertigen i por” per les acusacions. En declaracions als mitjans a les portes de la seu judicial de San Fernando de Henares, Isabel Pozueta, mare d’un dels acusats, va afirmar que no haurien d’estar davant un “tribunal excepcional com l’Audiència Nacional” i que senten “moltíssima por perquè les conseqüències de les peticions de la fiscalia són altíssimes”.
Interès en tornar al “tot és ETA”
Pozueta va expressar la seva preocupació pel fet que el fiscal mostri un “interès per emmarcar els fets en el terrorisme” i va denunciar que, en lloc de basar-se en la possible baralla, es fixi en la procedència del moviment Alde Hemendik. Segons la seva opinió, “han volgut justificar les acusacions amb fets polítics que no tenen a veure amb el cas”, i hi ha un interès concret a tornar a plantejar el “tot és ETA”. El judici s’acosta a la seva fi i ja només queda la presentació dels informes finals i l’última paraula dels acusats, en què negaran les acusacions de terrorisme, tal com han fet al llarg del judici.
