La justícia belga ha acceptat el recurs presentat per la defensa de Carles Puigdemont pel presumpte espionatge a l'expresident, tal com ha confirmat un portaveu del Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les a l'ARA. Al març el jutge encarregat d'aquesta investigació va decidir aturar el procés d'investigació perquè no aconseguia trobar les persones que van col·locar les balises del dispositiu GPS que es va trobar al cotxe de Puigdemont. La defensa de l'expresident, però, va presentar un recurs davant del Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les demanant anar més enllà en la investigació i la justícia belga ha acceptat part d'aquestes peticions per intentar esbrinar l'autoria dels fets. 

"Diversos dispositius GPS estaven amagats als vehicles fets servir per Puigdemont amb l'obvi propòsit d'espiar-lo"

Segons l'ordre del jutge d'instrucció, la justícia belga ha reclamat demanar informació a l'empresa italiana que va vendre els dispositius GPS, així com als representats de tres empreses d'Alemanya, Dinamarca i Taiwan que van vendre parts dels components d'aquests dispositius, i finalment identificar els usuaris d'un seguit de telèfons mòbils que la defensa de Puigdemont (després de la investigació policial) considera implicats en el cas. El tribunal belga considera que efectivament hi ha diversos dispositius GPS que estaven amagats als vehicles que va fer servir Puigdemont amb el propòsit d'espiar-lo i, com a mínim, seguir els seus moviments sense el seu coneixement. Per això, el tribunal considera que les investigacions addicionals són necessàries.

Rebutja indagar sobre un fiscal de l'Audiència Nacional espanyola

Tot i això, el Tribunal d'Apel·lació ha rebutjat la petició de la defensa de demanar explicacions a les autoritats espanyoles sobre la presència a Brussel·les del fiscal de l'Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego. Després de la primera investigació duta a terme per la fiscalia belga, es va posar aquest fiscal sota el focus de la sospita perquè entre el 28 i el 31 d'octubre del 2018 era en un hotel de Brussel·les. Es tracta del mateix període de temps durant el qual la policia belga sospita que havia començat el presumpte espionatge a l'expresident Puigdemont (segons les informacions que va publicar l'ACN). El març passat l'associació espanyola de fiscals va assegurar que Bautista Samaniego era a Brussel·les per a un projecte de la Unió Europea, però ell no s'ha pronunciat al respecte. 

En les seves peticions, eñs advocats del líder independentista a l'exili demanaven que l'Estat aclarís si Carlos Bautista Samaniego es trobava de viatge oficial, amb qui es va reunir i si va ser l'estat espanyol qui va pagar les despeses del viatge. Tot i això, el jutge d'instrucció rebutja aquest extrem perquè considera que la defensa no proporciona cap evidència que suggereixi que aquesta persona podria estar implicada en els fets. El simple fet que un magistrat espanyol s'allotgi en un hotel de Brussel·les mentre un vehicle fet servir per un civil circula amb una balisa col·locada de manera il·legal no és suficient per considerar-lo sospitós, segons el tribunal.

Els orígens del cas

El cas va començar quan es va identificar una balisa al vehicle de Carles Puigdemont i aquest va presentar una denúncia davant la justícia belga per suposat espionatge.  La instrucció de la investigació va quedar en mans de la fiscalia belga i sota la supervisió d'un jutge que va decidir sobre les peticions de les parts. Aleshores, la fiscalia belga no va trobar prou indicis per determinar qui va col·locar el GPS al vehicle i va decidir aturar la investigació. Tot i això, els advocats de Carles Puigdemont a Bèlgica, Paul Bekaert i Gonzalo Boye, van demanar obrir diligències addicionals sobre "comunicacions" i justament sobre els possibles autors de l'espionatge. Ara, la petició ha estat acceptada pel Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les. 

Les sospites de l'expresident són que els serveis d'intel·ligència espanyols el van espiar després que marxés de Catalunya i s'instal·lés definitivament a Brussel·les. De fet, durant la investigació de la fiscalia es va determinar que  la balisa que s'havia trobat al cotxe de l'expresident era espanyola,  tal com va avançar aleshores 'El Periódico' citant fonts pròximes a la investigació. Es va determinar que el dispositiu que s'havia enganxat al cotxe funcionava amb dues targetes SIM comprades a Espanya. Però la fiscalia de Brabant-Való creia que no tenia sentit continuar investigant perquè no podia aconseguir determinar-ne l'autoria i, davant aquesta situació, Puigdemont només podia esperar que una instància superior decidís ampliar la investigació.