La Fiscalia del Tribunal de Comptes diu que el Govern de Mas va dedicar 4,9 milions al 9-N

El ministeri públic assegura que es van utilitzar 12.000 euros del FLA

La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha assegurat en un informe que la Generalitat va dedicar diners públics al procés participatiu del 9-N del 2014. Concretament, s'haurien dedicat 4,99 milions d'euros del pressupost del Govern en deu operacions. Per tant, acabada la instrucció, demana al Tribunal de Comptes que es condemni l'expresident i una desena de col·laboradors a tornar els diners amb interessos. En el seu informe final del 27 d'abril passat, de 74 pàgines, avançat pel diari 'El Mundo', el fiscal en cap, Miguel Ángel Torres, assegura que la primera factura de la campanya de publicitat institucional per a la consulta, poc menys de 12.000 euros, va ser pagada directament pel Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

"El senyor Mas és l'autoritat que aprova totes les despeses inherents a la consulta i determina la seva imputació pressupostària", per la qual cosa té "responsabilitat directa en la totalitat dels danys i perjudicis", afirma el fiscal, que també culpa els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, així com sis ex alts càrrecs més. Demana que l'embargament preventiu de les seves propietats es converteixi en definitiu i que tornin entre tots un total de 4,99 milions, més els interessos, per la seva responsabilitat comptable. Atribueix a cadascun xifres a retornar diferents, segons les despeses autoritzades, però de les deu operacions en fa responsable Mas.

Segons el fiscal, "després de la providència del TC del 29 de setembre que suspenia el decret de convocatòria, amb l'impuls i la coordinació del senyor Mas, es van seguir executant els procediments de contractació previstos i imputant les despeses ocasionades al pressupost de la Generalitat, mitjançant les improcedents i injustificades modificacions de les posicions pressupostàries". Es tracta, segons el fiscal, d'una "infracció greu perquè autoritza despeses sense comptar amb la cobertura legal necessària".

Fins ara els investigats pel Tribunal de Comptes han dipositat 4,8 milions d'euros de fiança més 422.000 euros d'interessos, 5,27 milions en total. D'aquesta xifra, 2,9 milions van ser dipositats com a fiança per l'ANC, i la resta, 2,33 milions, correspon a béns immobles embargats, particularment els de Mas, valorats en 1,26 milions.

Aquests diners haurien de ser retornats directament a la Generalitat (4,93 milions), més 20.214 euros al CIRE i 28.915 al CTTI, però el fiscal conclou que hi ha almenys una factura que va ser abonada directament per l'administració general de l'Estat. Tot i que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha negat sempre pagaments directes per a consultes il·legals, el fiscal sosté que "la primera factura associada a la despesa de la campanya de publicitat institucional, per un import de 11.785,78 euros, va ser satisfeta mitjançant transferència del fons de finançament a les comunitats autònomes 2015". Per això, "cal entendre que en aquest supòsit són els fons estatals els que van patir un trencament". El pagament per part del FLA va ser abonat l'any 2015, mesos després que el govern impugnés davant del TC el procés participatiu. La contractació de la campanya de publicitat institucional va costar en total 806.403,52 euros.

L'operació més important va ser l'adquisició per part del departament d'Ensenyament de 7.000 ordinadors per utilitzar-los a les meses de votació, per valor de 2,8 milions. El fiscal assenyala que la partida necessària perquè Rigau pogués fer aquesta comanda es va produir per acord de la Generalitat el 21 d'octubre del 2014. Aquell dia el Govern de Mas va complir el mandat del Constitucional i va anul·lar una partida de 5,2 milions habilitada per a la consulta. Però "a continuació i amb acord de Govern en la mateixa data, s'aprova la transferència per habilitar els crèdits al departament d'Educació per 2,8 milions, fet que possibilita l'adquisició i pagament dels ordinadors que s'utilitzen per al tractament de dades del procés participatiu del 9-N ", afirma l'escrit del fiscal. Així, es va utilitzar un contracte marc entre el CTTI i Telefónica per demanar els ordinadors de manera "urgent". Rigau va explicar que aquells ordinadors, després d'utilitzar-se per a les votacions, es van fer servir a les escoles per als alumnes, i per tant no hi havia malversació. 

Una altra operació va ser la contractació per a l'elaboració del suport informàtic, per 727.600 euros. Va ser Governació qui ho va encarregar al CTTI, i aquesta empresa de la Generalitat ho va subcontractar a companyies informàtiques externes, bona part de les quals ja treballaven habitualment per a la Generalitat. Els serveis facturats pel CTTI a Governació van costar gairebé 700.000 euros, i incloïen 'call centers', l'aplicació pel registre de votants, la pàgina web 'www.participa2015.cat', suport tècnic, el registre de voluntaris i el registre de resultats i participació.

En aquest cas, va ser decisiu el llavors conseller de Presidència, Francesc Homs, que, davant els dubtes de legalitat que tenia el proveïdor informàtic T-Systems, va arribar a posar per escrit que no hi havia problema: "Els serveis no estan explícitament afectats per la providència del Tribunal Constitucional". Segons el fiscal, "aquest missatge va ser determinant perquè l'empresa informàtica decidís continuar amb els treballs".

Una altra operació irregular va ser el pagament de 163.953 euros per a la fabricació, emmagatzematge i transport del material auxiliar als locals de votació, sota responsabilitat de Joana Ortega. Mitjançant dos convenis del 23 i el 27 de setembre, Governació va encarregar al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), que dona feina als presos, la fabricació dels sobres de votació, paperetes, cabines, urnes, precintes, certificats de votació, actes i manuals d'instruccions. Arran de la suspensió de la consulta inicialment prevista per part del TC el 29 de setembre, Ortega va suspendre l'encàrrec l'endemà, però la directora del CIRE no va paralitzar-lo fins al 14 d'octubre de manera "deliberada i injustificada". Per això bona part del material ja s'havia fabricat i es van pagar tres factures per un total de 93.421 euros per pagar urnes, sobres, paperetes i bolígrafs. Més tard es va signar un nou conveni, valorat en 50.000 euros, per elaborar més sobres, llistes numerades de participants, precintes i bolígrafs. I l'últim encàrrec relacionat amb el material va ser una invitació a una empresa de transports per distribuir el material als centres de votació, empresa que va cobrar 20.000 euros.

L'enviament d'informació electoral va costar 307.000 euros, la campanya informativa en va costar 21.767, mentre que el centre de premsa a la Fira de Barcelona va costar 144.000 euros. L'ampliació del contracte d'assegurança dels voluntaris que participaven en l'organització de les votacions va costar 1.400 euros per a 1.317 persones per als dies 9 i 10, i més de 25.000 només per al dia 9. També es reclamen 74 euros pel registre de la pàgina web 'www.participa2014.cat'. 

Els quatre exmembres del Govern van ser condemnats per desobediència, però no pas per malversació de fons públics. Per això el fiscal diu que la decisió penal no obstaculitza la responsabilitat comptable.

Més continguts de