La fiscalia reclama al Suprem que ampliï la condemna del 9-N

Vol que el Suprem condemni Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, també per prevaricació

La Fiscalia Superior de Catalunya no es conforma amb la inhabilitació d'entre dos anys i un any i mig per a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. El ministeri públic va anunciar ahir que recorrerà la sentència del 9-N feta pública dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que reclamarà al Tribunal Suprem que condemni també l'expresident de la Generalitat i les exconselleres per un delicte de prevaricació. El fiscal busca així aconseguir a Madrid una sentència més dura contra Mas, Ortega i Rigau.

El ministeri públic completa d'aquesta manera el gir de 180 graus des que el novembre del 2014 la Junta de Fiscals va rebutjar inicialment querellar-se pel procés participatiu del 9-N. Aleshores van considerar que no hi havia una base jurídica sòlida per sostenir els delictes de desobediència o prevaricació, ja que el Tribunal Constitucional, quan va suspendre la consulta alternativa, no va donar cap ordre expressa per aturar els preparatius.

Ahir, però, la fiscalia va justificar en un comunicat recórrer la sentència per "coherència" amb la línia mantinguda per l'organisme no només en l'acusació contra Mas, Ortega i Rigau, sinó també en el cas de Francesc Homs davant del Suprem, que encara està pendent de veredicte. El ministeri públic considera que tots quatre, a més de desobeir el Constitucional, van acabar prevaricant, prenent decisions arbitràries.

Contra la sentència del TSJC

Amb el seu recurs, el fiscal contradiu, doncs, la sentència dictada pel TSJC, que va descartar condemnar Mas, Ortega i Rigau també per prevaricació al·legant que –segons el principi penal de 'non bis in idem'– no es pot sancionar un acusat dues vegades pels mateixos fets.

A més, el veredicte del TSJC, anunciat pel president del tribunal, Jesús María Barrientos, concedia un cert "marge d'error interpretatiu" a Mas, Ortega i Rigau respecte de les resolucions administratives que van prendre en relació al 9-N i per això els absolia de prevaricació. La sentència recorda que la interlocutòria del 2015 del TC deixa clar que el procés participatiu era il·legal, però admet que en el moment de la votació aquest pronunciament tan explícit encara no existia.

El Suprem, doncs, haurà de resoldre el recurs de la fiscalia però també el que presentin les defenses de Mas, Ortega i Rigau, que ja van avançar des d'un primer moment la voluntat d'elevar el cas a instàncies superiors amb la idea d'arribar fins al tribunal d'Estrasburg. En el cas de les defenses, però, el recurs anirà en el sentit contrari al de la fiscalia i intentarà posar en dubte els arguments del TSJC per justificar la condemna als tres dirigents per desobediència.

La sentència del tribunal català tombava els dos principals arguments que havien exposat Mas, Ortega i Rigau per defensar la seva innocència: que després que el Tribunal Constitucional suspengués la consulta van deixar-la en mans de voluntaris i que la providència del 4 de novembre del 2014 no especificava exactament què podia fer i què no el Govern. Segons els magistrats, però, la resolució del TC resultava "d'una claredat meridiana per a qualsevol intel·ligència mitjana", i més per a un president i unes conselleres "assessorats per un equip de juristes".

Aquest és el primer argument que va donar el tribunal per condemnar Mas, Ortega i Rigau per haver desobeït de manera "conscient, deliberada i inequívoca" el Constitucional. L'altre raonament és el de la feina dels voluntaris. El TSJC argumentava que, tot i la "generositat" de la seva tasca, els resultats no haurien sigut els mateixos si la Generalitat s'hagués apartat de l'organització del 9-N. "Els voluntaris van estar sempre sota el control organitzatiu del Govern", conclou la sentència.

El procediment per recórrer davant del Suprem requereix que primer es faci un anunci davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que traslladarà la petició al tribunal madrileny. Després, el Suprem obrirà un període durant el qual les defenses i les acusacions podran presentar el seu recurs formal posant per escrit la seva argumentació. Això vol dir, doncs, que després del primer veredicte sobre Mas, Ortega i Rigau encara caldrà esperar unes setmanes per saber el segon. La decisió del Suprem converteix la sentència en ferma i l'aboca als tribunals europeus.

Més continguts de