Una setmana després que el PP es querellés contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte d’usurpació de funcions, la Fiscalia demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no admeti la querella a tràmit. El ministeri públic considera que els fets que exposen els populars en la seva denúncia no constitueixen una “infracció penal” i defensa que el TSJC no és el tribunal competent per resoldre la qüestió de fons: si Torra continua sent president tot i perdre la condició de diputat després de la inhabilitació exprés de la Junta Electoral Central (JEC).

L'amenaça judicial del PP contra Torra que podria acabar en no res

En aquest sentit, la Fiscalia adverteix que la resolució de la JEC de principis de gener que acordava la inhabilitació de Torra com a diputat no fa cap “pronunciament explícit sobre la seva condició de president”. Així, el ministeri públic considera que no és un tribunal penal el que ha de dirimir sobre si Quim Torra és president de la Generalitat tot i perdre la condició de diputat. Els populars defensaven, en la seva querella, que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i també la Constitució espanyola estableixen que per ser president de la Generalitat cal ser diputat. “La certesa i taxativitat de la norma penal imposa al respecte la necessitat d’un previ pronunciament per part de l’òrgan competent amb relació a la –sense cap dubte controvertida– qüestió suscitada”, afirma el fiscal Pedro J. Ariche.

A més, en l’escrit el ministeri públic burxa en les contradiccions dels populars i considera que si el PP considerés realment que Torra ja no és president de la Generalitat hauria hagut de presentar la querella davant d’un jutjat d’instrucció, ja que el TSJC és l’òrgan competent per jutjar persones aforades –com diputats o presidents del Govern–. D’aquesta manera, el fiscal insisteix que el fet que els populars presentin la querella al TSJC demostra que Quim Torra continua sent president, ja que aquest tribunal és el competent per jutjar “diputats, presidents i consellers del Govern”.

D’altra banda, la Fiscalia també assenyala que perdre la condició d’aforat “no pot dependre” de la “formalitat legal dels actes del querellat” ni tampoc “de la voluntat del querellat”, tal com explicita el PP en el seu escrit de denúncia. Així, els conservadors detallaven les declaracions i actes que ha fet i encapçalat Torra com a president de la Generalitat des de la inhabilitació de la JEC i admetien que, malgrat considerar que no podia ser cap de l’executiu català després de perdre la condició de diputat, continuava exercint “en qualitat de president de facto de la Generalitat, sense estar legitimat per fer-ho”.

“Malgrat l’aparent incongruència del plantejament del querellant, és la sala civil i penal del TSJC la competent per conèixer la present querella”, afirma la Fiscalia, admetent que Torra continua sent president de la Generalitat. Ara bé, el ministeri públic també deixa clar que la competència del TSJC podria canviar en relació a “pronunciaments futurs”, en referència al recurs de cassació que va presentar Torra a principis de febrer davant del Tribunal Suprem i que la sala penal té pendent de resoldre. Si l’alt tribunal decideix que Torra no és president, deixaria d’estar aforat i, per tant, la competència per tramitar aquesta querella seria d’un tribunal de primera instància.