PROCÉS SOBIRANISTA

La fiscalia no es querellarà per l’esborrany de la llei de desconnexió

JxSí es desmarca del contingut i diu que “no té res a veure” amb les versions actuals

La fiscalia no pot frenar la llei de desconnexió fins que no consti en algun registre oficial. Ahir, després que el El País publiqués un esborrany sobre la llei de transitorietat jurídica -que ha de regular el pas de la Catalunya autònoma a l’estat independent i de la qual fins ara no havia transcendit el contingut-, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va anunciar que estudiaria si s’interposava una querella contra el Govern. Finalment, el ministeri públic va desistir i, a la nit, en un comunicat, va anunciar que no es pronunciaria sobre l’esborrany.

Segons el text, publicat en un document sense cap marca institucional ni de partits, la norma inclou la pregunta del referèndum i no estableix mínims de participació per considerar vàlid el resultat. La pregunta que el text assegura que se sotmetrà a consulta és la següent: “Vol que Catalunya sigui un estat independent d’Espanya?” En cas que la votació no es pogués fer, l’esborrany preveu una declaració d’independència i si hi ha desconnexió assumeix la pertinença de Catalunya a la UE, la integració dels funcionaris de l’administració general de l’Estat a la Generalitat i l’obtenció de la nacionalitat catalana a través d’un any d’empadronament. També afirma que el català seria l’única llengua oficial, un fet que fins ara havien negat els partits independentistes.

De fet, el contingut de la llei no va ser reconegut ahir des de Junts pel Sí (JxSí) ni per fonts parlamentàries coneixedores dels treballs consultades per l’ARA. El primer a reaccionar públicament va ser el president parlamentari de JxSí, Jordi Turull. “Qui us hagi passat aquest suposat esborrany va molt desfasat, i el desmentim. Quan es faci pública la llei ho comprovareu ràpid”, deia per Twitter. Més tard, JxSí, en un comunicat, també afirmava que el document “no té res a veure amb les versions actuals amb què es treballa”. Per desmentir una possible declaració d’independència sense passar per les urnes, sobretot el mateix dia que el president, Carles Puigdemont, anava a oferir una consulta pactada a Madrid, JxSí va afirmar que “l’única via que té sobre la taula és fer el referèndum” i que en cas que el govern espanyol l’hi impedeixi, la Generalitat es dotarà “dels mecanismes legals” per fer-lo.

Els apartats que descriu el document publicat no coincideixen amb els títols que van publicitar JxSí i la CUP al desembre per anunciar un “acord global” sobre la llei. El document publicat ahir es dividia en els capítols sobre la creació de l’estat, la supremacia de la llei, el procediment per a l’elaboració de la Constitució, la integració de personal de l’estat espanyol i el règim lingüístic, entre d’altres. El guió de les dues formacions, en canvi, passava perquè la norma es distribuís en la definició de la forma d’estat; la successió d’ordenaments; drets civils i fonamentals; el sistema institucional; poder judicial; finances i l’administració tributària; el referèndum, i el procés constituent. El text de JxSí i la CUP sempre parlava de “república”, mentre que l’esborrany es refereix en tot moment a l’estat.

En qualsevol cas, el text va provocar indignació al govern espanyol. El president, Mariano Rajoy, va dir que la llei de transitorietat no s’aprovarà mentre ell estigui al càrrec. “Pretén una ruptura en tota regla del que avui és Espanya i en 24 hores”, va afirmar.

Explicacions al Parlament

Encara amb la ressaca de les primàries al PSOE, el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va qualificar l’esborrany de “nyap jurídic” i va criticar que els anuncis relacionats amb el Procés es facin “fora de la seu parlamentària” i “a les fosques”. Els comuns, sense entrar a valorar el contingut del text, es van limitar a demanar al Govern que faci públics els avenços. La portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, va exigir transparència, mentre que el líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, va criticar que s’informi “a través de filtracions”.

El PP a Catalunya van demanar la compareixença de Puigdemont al Parlament per explicar com està preparant “de manera unilateral i antidemocràtica el trencament”, mentre que Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, va acusar el president de no voler debatre i de fer-se la víctima. El pany i forrellat sota el qual es guardava la llei de transitorietat jurídica es comença a obrir.