La fixació valenciana de José María Aznar

ValènciaJosé María Aznar va bastir les seves dues victòries electorals, entre altres bastions, en resultats folgats al País Valencià, un feu dels populars fins que el nou govern de Ximo Puig i Mónica Oltra a la Generalitat va enfonsar un Partit Popular envoltat de casos de corrupció. L’expresident espanyol, però, creu que el territori que va ser el referent de l’època daurada dels populars és encara un filó conservador que cal potenciar per frenar l’independentisme de la veïna Catalunya.

L’argumentari no difereix del que el PP i Ciutadans han manifestant al País Valencià des de l’arribada del PSPV i Compromís en un executiu sustentat també pels vots de Podem: que aquestes tres formacions volen iniciar al territori un procés similar al català i s’ha de frenar. Aquesta por ja l’havia expressat el popular Alberto Fabra, expresident valencià, el 2014: “Si la Comunitat Valenciana deixa de ser un dic de contenció a l’expansió independentista i s’inunda de la inestabilitat política, social i econòmica que suposaria l’entrada d’un govern tripartit, d’esquerres i procatalanista, això no només afectaria l’arc mediterrani sinó tot Espanya i, en alguna mesura també Europa”.

Aznar s’ha dedicat a multiplicar aquest missatge i a augmentar la seva presència al territori. A l’octubre, per exemple, va reclamar al País Valencià que demostri quin és el seu grau de compromís i, davant la pressió de “les forces ideològiques i sentiments rupturistes que han fracturat la societat i la convivència a Catalunya”, i que ara “volen actuar a València, fixi el seu camí de futur amb claredat”.

I l’expresident està disposat a repetir-ho amb paraules i gestos. Aznar ha convertit València en una seu habitual dels actes de la FAES. A l’octubre la Fundació -ja desvinculada del PP- va triar la ciutat del Túria per celebrar la seva primera trobada fora de Madrid. A l’abril van organitzar una segona edició i ja van avançar que n’hi haurà més. “Una tercera, una quarta...”, va enumerar l’expresident espanyol.

La fixació valenciana d’Aznar es va poder comprovar en les dues conferències amb què l'excap de l'executiu central va cloure les trobades de la FAES, en les quals l’expresident va assegurar que Espanya passa per un moment crític i que el paper del País Valencià és “crucial”. Conscient del seu pes econòmic i demogràfic, l’exdirigent del Partit Popular va emfatitzar que la no alineació de la societat valenciana amb els moviments sobiranistes “ha sigut un factor essencial per a l’equilibri territorial dins del nostre país”.

“Aquesta comunitat ha de reforçar tots els seus actius polítics, institucionals i socials perquè la pressió expansionista del nacionalisme continuarà. Es tracta d’assegurar de manera creïble als valencians que aquesta societat no seguirà els passos de ruptura i enfrontament civil”, va subratllar Aznar, que després va defensar que projectes de col·laboració entre el País Valencià i Catalunya no són atractius per als primers perquè “prediquen una identitat valenciana subordinada” i “una València subalterna i de segona”.

L’escola, assenyalada

El discurs teòric d’Aznar coincideix amb el del PP i Ciutadans, que denuncia una “agenda oculta” que vol reproduir el Procés al País Valencià. I a les Corts té una conseqüència pràctica: una acció política destinada a denunciar-ho i a concretar-ho qüestionant el model escolar. De fet, la diputada del PP al parlament valencià i portaveu d’educació, Beatriz Gascó, va qualificar com “l’inici del procés valencià” el primer decret de plurilingüisme del Consell. Una norma que mesos després va ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, que va considerar que discriminava els estudiants que optessin pel castellà com a la llengua vehicular, ja que no se’ls oferien les mateixes hores de docència en anglès.

Adoctrinament a les aules

La reproducció de l’argumentari de Ciutadans i populars s’ha repetit aquesta setmana al País Valencià amb la posada en marxa de la campanya No a l’adoctrinament a les aules, que pretén recollir denúncies d’alumnes, pares i professors sobre presumptes casos d’adoctrinament. Per al vicesecretari de comunicació dels populars, Jaume Bronchud, als col·legis valencians es difon “un model separatista plantejat per l’esquerra per imposar un model únic”.

En contraposició a les denúncies dels dirigents del PP i Cs i el temor exposat per Aznar, per al doctor en sociologia i professor de la Universitat Ramon Llull, Francesc Viadel, al País Valencià “el pensament hegemònic continua sent regionalista”. Un diagnòstic que el també periodista valencià considera que difícilment es modificarà en els pròxims anys com a conseqüència d’un context polític que propiciarà que “la instrumentalització de l’anticatalanisme sigui més ferotge que fins ara”.

Per a l’autor d’obres com La gran depuració: Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l’anticatalanisme espanyol, “a Espanya tenen molt clar que si el País Valencià optés per una via de col·laboració amb Catalunya l’equilibri territorial canviaria”. “Per això a la Constitució van impedir la federació de comunitats autònomes, van impulsar moviments com el blaverisme i després han limitat qüestions tan essencials com les infraestructures o la col·laboració entre mitjans de comunicació. Aznar sap molt el que es diu”, conclou Viadel.