El fracàs d’UPyD atia una revolta contra Rosa Díez
BarcelonaRemor de revolta interna a UPyD. La quantitat i la intensitat de les veus crítiques amb Rosa Díez, l’endemà de la dolorosa patacada a les eleccions andaluses, fan augurar un probable ball de bastons dins la formació magenta en ple any electoral. La digestió dels resultats de diumenge no podia ser fàcil: tan sols l’1,9% dels sufragis, 53.000 vots menys que el 2012, zero diputats. Els sectors descontents amb la màxima dirigent del partit van aprofitar-ho per censurar l’estratègia seguida en els últims mesos, en especial el cop de porta a una aliança amb Ciutadans, que ha esgarrapat 9 escons al Parlament andalús.
Els primers símptomes de fractura van començar el dia en què el cap de files d’UPyD a l’Eurocambra, Francisco Sosa Wagner, va plantejar que calia confluir a les eleccions amb la formació d’Albert Rivera. Ho va dir el 19 d’agost passat, en un article al diari El Mundo en què apostava per arribar a un acord per concórrer plegats a les eleccions municipals, autonòmiques i generals del 2015. Rosa Díez i el seu entorn se li van llançar al coll. Sosa Wagner va veure’s immediatament bandejat i el 17 d’octubre, davant dels “insults” rebuts des de la direcció del partit, va decidir renunciar al seu escó, estripar el carnet i abandonar la política.
A la tardor Díez i Rivera van escenificar una negociació condemnada a la trencadissa. Tot i les seves coincidències ideològiques en l’espai de l’espanyolisme recentralitzador que busca dinamitar el domini bipartidista PP-PSOE, tots dos van anunciar que no s’havien pogut posar d’acord. Díez era reticent a compartir projecte amb un partit sense implantació fora de Catalunya. En els últims mesos, però, l’equilibri de forces ha fet un tomb vertiginós: ara és UPyD qui es desinfla arreu de l’Estat, mentre que Rivera no para de créixer i de rebre copets a l’esquena d’influents prohoms de la dreta mediàtica espanyola.
Dards en cadena contra Díez
L’hiperlideratge de Díez no agrada a tothom dins el seu partit. Els que pregonen més obertament les seves crítiques són els quadres dirigents que integren el corrent anomenat La Ciutadania Primer, que lidera l’eurodiputat Enrique Calvet. Ahir Calvet va qualificar d’“hecatombe” el resultat obtingut a Andalusia i va demanar la dimissió de la direcció del partit. El també eurodiputat Fernando Maura va anar més enllà i va donar per mort UPyD a causa dels “errors” de la cúpula. El diputat al Congrés Álvaro Anchuelo tampoc es va mossegar la llengua i va instar Díez a reflexionar “d’una vegada” sobre les conseqüències del seu rebuig a un acostament a Ciutadans.
Enmig d’aquest clima enrarit va comparèixer Díez a la seu del partit a Madrid. Va reconèixer que els resultats a les eleccions de diumenge són “inapel·lablement dolents” però va deixar clar que no es planteja dimitir i que no es “rendeix”. I als que suggereixen un front comú amb l’emergent Albert Rivera els va advertir que UPyD continuarà sent un partit “autònom” i “insubornable”. El seu enrocament encara va agreujar els cops de colze. Fins i tot Toni Cantó, candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana i considerat pròxim a Díez, va explotar a Twitter: “Decebedora roda de premsa de Rosa Díez. La direcció del partit ha de responsabilitzar-se de les decisions que ens han portat fins aquí”. Rivera no va trigar ni 24 hores a estendre la mà als militants d’UPyD desencantats.
