La setmana de... passos perduts
Política 05/12/2020

El futur dels presos en mans del Suprem (i de la Moncloa)

Aleix Moldes
4 min
El futur dels presos en mans del Suprem (i de la Moncloa)

Manuel Marchena s’ha reservat per a ell i la sala segona del Tribunal Suprem la potestat exclusiva sobre les sortides regulars dels presos polítics. Divendres va tombar tots els tercers graus i, per si hi havia algun dubte, hi va afegir també els 100.2 amb els quals anaven a treballar i a fer voluntariat abans que se’ls concedís el règim de semillibertat.

L’independentisme continua parlant d’amnistia sabent que aquesta via ni està sobre la taula del govern espanyol ni genera prou consens al Congrés de Diputats que l’hauria d’aprovar, i ni tan sols està clar que sigui constitucional. Són els indults i la reforma del delicte de sedició, dues vies vilipendiades tant per ERC com per JxCat en les últimes eleccions generals, les que s’erigeixen com a opcions més factibles per aconseguir la llibertat dels presos polítics a mitjà termini. No serà per Nadal i probablement tampoc abans de les eleccions del 14 de febrer, però tenen més probabilitats d’èxit, malgrat que no resolguin la resta de causes judicials obertes en el marc del Procés.

La reforma del Codi Penal té el compromís del PSOE i Podem i, en el cas dels indults, el ministre de Justícia ha dit aquesta setmana que no es poden descartar encara que la Fiscalia i el Suprem s’hi manifestin en contra. I és que, sovint, decisions d’aquests dos òrgans jurídics no sembla que arribin com a simples coincidències quan, per exemple, ho fan tot just un dia després que ERC, un dels socis preferents que ha triat Pedro Sánchez, avalés els pressupostos generals de l’Estat. No és la primera vegada. Ara fa un mes, l’operació Volhov, contra diversos empresaris del Procés, també va coincidir en el moment en què els republicans havien de decidir si presentarien una esmena a la totalitat als comptes. L’aliança sembla ara per ara sòlida i no apunta al trencament, malgrat que la influència de la Moncloa sobre la Fiscalia no hagi aconseguit que el ministeri públic rebaixi la pressió sobre els presos.

Les diferències entre JxCat i ERC són tan profundes que fa un temps semblava que només es mantenien units per combatre la repressió de l’Estat. Ara ni això és possible. Divendres, la candidata de Junts, Laura Borràs, va ser de les primeres a ironitzar amb el “patriotisme i la valentia” del Tribunal Suprem. Feia referència implícita a un tuit del dia anterior en què el PSOE agraïa els 188 vots “valents i patriotes” que havien donat suport als pressupostos. Per tant, també els d’ERC. “El temps ens ha donat la raó”, piulava, en referència a la negativa d’investir Sánchez per l’incompliment de la promesa de desjudicialitzar el conflicte. No era l’única del seu espai polític que feia un comentari similar. ERC va respondre convertint el vicepresident del Parlament, Josep Costa, en l’ase dels cops per la reunió que va compartir amb grups d’extrema dreta, i també va aprofitar per carregar contra JxCat per la moció de censura a Piera, tot i que sap que és obra del PDECat.

EL DETALL

Marta Pascal és més de platja que de muntanya, practica l’esquí, li agrada el futbol, és puntual i té Angela Merkel com a referent. Ara bé, durant uns dies va mantenir la incògnita sobre quin és el seu plat preferit. Dijous va resoldre el dubte a les xarxes socials: les croquetes de bacallà. Ah, i també va explicar quin és el seu llibre de capçalera: Perdre la por (Catarata), que, curiosament, ha escrit ella mateixa.

A gran part de la UE la moneda en curs és l’euro, com als Estats Units el dòlar i el ringgit a Kuala Lumpur. Aquesta setmana hem sabut que la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també fomenta la seva pròpia moneda, el zendal: “Els catalans paguen cada any 34 zendals en impostos propis més que els madrilenys”. Cada zendal equival als 100 milions d’euros que ha gastat en el nou hospital sense quiròfans.

stats