LA PARTIDA

“No m’agrada ser el protagonista, soc més aviat tímid”

Gabriel Rufián està satisfet amb la campanya d’ERC, però confessa una decepció: li hauria agradat que entre l’allau d’objectes que Albert Rivera va exhibir als debats televisius no hi hagués hagut una foto seva

“No me l’havien fet mai, aquesta”. Gabriel Rufián ve preparat per rebre algun comentari sobre les 155 monedes de plata, recordant aquell tuit d’octubre que s’ha fet famós. Ha plogut molt des d’aleshores i el cel amenaça quan ens arrecerem al bar Snooker per jugar en un billar que no es paga amb monedes de plata sinó amb euros. No hi ha un clar favorit en la partida, i no hi ha sondejos per intuir-ho. Què els ha fet ERC als enquestadors, que sempre els pronostiquen la victòria i mai guanyen eleccions? “Ho fan per putejar”, riu Rufián, cansat després d’un debat televisiu on va haver de batre’s en molts duels. “Amb la Cayetana [Álvarez de Toledo] tinc una relació cordial, i amb la Inés [Arrimadas] també. El descobriment ha estat la Laura [Borràs]. No la coneixia. Em cau bé”. I encara que no li hagués caigut bé, s’hi hauria esforçat, perquè “les baralles entre independentistes no fan bé”. Per què ERC parla tot el dia de “l’espai convergent”, doncs, si sap que això molesta?. “Si sembla un ànec i neda com un ànec...”, respon Rufián mentre intenta remuntar al billar. El diputat va parlar de punxar el globus de l’independentisme màgic, sense concretar si ell s’havia fet mal en la punxada: “Vam dir que estava molt bé que s’estigués punxant. L’independentisme màgic el representa la bona gent que diu que hem d’anar a bloquejar, el no a tot”. Però si repassem els trucs de màgia independentista d’Esquerra, el bagul n’és ple: “La independència només depèn de nosaltres”, deia Oriol Junqueras. “I continua depenent de nosaltres”, respon Rufián. “Qui no estigui per la república cometrà un delicte de traïdoria”, segons Joan Tardà. “Ho va dir en un míting, on es diuen moltes coses”, l’excusa Rufián.

El diputat està satisfet amb la campanya d’ERC, però confessa una decepció: li hauria agradat que entre l’allau d’objectes que Albert Rivera va exhibir als debats televisius no hi hagués hagut una foto seva “en un marc comprat al Tiger”. Volia protagonisme? “No m’agrada gaire ser el protagonista, soc molt tímid”, diu l’home que ha portat una impressora i unes manilles al Congrés, passaport directe a no passar desapercebut. A l’hemicicle s’hi ha vist de tot i, òbviament, també masclisme. “Rafael Hernando dient-li a Pablo Iglesias que ha posat la seva dona al càrrec és molt fort”, es queixa. També passa als passadissos, on “la majoria de periodistes són dones i els seus caps homes”. I s’autoinculpa: “Tots som masclistes, i qui digui que no, nega la realitat”.

La partida s’esllangueix mentre Rufián acaba amb les llises i la bola negra no acaba d’entrar. Hora de desitjar sort per al 28-A amb un regal: el seu programa electoral del 2016 (ara sembla que han adoptat el dels comuns) i unes patates. “Per què m’ho mengi? I d’aquí quatre anys em regalaràs el d’ara...” Promesa de candidat.

Més continguts de