Les pugnes internes a l'ANC emergeixen dues setmanes abans de l'assemblea general

Barcelona"Més feina i menys maniobres, sisplau". Així responia la responsable de l'àrea internacional de l'ANC, Liz Castro –la més votada a les eleccions de l'entitat d'ara fa un any però que no va obtenir el suport de la direcció per esdevenir presidenta–, a l'exvicepresident de l'entitat Jaume Marfany, que havia considerat que la "batalla per controlar políticament l'ANC" havia començat, d'acord amb les informacions que apunten que un sector de l'entitat ha sondejat l'exdiputat de la CUP Antonio Baños per encapçalar una candidatura per desbancar l'actual president, Jordi Sànchez. La pugna ha esclatat dues setmanes abans de la IV assemblea general de l'entitat, que es farà el dia 17 d'abril a Manresa.

Liz Castro i Jaume Marfany s'han embrancat en una discussió a Twitter sobre els esdeveniments que van portar Sànchez a la presidència l'any passat, malgrat que Castro havia estat la més votada a les eleccions internes i l'actual president, el quart més votat. En una sèrie de piulades, Castro ha acusat obertament Marfany de "pressionar-la" perquè no es postulés per a la presidència. "Jo no volia ser presidenta, vaig decidir postular-me després de veure les maniobres que fèieu", ha etzibat Castro a Marfany. I ha afegit: "Tu em vas trucar i tu em vas pressionar tot solet".

Les tensions exhibides a la xarxa social són només la punta de l'iceberg de les friccions que s'han instal·lat en el si de l'entitat, quan falten dues setmanes per a l'assemblea general. Dins del secretariat hi conviuen dues ànimes que s'acusen mútuament d'estar al dictat dels partits. Uns assenyalen Sànchez com un satèl·lit de CDC, mentre que afins al president hi veuen un intent a l'òrbita d'ERC i la CUP d'obtenir el control de l'entitat.

La pugna entre sectors es reflecteix en el debat sobre una reforma dels estatuts (promoguda sota el pretext d'assolir més transparència a l'ANC) i el full de ruta que ha de definir el rol de l'entitat en el proper any.

Modificació estatutària

Fer "més transparent" l'ANC

En l'assemblea del 17 d'abril estava previst un retoc puntual al reglament intern de l'entitat per satisfer una reivindicació històrica de les assemblees exteriors: tenir representació dins el secretariat nacional. El que havia de ser una modificació quirúrgica dels estatuts, però, ha derivat en un nou enfrontament que tensa l'entitat.

Arran de la possibilitat d'afegir la representació de les assemblees exteriors, l'assemblea territorial del Barcelonès va demanar al secretariat poder esmenar també els estatuts perquè la direcció de l'ANC estigui formada per més representants territorials. El secretariat el formen ara 50 representants del territori i 25 representants nacionals, i l'esmena busca reduir els representants nacionals a 14 i augmentar els territorials a 61, la majoria provinents de l'àrea metropolitana, cosa que genera recels en altres territoris.

Els promotors d'aquesta reforma estatutària per fer més "transparent" l'ANC s'han organitzat sota el nom 'Més Assemblea' i busquen 2.000 signatures de socis de l'entitat perquè el que proposin es pugui votar a l'assemblea del 17 d'abril. Partidaris d'aquesta plataforma consultats per l'ARA critiquen una "falta d'interès" per part del secretariat nacional per reformar els estatuts. De fet, un dels promotors consultats denuncia que hi ha un "sector" del secretariat vol "bloquejar" aquest canvi per mantenir la direcció "allunyada" del territori, mentre que un altre sector hi veu el risc de "consolidar el desequilibri territorial".

Què proposa el moviment 'Més Assemblea'? Que el president de l'ANC sigui escollit directament pels socis (ara ho fan de forma indirecta, ja que és el secretariat nacional qui escull el màxim dirigent d'entre els seus membres); més transparència i control en les votacions del secretariat nacional; prolongar els mandats; més pes territorial metropolità a l'òrgan de direcció, o l'obligació de fer pública qualsevol vinculació dels candidats amb partits polítics.

Aquest seguit de reflexions són respostes –apunta un dels membres– als problemes que ha tingut el secretariat nacional en la darrera etapa. Si el president és elegit directament, raona, no es trobarà amb la "falta de confiança" que assegura que en un primer moment va haver d'entomar Sànchez per part de les territorials. També destaca que si s'impedeix que hi hagi membres al secretariat que tinguin vinculació amb els partits polítics s'evitaran, argumenta, les pugnes internes.

Candidatura alternativa

Eleccions per renovar la direcció nacional

A l'ANC hi conviuen sensibilitats ideològiques ben diverses que comparteixen l'objectiu comú: la independència política del país. Però sovint són sensibilitats contraposades a nivell tàctic i estratègic, a més d'ideològic. Al capdavall, l'ANC no deixa de ser un mirall on es reflecteix la pluralitat i transversalitat política del sobiranisme, una complexitat que aflora a mesura que s'han de concretar els passos a seguir, i quin paper hi han de jugar les entitats de la societat civil. El full de ruta i la reobertura del debat sobre una eventual llista unitària en cas que s'hagin de repetir les eleccions espanyoles n'és un exponent.

D'aquí que els sectors interns que conviuen a l'entitat estiguin immersos en la preparació del debat assembleari i l'elecció del pròxim secretariat nacional. El sector crític amb l'actual president sospesa presentar una candidatura alternativa per desbancar de la presidència Jordi Sànchez, a qui acusen d'actuar per lliure i al dictat de CDC. En canvi, els afins a Sànchez ho veuen com un intent d'ERC i de la CUP d'obtenir el control de l'entitat.

Aquí se situen les informacions internes que apunten a moviments perquè l'exdiputat de la CUP Antonio Baños sigui el candidat alternatiu, un extrem encara per concretar. Sí que té càrrega simbòlica la imatge que transmetia la presentació, aquest dimecres, del llibre de l'expresident d'Òmnium Quim Torra 'Els últims 100 metres' acompanyat de Liz Castro i Antonio Baños, i amb la presència de l'ara presidenta del Parlament i expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell.

Control polític

La complexitat de la transversalitat interna

El debat sobre el canvi de format del 9-N –de consulta popular a procés participatiu–, les tensions en el sobiranisme sobre la idoneïtat o no d'una llista unitària, i l'ajornament de les eleccions fins al 27-S del 2015 malgrat la reclamació de l'ANC perquè fossin mig any abans van fer trontollar la cohesió que havia exhibit l'independentisme civil des de la manifestació de l'Onze de setembre del 2012. Des de llavors, les friccions internes a l'ANC han aflorat i diversos membres del secretariat consultats per l'ARA s'acusen mútuament d'estar al servei d'un o altre partit, ja sigui sota el control de CDC o com a satèl·lits d'ERC i la CUP. Aquesta divisió interna s'ha plasmat en els posicionaments de l'entitat en els grans debats de l'independentisme: des de la llista unitària fins a la negociació agònica entre JxSí i la CUP.

La darrera gran fricció va ser sobre el paper de l'ANC durant la negociació després del 27-S. Van emergir veus internes de l'entitat que pressionaven perquè l'ANC dirigís tota la pressió a la CUP perquè acceptés investir Mas, mentre altres sectors advocaven pel que van anomenar la via Òmnium: no intercedir en l'arena dels partits per no posar en risc la transversalitat interna. Un tuit de Jordi Sànchez en què es disculpava per haver demanat el vot també per a la CUP –després que l'esquerra anticapitalista donés el seu 'no' definitiu a Mas– va actuar de benzina que atiava l'incendi intern.

La pugna s'albira ara també al voltant del full de ruta per a aquest 2016, que, entre moltes altres coses, en la proposta de redactat inicial, reclama una llista unitària de la màxima unitat independentista si s'han de repetir les eleccions espanyoles, una fórmula que genera controvèrsia en part de l'independentisme. Mentrestant, l'entitat dóna voltes a quina mobilització ha de promoure per a l'Onze de Setembre. Propera estació: assemblea general de Manresa, el 17 d'abril.