El govern de Bauzá elimina l'opció de la immersió lingüística
El projecte de decret sobre trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá permet que les escoles només facin un 20% de les classes en català. L'objectiu és eliminar la immersió i afavorir el castellà.
PALMAL'esborrany del projecte de decret sobre trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá eliminarà la possibilitat de la immersió en català a les escoles i instituts illencs i rebaixarà el mínim de classes en la llengua pròpia al 20%. Fins ara, amb el decret de mínims, pel cap baix la meitat de les classes han de ser en català i poden arribar al 100%, exceptuant assignatures com el castellà i l'anglès. Però això s'ha acabat, l'esborrany de decret, fet públic divendres, elimina l'autonomia dels centres per optar per la immersió lingüística, la fa impossible.
Les escoles i instituts que vulguin optar per ensenyar bàsicament en català hauran de fer una consulta i aconseguir el vot a favor d'un 65% dels pares. No un 65% dels vots a favor, sinó el sí del 65% del cens. L'abstenció es converteix en un vot en contra. Però és que, a més, encara que ho aconsegueixin la immersió serà impossible perquè el centre estarà obligat a fer dues assignatures en castellà -llengua i una altra- i dues més en un altre idioma estranger -llengua i qualsevol altra-. La consulta també s'haurà de fer si l'escola vol ensenyar sobretot en castellà o en un altre idioma: llavors el català es marginarà a dues assignatures.
L'esborrany del projecte de decret "pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents" s'inspira en el model gallec d'Alberto Núñez Feijóo, però fins i tot va més enllà. Imposa un sistema trilingüe per a totes les escoles que no superin la consulta que limita el mínim de català a cinc hores a la setmana a primària i a un 20% a la secundària. A més, introdueix l'ensenyament en anglès o en altres idiomes estrangers en assignatures no lingüístiques. Amb aquest sistema cap centre podrà fer més del 60% de les classes en català.
El projecte està pensat per retallar l'ensenyament en català, afavorint el castellà, i deroga el decret de mínims, que quan es va implantar el 1997 tenia el consens de tots els partits. També limita molt l'autonomia dels centres a l'hora de triar. A primària, per exemple, si matemàtiques es fa en català, coneixement del medi natural i del medi social i cultural hauran de ser en castellà, i al revés. A infantil es prioritzarà l'ensenyament en l'idioma que hagin triat els pares a l'enquesta d'elecció de llengua que s'ha posat en marxa enguany.
Protestes de l'oposició
L'STEI-i -el principal sindicat del sector- i CCOO ja han rebutjat el projecte i es plantegen dur-lo als tribunals. La portaveu del PSIB, Francina Armengol, considera "lamentable" que el PP vulgui trencar el consens lingüístic i el diputat del PSM-IV-E Antoni Alorda avisa el govern que "no pot tractar el català com una llengua estrangera".
