OFENSIVA CONTRA EL CATALÀ

El govern de Bauzá elimina l'opció de la immersió lingüística

El projecte de decret sobre trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá permet que les escoles només facin un 20% de les classes en català. L'objectiu és eliminar la immersió i afavorir el castellà.

L'esborrany del projecte de decret sobre trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá eliminarà la possibilitat de la immersió en català a les escoles i instituts illencs i rebaixarà el mínim de classes en la llengua pròpia al 20%. Fins ara, amb el decret de mínims, pel cap baix la meitat de les classes han de ser en català i poden arribar al 100%, exceptuant assignatures com el castellà i l'anglès. Però això s'ha acabat, l'esborrany de decret, fet públic divendres, elimina l'autonomia dels centres per optar per la immersió lingüística, la fa impossible.

Les escoles i instituts que vulguin optar per ensenyar bàsicament en català hauran de fer una consulta i aconseguir el vot a favor d'un 65% dels pares. No un 65% dels vots a favor, sinó el sí del 65% del cens. L'abstenció es converteix en un vot en contra. Però és que, a més, encara que ho aconsegueixin la immersió serà impossible perquè el centre estarà obligat a fer dues assignatures en castellà -llengua i una altra- i dues més en un altre idioma estranger -llengua i qualsevol altra-. La consulta també s'haurà de fer si l'escola vol ensenyar sobretot en castellà o en un altre idioma: llavors el català es marginarà a dues assignatures.

L'esborrany del projecte de decret "pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents" s'inspira en el model gallec d'Alberto Núñez Feijóo, però fins i tot va més enllà. Imposa un sistema trilingüe per a totes les escoles que no superin la consulta que limita el mínim de català a cinc hores a la setmana a primària i a un 20% a la secundària. A més, introdueix l'ensenyament en anglès o en altres idiomes estrangers en assignatures no lingüístiques. Amb aquest sistema cap centre podrà fer més del 60% de les classes en català.

El projecte està pensat per retallar l'ensenyament en català, afavorint el castellà, i deroga el decret de mínims, que quan es va implantar el 1997 tenia el consens de tots els partits. També limita molt l'autonomia dels centres a l'hora de triar. A primària, per exemple, si matemàtiques es fa en català, coneixement del medi natural i del medi social i cultural hauran de ser en castellà, i al revés. A infantil es prioritzarà l'ensenyament en l'idioma que hagin triat els pares a l'enquesta d'elecció de llengua que s'ha posat en marxa enguany.

Protestes de l'oposició

L'STEI-i -el principal sindicat del sector- i CCOO ja han rebutjat el projecte i es plantegen dur-lo als tribunals. La portaveu del PSIB, Francina Armengol, considera "lamentable" que el PP vulgui trencar el consens lingüístic i el diputat del PSM-IV-E Antoni Alorda avisa el govern que "no pot tractar el català com una llengua estrangera".