La Generalitat va destinar més de 160.000 euros a la FAES entre 2012 i 2014

Les subvencions es destinaven a múltiples entitats "sense ànim de lucre" i vinculades a partits amb representació parlamentària

L'instrument ideològic que presideix José María Aznar vinculat al PP fins al 2016, la Fundación de Análisis  y Estudios Sociales (FAES), va rebre gairebé 6 milions d'euros del govern de Mariano Rajoy entre el 2012 i el 2015, segons  els comptes que ha tret a la llum el senador de Compromís, Carles Mulet, i que han destapat 'El País' i El Temps. Però la fundació també ha rebut diverses subvencions per part de la Generalitat, que entre 2012 i 2014 va destinar més de 160.000 euros a la FAES, i de la Diputació de Barcelona, que li va donar ajuts per valor de més de 80.000 euros entre 2011 i 2013. 

Una subvenció que es donava a múltiples entitats

El departament de Justícia de la Generalitat va concedir entre 2012 i 2014 (sota el Govern de Convergència i Unió) tres ajudes a la fundació, de 31.858,85 euros, 62.935,62 i 67.703,99 euros cada any, que sumen el total de 162.497,85 euros. Les subvencions anaven a dirigides a "entitats jurídiques sense ànim de lucre" i vinculades a partits amb representació al Parlament de Catalunya en el moment de la seva concessió. En aquest sentit, tenien per objecte "finançar estudis i activitats relacionades amb el dret i el funcionament de les institucions democràtiques", així com la "difusió del pensament polític i social del sistema democràtic" i les despeses de funcionament i de desenvolupament de les activitats que portaven a terme. En aquest període, es van atorgar ajudes a altres entitats que també complien aquests requisits, com la Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas, la Fundació Josep Irla o la Fundació Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn. 

El 2016 la Generalitat va eliminar les subvencions a les entitats vinculades a partits

Segons les dades oficials, la FAES també ha rebut en altres períodes ajudes de la Generalitat. Sota el mateix concepte (entitats vinculades a partits amb representació parlamentària), la FAES també va obtenir subvencions entre 2007 i 2009 (68.434 euros cada any) així com en els anys 2006 (73.333,32 euros), 2005 (72.187,67 euros) i 2004 (71.425,70), en època del primer i segon tripartit. 

Segons el departament de Presidència, aquestes subvencions no es donaven seguint "cap connotació ideològica" sinó en base a uns requisits que diverses entitats complien. En el mateix sentit, la conselleria recalca que les ajudes es donaven a entitats sense ànim de lucre i vinculades a partits. L'any 2015, la FAES no va rebre aquesta subvenció. El 2016, expliquen des de Presidència, es van suprimir totes les subvencions a aquesta mena d'entitats. 

D'altra banda, el departament d'Interior també va atorgar una ajuda a la fundació l'any 2008, de 3.000 euros, en concepte de "50 anys de drets humans i Europa"; i una altra el 2007 de 2.500 euros en concepte d'un seminari permanent de Drets Humans. 

Ajuts de la Diputació de Barcelona

Respecte als més de 80.000 euros que la fundació presidida per Aznar va rebre entre 2011 i 2013. Segons la informació oficial, l'entitat va rebre 34.860 euros de l'òrgan el 2011; 31.375 el 2012 i 25.100 el 2013. 

La FAES va rebre aquestes ajudes, també, com a entitat jurídica vinculada a partits amb representació al ple de la Diputació (on en aquell moment hi havia el PSC, EUIA, ERC, CiU i el PP). Els diners estaven destinats a finançar activitats de la fundació i, concretament, debats. 

Aportacions d'empreses privades

A banda de les ajudes públiques, la FAES també ha estat finançada per múltiples empreses privades com Ferrovial, Google Spain, Laboratoris Esteve, Mercadona, CaixaBank, Gas Natural, Acciona i Cirsa. 

Segons els annexos de FAES difosos per Compromís, 2012, un any marcat per la crisi econòmica, va ser el període en què la fundació va recaptar més diners. Concretament, 2.966.833 euros.  El Banco Santander és l'empresa que va fer una injecció més elevada de diners (150.000 euros), seguida de l'empresa presidida per Florentino Pérez, ACS. No és l'única constructora que hi apareix. També hi ha Sacyr (esquitxada pel cas Bárcenas) i OHL (involucrada en la trama Púnica), liderada per l'amic del rei emèrit Joan Carles de Borbó i exministre d'Hisenda, Juan Miguel Villar Mir.  El 2013, les aportacions es redueixen i s'hi sumen noms com Philip Morris. L'any 2014 s'hi afegeix la Fundació Iberdrola, amb 75.000 euros. Als comptes del 2015 hi apareixen també Telefónica, que va concedir 120.000 euros, i el BBVA, amb 50.000 euros.

A la llum els comptes d'onze fundacions feixistes o d'extrema dreta

Al document que ha publicat Compromís hi ha els comptes d’onze fundacions feixistes o d’extrema dreta, com ara la Fundación Francisco Franco o la Fundación José Antonio Primo de Rivera. La coalició ha reiterat la necessitat d'il·legalitzar algunes d'aquestes fundacions "per fer apologia i exaltació del franquisme". 

Més continguts de