Puigdemont i ERC tornen a topar pel mediador en la taula de diàleg

BarcelonaLa controvertida figura del relator, que va dinamitar els ponts de diàleg entre el governs català i espanyol per la reacció de la dreta, que va mostrar el seu rebuig amb una manifestació massiva a la placa Colón de Madrid el 10 febrer del 2019, torna a entrar en escena. I ho fa per tornar a posar en evidència les discrepàncies entre els dos governs, però també entre JxCat i ERC. Si després de la reunió del consell executiu, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha avalat la demanda que ha fet aquest dimarts l'expresident Carles Puigdemont perquè hi hagi un relator a la taula de diàleg entre governs, a la tarda els republicans se n'han desmarcat. "Veiem necessària la figura d'aquest mediador veient el tarannà del govern espanyol i del president Pedro Sánchez", ha subratllat la consellera de la Presidència, que ho ha justificat per la necessitat que "en aquesta taula de negociació política els acords es facin realitat". "Creiem que aquesta garantia la dona el mediador i és important en qualsevol procés de negociació", ha reiterat. Tanmateix, Budó no ha aclarit si es tracta d'una línia vermella sense la qual no serà possible restablir el diàleg. "No ho sé, no estem abordant aquesta qüestió perquè estem immersos en una crisi sanitària i ara el que demanem és que se'ns retornin les competències per gestionar la desescalada", s'ha limitat a dir.

Sobre si la petició del relator és compartida pels dos socis de govern, Budó ha assegurat que "la figura del mediador mai ha estat rebutjada pels partits que formen part del Govern". "I després dels fets dels darrers mesos considerem que és necessari perquè els acords siguin efectius i estiguin garantits", ha dit. En qualsevol cas, ha ressaltat que encara "no hi ha cap data" per a la segona reunió de la taula de diàleg i que "el retorn de les competències seria la primera mostra de voluntat de diàleg" de l'executiu espanyol.

La figura del mediador sempre ha tensionat les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol, però també entre els dos socis de l'executiu català, JxCat i ERC. L'últim episodi va ser el febrer d'aquest any, quan els primers el situaven com una figura imprescindible per la taula de diàleg, mentre que els segons no volien que fos condició sine qua non per començar a dialogar. Fonts d'Esquerra consultades per l'ARA es mantenen en aquesta tesi. Argumenten que el que necessita la taula de diàleg són "garanties de compliment" de que s'aplicaran els acords que eventualment es tanquin i asseguren que això és el que precisament s'abordarà quan es torni a reunir. Recorden, a més, que en el seu dia van pactar amb el PSOE que qualsevol pacte al que arribi aquesta taula haurà de ser "sotmès a votació pel poble de Catalunya". "No hi ha millor garantia que l'aval dels ciutadans", conclouen els republicans.

La Moncloa refusa el relator i carrega contra l'expresident

La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha rebutjat aquest dimarts un cop més incorporar la figura del relator a la mesa de negociació entre els governs català i espanyol. Segons Montero, “els millors relators i testimonis” de les actuacions dels govern espanyol “són el conjunt dels ciutadans” i no cal cap figura externa en les negociacions. En tot cas Montero ha insistit que el seu executiu reprendrà la mesa de diàleg quan la crisi del covid-19 estigui “controlada”. “No difereixen en res al que diu sempre Puigdemont, que sempre ha cregut que es necessiten determinades figures perquè el govern d’Espanya no té credibilitat”.

En tot cas ha assegurat que el seu executiu preveu reprendre les reunions de la mesa de diàleg amb la Generalitat quan la crisi del covid-19 estigui “controlada”. “Nosaltres mantenim ferms els nostres compromisos d’investidura que s’han vist interromputs per la situació de pandèmia”. Ara, segons Montero, “tots estem dedicats i ocupats en fer realitat la protecció del conjunt dels ciutadans i que l’economia es recuperi de la situació de shock”, ha dit, però “en el moment en que situació sanitària -i espero que sigui aviat- estigui del tot controlada i estiguem una nova normalitat continuarem amb la resta de tasques que teníem previstes”.

La destitució de De los Cobos

Sobre la destitució del tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, la consellera no ha amagat la seva sorpresa perquè es produeixi ara. "Ens sorprèn que aquestes altures ens descobreixin les praxis d'aquest senyor i que quan actuava contra Catalunya ningú digués res, ni ningú demanés el seu cessament", ha reblat. "Havia d'haver estat cessat molt abans, però ara s'adonen que no és la persona adequada", ha lamentat. Budó no ha volgut entrar en els detalls de la seva destitució: "Tot el que coneixem és a través dels mitjans de comunicació. No sé si cal revisar com han de funcionar aquests òrgans, però els fets de l'1-O van demostrar un biaix ideològic a l'hora d'elaborar informes al voltant del referèndum", ha recordat.

En relació al comunicat que va fer diumenge el dirigent de la Crida Jordi Sànchez, en què carregava durament contra el departament de Justícia, a qui ha acusat de canviar de criteri i no deixar-lo sortir a treballar tal com havia informat dijous passat, Budó ha afirmat que el Govern "lamenta que pateixi una segona condemna", tot i que ha revelat que no n'havien parlat al consell executiu. Pel que fa a les crítiques de la Crida Nacional contra el Govern per haver denegat la sortida de l'exlíder de l'ANC, la consellera ha evitat entrar en polèmiques dient que "són presos polítics per la seva ideologia" i que "la discriminació ideològica és que hagin estat condemnats".

Budó també s'ha referit a la demanda de la Generalitat perquè l'Estat aporti 4.000 milions extres per fer front a la crisi sanitària. "La crisi requerirà molts recursos i les administracions s'han de poder endeutar injectant diners a les empreses i a les persones", ha subratllat abans de reiterar que "el cost sobrevingut d'aquesta crisi són 4.000 milions". Davant d'aquest escenari, la portaveu de l'executiu ha dit que cal que "s'incrementi l'objectiu de dèficit" i que el govern espanyol el "traslladi a les diferents comunitats autònomes".

Sobre els homenatges que prepara el govern espanyol als morts pel coronavirus, la portaveu ha deixat clar que el Govern se sumarà a totes les manifestacions de dol i que també treballen per fer-ne aquí a Catalunya i per gratificar el personal sanitari. Sobre la polèmica amb les darreres xifres que ha donat l'Estat, Budó s'ha espolsat qualsevol tipus de responsabilitat. "El problema de les dades és més del ministeri de Sanitat que no del Govern, perquè hi ha problemes a l'hora de traslladar les dades d'altres territoris, i nosaltres hem demostrat la màxima transparència", ha subratllat la consellera, que ha deixat clar que el decalatge en les xifres no s'ha d'atribuir en cap cas al nou rebrot de Lleida.