El Govern descarta recórrer al Suprem per ajornar el 14 de febrer

El Govern ha descartat aquest dimarts presentar un recurs al Tribunal Suprem per intentar ajornar, en última instància, les eleccions del 14 de febrer. Després que aquest dilluns rebessin la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què exposava els arguments per mantenir la data, la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, ha dit que "no hi havia damunt la taula" posar un recurs de cassació a la resolució judicial per "no generar més incertesa" al voltant de la cita a les urnes: "No volem generar cap ombra de dubte".

Després de manifestar el desacord amb la sentència, ha explicat que els serveis jurídics de la Generalitat estan analitzant l'escrit però que no hi hauria més accions als tribunals. "No posarem impediments perquè es pugui votar el 14 de febrer", ha resumit Budó, que també ha assegurat que l'executiu "treballa" per garantir que els comicis siguin "segurs".

En aquest sentit, ha defugit dubtar de la "legitimitat" del procés electoral si hi ha una baixa participació, a diferència del que feien els informes d'Exteriors per argumentar l'ajornament. En aquests documents –aportats per la Generalitat davant el TSJC– es posava en dubte la "legitimitat" del resultat a conseqüència de la poca participació per la pandèmia i també per la "por" de contagis que podria condicionar la participació de determinats col·lectius, com per exemple la gent gran i els veïns de poblacions amb més incidència del virus.

La sentència de dilluns del TSJC rebutja l'ajornament de les eleccions perquè no considera que sigui una situació de "força major" i remarca que l'estat d'alarma vigent actualment no preveu la possibilitat de posposar uns comicis ja convocats. Per contra, sí que preveu que es puguin fer eleccions autonòmiques. A més, considera que es limita de manera "intensa" el dret de participació política.

Budó també ha confirmat que el dia de les eleccions els ciutadans que s'hagin de desplaçar de municipi per poder votar ho podran fer. La consellera de Presidència ha dit que si es dona el supòsit que hi ha persones que viuen en un lloc i estan empadronades en un altre, durant aquella jornada podran canviar de localitat com ho poden fer si és per anar a la feina o per una necessitat essencial, com anar al metge (o participar en un míting electoral). "Votar és un dret fonamental", ha afirmat la portaveu de l'executiu. De fet, aquest és el mateix argument que justifica que els ciutadans també poden desplaçar-se per anar a actes polítics, la qual cosa va generar polèmica i els partits van voler minimitzar-la recomanant no moure's de municipi per aquesta qüestió.

En tot cas, Budó ha animat la ciutadania a participar-hi per correu, perquè encara queden tres dies de termini per sol·licitar aquesta modalitat: el període s'acaba el dia 5 de febrer a les 14.00. Els ciutadans que ho hagin demanat podran emetre el vot no presencial fins al 12 de febrer, dos dies abans de les eleccions. Segons el Govern, fins ara han fet la sol·licitud 183.000 persones, una xifra que –ha remarcat Budó– ha superat amb "escreix" les dades d'altres eleccions, fins i tot les espanyoles del 2016.