ATACS AL SOBIRANISME

El govern espanyol compara el procés català amb el feixisme

La Moncloa i el PP miren de deslegitimar l’estratègia de Mas

La CDU, el partit de la cancellera Angela Merkel, va renyar Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) per haver comparat el procés sobiranista amb el nazisme. Va servir de ben poc. Ahir el PP -l’aliat espanyol de l’alemanya CDU- i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, van equiparar la situació política catalana amb els feixismes del segle XX. Un pas més en el discurs de Mariano Rajoy, després que dissabte, a Barcelona, demanés a la Generalitat “respecte” cap a la Catalunya plural.

Fins ara aquest tipus de reflexions les havien fet polítics de diversos partits però, en la majoria dels casos, eren opinions de caràcter personal. El salt qualitatiu és que se les facin seves, de manera coordinada, un membre destacat de l’executiu i la secretària general dels populars, María Dolores de Cospedal. La coincidència a l’hora de formular, en públic, aquest tipus de tesi evidencia que ahir formava part de l’argumentari del dia. A més a més, la número 2 del PP ho va dir després de la reunió del comitè executiu, l’òrgan que reuneix els barons territorials, que està encapçalat pel president espanyol.

Durant un esmorzar informatiu a Madrid, Catalá va afirmar que a Catalunya hi ha qui vol canviar les idees del filòsof Jean-Jacques Rosseau (el concepte de sobirania popular) per les de l’ideòleg nazi Carl Schmitt, que defensava “la superació de la llei democràtica” apel·lant a un lideratge carismàtic i a la mobilització de les masses al carrer. “Resulta d’allò més inquietant i té precedents d’infaust record”, va subratllar. L’escoltaven a la sala el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, responsable últim de la querella contra el president de la Generalitat, i la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría.

Hores després, ja a la seu del carrer Génova, Cospedal va alertar que és “molt perillós” que un governant se situï per sobre de la llei creient que els vots li donen aquesta capacitat. Feia referència a unes reflexions recents de Mas, que instava a “soldar” la legitimitat democràtica i la legalitat de l’estat de dret. La secretària general dels conservadors va apel·lar a la memòria recent d’Europa, a recordar els casos de mandataris que van arribar al poder per vies democràtiques i després en van prescindir. A preguntes dels periodistes, va esquivar donar noms i ho va deixar a la imaginació de cadascú. La referència implícita, però, als moviments feixistes del segle XX era clara, tenint en compte les paraules del responsable de Justícia, considerat un dels membres del govern espanyol més favorables a un nou encaix de Catalunya a Espanya.

A la reunió amb la plana major, a porta tancada, Rajoy va certificar l’estratègia de confrontació amb la Generalitat -considera que és CiU qui ha de rectificar- i l’absència de qualsevol gest polític en els pròxims mesos. Manté que el diàleg és possible en els aspectes que no qüestionin la sobirania estatal i la unitat d’Espanya. El seu missatge mira d’obviar Mas per adreçar-se directament a la gent. Va assegurar que no deixarà “cap català penjat”, enfront del “desgovern” que, a parer seu, hi ha Catalunya. Un avís també als que, a la seva dreta, voldrien mesures més dràstiques, per exemple, tancant del tot l’aixeta del finançament autonòmic.

Porta oberta a la gran coalició

La reunió de la cúpula popular va servir per fixar el calendari dels pròxims mesos, amb la mirada posada en les eleccions autonòmiques i municipals del maig. Celebraran una convenció estatal del PP el penúltim cap de setmana de gener a Madrid, el principal punt calent pel que fa a candidatures. Està previst que al febrer ja puguin presentar tots els caps de llista. Rajoy va demanar ahir als seus -incloent-hi els ministres- més presència pública per explicar la seva gestió.

En aquesta estratègia, ja preelectoral, el centredreta ha obert la porta a explorar una gran coalició amb el PSOE si, la pròxima legislatura, no obtenen majoria absoluta. Es tracta d’intensificar l’abraçada de l’ós al partit de Pedro Sánchez, incòmode amb la fotografia del bipartidisme, però que també mira de marcar distàncies -sobretot en el terreny econòmic- amb Podem. Els socialistes ja es van afanyar a rebutjar la possibilitat d’aquesta entesa, convençuts que seran primera força a finals del 2015. Cospedal, que a primera hora no havia descartat aquest gran pacte, al migdia va intentar refredar les expectatives.

Més continguts de

ENQUESTA DE LA UB I L'ARA

Mobilització política

Què n'opines dels grups d'influència política?

Participa en l’enquesta i fes sentir la teva veu