El gran repte de Yolanda Díaz

MadridFa poc més de mig any, Yolanda Díaz s’acomiadava des de l’hemicicle del Congrés i entre llàgrimes de qui l’havia ungit com la seva successora. El mes de març, Pablo Iglesias decidia fer un pas enrere: deixava la vicepresidència segona del govern per presentar-se a les eleccions madrilenyes del 4-M. El ja exlíder d’Unides Podem preparava el terreny per al seu relleu i ja havia triat la persona que el substituiria: Yolanda Díaz. Des que la ministra va assumir les regnes de la vicepresidència segona del govern, la seva popularitat ha anat en augment en les enquestes i l’optimisme a l’espai és gairebé unànime. Queden, però, dos anys perquè la ministra es posi a prova en unes eleccions generals i, de fet, el projecte que prepara per fer el salt a la Moncloa està encara en una fase embrionària.

Hi ha molts fils per lligar i moltes peces per encaixar. Però, d’entrada, Díaz té les enquestes de cara. Encara amb Pablo Iglesias al govern, la ministra de Treball ja tenia bons números, millors fins i tot que els del mateix exlíder de Podem. Si ens guiem pels sondejos del CIS, Díaz sempre ha estat més ben valorada que Iglesias des de l’inici del govern de coalició. El març del 2020 tots dos suspenien, però la ministra de Treball ja estava entre els ministres que obtenien millor nota amb un 4,3 i superava Iglesias, que obtenia un 3,7. Gairebé un any després, Díaz es consolidava entre els membres del govern més ben valorats, amb un 5,2, al costat de la titular de Defensa, Margarita Robles, i de la d’Economia, Nadia Calviño, totes dues amb un 5,3. Pablo Iglesias continuava sense aprovar i, de fet, les enquestes reflectien que el seu perfil polaritzava cada cop més.

El de Díaz, en canvi, tenia l’efecte contrari. La prova és que des del juliol, la vicepresidenta no només està ben valorada entre els seus, sinó també entre l’electorat del PSOE. En el CIS del juliol, un 9,8% dels enquestats que havien votat als socialistes les últimes eleccions generals deien que si havien de triar entre Pedro Sánchez o Yolanda Díaz per ser president, optarien per la ministra de Treball. El percentatge ha anat creixent fins a un 16,1% en el CIS d’aquest mes d’octubre, en què ja era la segona opció preferida per arribar a la Moncloa.

Com s’explica? D’entrada, Díaz és la ministra d’Unides Podem que pilota la cartera amb més competències: Treball. A les seves mans, per exemple, hi ha tingut la pujada de l’SMI o la gestió dels ERTO durant la crisi sanitària. Una mesura aplaudida a l’Estat, però també a escala europea. En un moment de crisi econòmica, el seu perfil gestor ha prevalgut per davant del rol més polític que havia assumit Iglesias. És, de fet, aquesta línia la que vol seguir el seu equip de cara als pròxims mesos: fugir dels discursos més èpics i centrar-se en la gestió del dia a dia.

El “front ampli”

“A la Yolanda ningú la qüestiona internament”, apunta un dirigent de l’espai lila. El consens en el si d’Unides Podem és pràcticament total perquè sigui la ministra de Treball qui lideri l’etapa post Pablo Iglesias. Però el principal repte de la ministra és superar la coalició i aglutinar tot l’espectre de l’esquerra alternativa sota un mateix paraigua: des d’Unides Podem fins a Més País. En les últimes setmanes, Díaz ja s’ha deixat veure en actes amb dirigents de Podem com la ministra d’Igualtat, Irene Montero, o la de Drets Socials i secretària general del partit lila, Ione Belarra. Però també al costat de l’alcaldessa i líder dels comuns, Ada Colau, i properament ho farà amb la líder de Compromís, Mònica Oltra, en un acte al País Valencià on també hi serà la diputada de Més Madrid Mónica García. Aquesta és la principal incògnita, de fet: si podrà unir sota una mateixa plataforma el partit d’Íñigo Errejón al costat de Podem. “Si algú ho pot aconseguir és Yolanda Díaz”, deia fa pocs dies Montero a Público.

A principis de l’any vinent és quan Díaz té previst iniciar oficialment l’anomenat procés d’escolta per tot el territori amb reunions amb partits però també amb representants de la societat civil per preparar el “front ampli” que s’hauria de traduir en una candidatura de cara a les pròximes generals. Entremig, però, és probable que es convoquin eleccions autonòmiques i municipals, i aquí s’haurà de veure com el fet que candidatures com Més Madrid i Unides Podem puguin competir a la capital espanyola acaba incidint en la creació de la plataforma.

Catalunya és una variable important a l’hora d’assolir el repte. Des del seu equip admeten que és dels territoris de l’Estat on menys la coneixen. Per això, els comuns asseguren que de cara als pròxims mesos vindrà més sovint a Catalunya, informa Anna Mascaró. A hores d’ara, però, encara no hi ha una agenda definida. A més, hi ha una dada significativa de l’últim CIS a tenir en compte: un 44% dels votants dels comuns la prefereixen de presidenta, però un 22% optarien per Errejón.

Conscient de la magnitud del repte, en el congrés de CCOO d’aquest cap de setmana, Yolanda Díaz demanava tota la complicitat de l’associacionisme, un dels pilars on preveu recolzar-se: “Seran necessàries totes les mans, totes les ments i tots els cors”. Queden dos anys per veure si la ministra assoleix una fita que mai ha sigut una tasca fàcil.