La ‘grande bellezza’ a peu del monument de Rafael Casanova

Tots els partits menys Ciutadans, el PP i la CUP participen en l’habitual ofrena floral

Just quan els Falcons de Barcelona es disposen a fer l’ofrena al monument a Rafael Casanova, un senyor mudat -barret blanc, americana clara- que s’ho mira des d’una terrassa propera comença a explicar a unes turistes què és tot això. Primer l’hi pregunten unes noies sueques i després unes de nord-americanes. Entre tots fan rotllana. L’home, sol·lícit, fa pinta d’observador internacional. Els comenta que a la tarda hi haurà una gran manifestació. “Really?”De cop se senten unes trabucades dels Miquelets i el Regiment de Palau, un grup de recreació històrica. Segurament el més proper als soldadets que desfilen recordant la Guerra d’Independència dels Estats Units, però la nord-americana de Miami fa un crit d’esglai. El dandi sobiranista les tranquil·litza. I deixa clar que el moviment independentista advoca per la via pacífica. Pels seus posats sorpresos, juntament amb els “ really?” regulars, es diria que els costa d’entendre la lliçó geopolítica que els proposa aquell senyor elegant. Sembla ben informat. En algun moment agafa l’aire del protagonista de La grande bellezza però estalviant-se el punt descregut.

És clar que el pastitx que desfila davant del monument no els hi posa fàcil, a les turistes desprevingudes. Ara són passades les onze del matí i Els segadors ja deuen haver sonat una cinquantena de vegades. Amb la banda, primer. Després, enllaunats. Al capdamunt de la figura de Casanova aquest any ningú hi ha penjat cap estelada, com havia ocorregut els últims anys. Les tanques, amb els partits (tots menys Cs, PP i la CUP) i entitats que esperen el seu torn, estan prou lluny perquè les antigament habituals escridassades quedin apaivagades. Quan el Govern en ple està a punt de fer l’ofrena se sent una remor lleu de “Fora feixistes dels nostres barris”. Els joves independentistes d’esquerra ho criden al grup de Plataforma per Catalunya i a altres grupuscules d’ultradreta que arribaran després i que els Mossos aniran apartant: el Moviment Identitari Català, Som Catalans (escissió de PxC) i quatre membres de la Lliga Nord, amb banderes del partit i del ministre Matteo Salvini. Entre tots no arriben a les 50 persones. Quan PxC fa l’ofrena -amb un noi que sosté una bandera espanyola amb posat militar-, el seu líder crida “Visca Catalunya hispànica”. Abans de l’ofrena, el president Torra parla una estona amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la de l’Hospitalet, Núria Marín.

Ballant sevillanes

El conjunt dels que esperen el seu torn passen de la cridòria. I ho aprofiten per fer-la petar. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que farà l’ofrena amb Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, xerra amb el president del Joventut de Badalona, Juanan Morales, que fa el seu efecte: al darrere hi té una gegantona una mica més alta que ell. I castellers, clubs esportius, sindicats, ONGs i entitats d’allò més diverses esperen amb paciència, mentre alguns personatges extravagants es passegen per obtenir els deu segons de glòria: una senyora onejant una bandera espanyola i ballant una cosa similar a unes sevillanes; un home amb un cartell ple de missatges (“Catalunya poble decadent, la natalitat més baixa del món”, entre d’altres). I un noi embolicat amb una bandera espanyola i una senyera intenta vendre estelades.

Etiquetes

Més continguts de