CRISI POLÍTICA

La vella guàrdia del PSOE aposta per un govern del PP en minoria

Volen una abstenció en la investidura a canvi d’una reforma constitucional o bé anar a eleccions

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, està atrapat. D’una banda, Podem l’ha tenallat amb una jugada tàctica, posant sobre la taula una oferta de pacte de govern que té per objectiu deixar en evidència les contradiccions internes dels socialistes. I de l’altra, la vella guàrdia el pressiona perquè descarti per complet un acord amb Pablo Iglesias, perquè considera que seria letal per al partit i per a l’estabilitat del país. El sector més jacobí i conservador del PSOE maniobra als despatxos perquè els seus 90 diputats facilitin amb una abstenció la investidura al PP, que governaria en minoria, a canvi d’una reforma constitucional. Si l’estratègia fracassa, prefereixen encarar el risc d’anar de nou a eleccions que no pas sotmetre’s a la muntanya russa que, al seu judici, implicaria un govern de bracet amb Podem i IU, amb la condescendència de formacions de caire nacionalista. Amb tot, Sánchez va ignorar ahir les pressions i va mantenir ja un primer contacte telefònic de 20 minuts amb Iglesias en el qual tots dos es van refermar en la voluntat d’explorar una entesa “de progrés”.

Com han fet en els últims anys, l’expresident Felipe González i exbarons com José Bono o Juan Carlos Rodríguez Ibarra, entre altres, intenten pautar el full de ruta del PSOE, especialment ara que està en una cruïlla. Fonts coneixedores de la situació interna expliquen que, més enllà de la crisi de lideratge, el partit afronta una crisi de projecte perquè no té clar si la seva aposta és reformar el sistema sobre el qual ha crescut la democràcia espanyola o bé, tal com reclamen ara fins i tot els populars, impulsar una segona Transició. En tot cas, els sectors crítics amb la direcció tenen clar que volen preservar el bipartidisme i barrar el pas als partits que tenen a l’ADN sacsejar l’ statu quo.

Davant l’atzucac del tauler polític espanyol, consideren, doncs, que, ja que Ciutadans ha dit que en cap cas farà president Pedro Sánchez, el mal menor és una abstenció que faciliti un govern del PP en minoria -preferentment sense Mariano Rajoy al capdavant- i que doni al PSOE la clau, liderant l’oposició, per garantir l’estabilitat. Aquesta és, segons aquests dirigents, la fórmula que limitaria d’una sola vegada la capacitat d’incidir de Podem i permetria preservar el paper del PSOE com a principal partit de l’esquerra. Aquesta via no només estaria avalada pel mateix González, sinó també per dirigents com l’exsecretari general Alfredo Pérez Rubalcaba, l’exministre Jordi Sevilla i tot un sector del partit que, arran de la cessió de senadors perquè ERC i Democràcia i Llibertat tinguessin grup al Senat, veuen en Sánchez una excessiva tebior cap a les formacions independentistes.

Les diferents veus del PSOE podrien posar-se de manifest en el comitè federal previst per dissabte que ve, trobada en la qual inicialment s’havia de fixar la data del congrés del partit. Aquest punt de l’ordre del dia, però, pot caure en vista que la investidura, després que Mariano Rajoy hagi declinat presentar-se, de moment, com a candidat, no està gens clara.

La prioritat és ara decidir quin camí cal seguir, i Sánchez haurà de demostrar fins a quin punt té marge de maniobra per no sucumbir a les pressions i mantenir la seva preferència de pactar amb l’esquerra. I és que el líder del PSOE ha promès per activa i per passiva que no farà president ni Rajoy ni ningú del PP. Ni amb el seu vot afirmatiu ni amb una abstenció. Així ho va repetir ahir la seva número dos, la catalana Meritxell Batet, en una entrevista a RAC1, on va dir que “en cap cas” facilitaran que els populars segueixin governant. També el PSC ha proclamat a tort i a dret que aquest escenari no es donarà.

Per ara, els moviments de la vella guàrdia es fan de portes endins amb el suport de federacions de pes, com l’andalusa, que des de l’endemà de les eleccions del 20-D ja va posar en dubte el lideratge de Sánchez. De fet, el mateix Felipe González rep, segons fonts del seu entorn, “pressions a nivells altíssims” per frenar qualsevol intent de Sánchez d’explorar un pacte d’esquerres. També la premsa amb seu a Madrid fa dies que s’ha conjurat per demonitzar l’acord del PSOE amb Podem, fins i tot fent crides als dirigents socialistes històrics perquè posin ordre. I això que el PSOE governa gràcies a la formació d’Iglesias a Castella-La Manxa, Extremadura o l’Ajuntament de Madrid, i el PSC està en vies de negociació amb Ada Colau.

Primer, cremar etapes

Els exdirigents amb pes al partit, però, entenen que abans d’intervenir cal cremar totes les etapes. El PSOE vol que es visualitzi la incapacitat de Rajoy per formar govern i per això Sánchez declina per ara intentar-ho ell. El secretari d’organització, César Luena, va insistir ahir que el president en funcions s’ha de presentar primer ell a la investidura o bé retirar-se, gest que seria tot un triomf per als socialistes. La següent etapa creuen que seria l’intent de Sánchez de pactar amb Podem, que veuen impossible. Aquí seria quan ells intervindrien perquè es considerés un govern del PP en minoria com a mal menor. I si no, eleccions. Sánchez no trencaria així la seva paraula i la vella guàrdia en sortiria satisfeta. Això sí, el líder del PSOE no s’escaparia de la batalla pel lideratge, mentre es prorrogaria el debat sobre el projecte. Sempre amb el permís dels barons. I de Susana Díaz.