20/11/2015

La guerra de Síria entra a l’agenda de la precampanya per al 20-D

2 min
La guerra de Síria entra a l’agenda de la precampanya per al 20-D

MadridLa determinació de François Hollande, el principal referent socialista a nivell continental, d’apujar la intensitat de la guerra contra l’Estat Islàmic a Síria després dels atemptats de divendres passat a París està creant contradiccions al PSOE. Fins ara els socialistes havien defensat Hollande afegint-hi el matís que per enviar-hi tropes calia l’acord a les Nacions Unides i a l’OTAN. A diferència del que va passar amb la Guerra de l’Iraq, el PP de Mariano Rajoy també comparteix aquesta opinió de “guerra legal” per allunyar d’Espanya el risc d’atemptats.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ahir, però, el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, deia que en cap cas Espanya no havia d’enviar tropes a combatre els islamistes radicals a aquell país. Per a ell, fer-ho “seria un greu error, com ja va ser fer-ho a l’Iraq”. Es desmarcava, per tant, del camí marcat per Hollande, el seu soci polític.

Hernando va dir que “ningú està parlant d’enviar allà les tropes” -“posar les botes al camp de batalla”, segons va reiterar a La Sexta-. Per a ell, donar suport a França “en la seva defensa”, tal com recullen els tractats europeus i atlàntics, no significa en cap cas “anar a la guerra” a Síria. Aquestes declaracions contrastaven amb les de la secretària d’estudis i número dos de la llista del PSOE per Madrid, la catalana Meritxell Batet. Ella sí que va admetre valorar la intervenció militar, tot i que hi continuava posant la condició del consens, en la línia del PP.

Els populars són més prudents que Ciutadans, que sí que estarien disposats a avalar accions unilaterals, un fet que ahir els va costar les crítiques del líder de Podem, Pablo Iglesias, que va comparar Albert Rivera amb el José María Aznar més atlantista. Per al PSOE és “imprescindible” que si hi ha intervenció militar sigui amb una resolució de l’ONU “que doni cobertura legal”. La decisió definitiva de l’enviament de tropes hauria de ser ratificada pel Congrés, tal com obliga la legislació espanyola.

El PP va intentar no alimentar el debat. Rajoy va afirmar que ningú “està fora de perill d’atemptats”, però que cal “estar tranquils” perquè els serveis secrets i la policia tenen prou experiència en la lluita contra el terrorisme islamista després de l’11-M. Per a ell, ara cal “fer molt i parlar poc”. Ahir es reunien les policies estatals i l’Ertzaintza i els Mossos per coordinar-se, sobretot de cara als controls fronterers, però el cap de l’executiu espanyol continuava sense trucar a Mas, com sí que ha fet amb el lehendakari Urkullu i els líders polítics. A la Moncloa li treien importància perquè, deien, el diàleg important és “l’operatiu entre policies”.

I si Rajoy era prudent, a l’altre extrem se situava el seu cap de cartell a Catalunya, Xavier García Albiol, que, tirant del discurs amb ribets xenòfobs que el va fer cèlebre a Badalona, atribuïa “al problema del multiculturalisme” els atemptats de París, que ja contaminen la precampanya per al 20-D.

stats