La guerra oberta entre líders complica les municipals a la dreta

MadridLa victòria incontestable de Pedro Sánchez en les eleccions generals de diumenge passat ha traslladat el camp de batalla al bloc de la dreta. Els nefastos resultats del PP de Pablo Casado als comicis han provocat un intent desesperat de gir al centre, que el líder del partit conservador va concretar entrant a mossegar els seus companys de bloc de Cs i Vox, a qui ha identificat com a rivals a batre en les eleccions municipals i autonòmiques del 26 de maig. Tot i que de fons manté la intenció de governar amb ells allà on sigui possible, la urgència per maquillar els propis resultats i salvar el cap ha fet que el discutit president del PP oblidi el cos a cos amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per seduir exvotants que ara han votat els altres dos partits de la dreta.

Per la seva banda, tant Albert Rivera -entregat a la batalla per apartar Casado i liderar l’oposició a Sánchez- com Santiago Abascal li han respost amb durs atacs a l’antic partit hegemònic de la dreta. S’obre el foc així d’una batalla caïnita que serà protagonista de la campanya electoral que comença d’aquí tot just una setmana.

Dimarts Casado titllava Abascal d’“ultradretà” i Rivera de “socialdemòcrata”. Dos menyspreus greus i equivalents per a algú que presumeix de liberal i conservador. Però quedava atrapat en una paradoxa: tot i que necessita vence’ls amb claredat, les úniques opcions del PP de mantenir poder territorial passen per teixir pactes amb els mateixos que critica. Almenys, si no vol passar per la humiliació d’haver-los d’investir ell (a la Comunitat de Madrid, batalla clau, Ciutadans va superar el PP diumenge). Si això passés seria, molt probablement, l’últim servei de Casado al seu bloc abans d’una dimissió que, en aquest escenari tan desfavorable per al PP, seria inevitable.

“El nostre error va ser pensar que per a Rivera el rival era Sánchez, i no nosaltres”, explica un alt dirigent del PP, que anticipa que a partir d’ara no n’hi passaran una al líder del partit taronja, que durant l’últim mes va donar mostres evidents, passades per alt per la direcció popular, d’estar presentant batalla per l’hegemonia de la dreta. En precampanya va anunciar un veto al PSOE; durant els debats televisats no va estalviar crítiques a Casado, que no va tornar ni una sola bola, i la cirereta va ser el fitxatge per al partit taronja d’Ángel Garrido, pes pesant del PP madrileny, a cinc dies per a les eleccions. Rivera va preferir apostar per liderar el bloc, capitalitzar l’oposició a Sánchez durant la legislatura i provar d’assaltar la Moncloa amb possibilitats de ser president en una pròxima cita electoral. I Casado encara pensava que el volia fer president a ell.

Espai per a Pedro Sánchez

Però la guerra caïnita regala espai a Pedro Sánchez. No només els dos grans partits de la dreta no faran tanta sang dels suports que pugui tenir el president espanyol a la investidura -Rivera vol que la pilota comenci a rodar amb el PP ferit, i per això deia dimarts que Sánchez ho té “fàcil” i assumia que governarà amb “nacionalistes” sense fer apel·lacions a l’habitual reguitzell de presumptes socis “enemics d’Espanya”-, sinó que tindran dificultats per presentar-se davant dels electors com una alternativa als governs d’esquerres que dominen bona part de les grans ciutats espanyoles, com Madrid, València o Saragossa, i també algunes comunitats autònomes. El repte dels socialistes serà no incendiar el bloc d’esquerra amb la negativa a formar un govern de coalició com li reclama insistentment Unides Podem.

Amb aquest panorama, la campanya que arrencarà la setmana que ve es presenta més optimista per a Rivera, que, tot i haver quedat per darrere en escons del líder del PP, té l’aura de guanyador del pols de la dreta en haver crescut substancialment davant de la debacle popular. El PP, però, té una bona oportunitat de remuntar en els ajuntaments de ciutats petites i mitjanes, gràcies a la poca implantació territorial de Vox, que previsiblement els retornarà un grapat de vots. La cursa de la precampanya de les municipals ja ha començat. I ho fa amb la dreta enfrontada i una etapa planera per al PSOE.