La concessió dels indults és qüestió de setmanes. Així ho ha apuntat el ministre de Política Territorial i Administracions Públiques, Miquel Iceta, que s'ha mostrat convençut aquest dimecres en una entrevista a TV3 al programa Planta baixa que els indults als presos polítics estaran enllestits abans de l'agost. En aquests moments, ha dit, estan pendents que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, enllesteixi els expedients i que el president espanyol, Pedro Sánchez, els inclogui a l'ordre del dia del consell de ministres. "No m'imagino que mantinguem oberta una etapa tan llarga d'incertesa sobre un tema en què aviat estarà tot dat i beneït", ha opinat. Sobre la seva demora, ha justificat que davant la possibilitat que els indults siguin recorreguts "millor fer la feina ben feta" i ha negat que la resolució no s'hagi adaptat encara per les primàries del PSOE a Andalusia.
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
"En aquests moments no ens convé córrer, sinó fer passes sòlides que ens assegurin la permanència i la solvència jurídica", ha dit. "Hi ha d'haver per a cadascun un informe i el govern ha de proporcionar la motivació de cada indult, i això és el que s'està preparant", ha afegit, i ha ressaltat que Campo "és un jurista de primera". En aquest sentit, ha rebutjat que el Suprem els pugui revocar. "La decisió es farà en el marc de la llei i hi haurà una motivació individualitzada molt sòlida", ha subratllat abans de sentenciar que "no es planteja" la possibilitat que siguin derogats. En aquest marc, ha recordat que els indults s'han de concedir pels criteris de justícia, equitat o utilitat pública, i "si el govern està convençut que és la millor manera per retrobar un camí de diàleg ho ha de fer".
El ministre de Política Territorial ha defensat els indults per la necessitat de "tancar ferides" i la "concòrdia". "A Catalunya potser tenim més present les ferides del món independentista, però també hi ha una altra part de la societat catalana que s'ha vist violentada perquè s'ha trencat la legalitat", ha assegurat. Sigui com sigui, ha volgut advertir que "els indults no són una manera de desactivar l'independentisme" perquè "les persones que pensen que la millor opció és la independència no tenen per què canviar d'opinió", i per tant "no hem de veure en la qüestió dels indults una operació política de vol baix, perquè no tindria sentit".
A més, contràriament al que sosté el PP, Iceta ha afirmat que els indults no asseguren el suport d'ERC a la legislatura. "Amb això no t'assegures res, únicament poder tornar a parlar i fer política sense tenir aquesta espècie d'hipoteca feixuga i ferida oberta". Si el govern de Sánchez pot seguir governant, ha dit, no és només perquè tingui una majoria, sinó "sobretot perquè no hi ha majoria alternativa".
Rebutja la presència de Puigdemont a la taula de diàleg
Sobre la taula de diàleg, Iceta, que no ha confirmat si hi serà, no ha rebutjat la presència d'Oriol Junqueras perquè "ha pres una iniciativa que objectivament el posa al mig d'aquest diàleg" en referència a l'article publicat a l'ARA. "Qui ha donat la prova més forta que el diàleg és possible ha sigut Oriol Junqueras". El propi president espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dimecres des d'Argentina que "qualsevol pas a favor de la distensió és benvingut". En tot cas, Iceta ha apuntat que si no en forma part hi serà "d'una manera o altra". El primer secretari dels socialistes, en canvi, ha rebutjat que l'expresident Carles Puigdemont hi assisteixi de manera telemàtica.
"Puigdemont va decidir no comparèixer davant la justícia espanyola i encapçalar una certa resistència des de l'exterior, i això permet fer unes coses i altres no, i a la vida les decisions tenen conseqüències", ha etzibat abans d'obrir-li la porta a fer arribar les seves contribucions. Pel que fa a les discrepàncies entre ERC i JxCat per la unilateralitat, que s'ha reflectit en diferents articles a l'ARA, Iceta ha recordat que ERC i Junts mantenen "una disputa per l'hegemonia de l'independentisme" que creu que "seguirà". "Nosaltres volem parlar amb tothom i trobar un mecanisme perquè tots trobem una via com més àmplia millor", ha afegit.
Iceta ha apuntat que el govern espanyol portarà a la taula de diàleg l'"agenda per al retrobament" que Sánchez ja va presentar a Quim Torra, i creu que els independentistes també han de poder plantejar el que considerin. En qualsevol cas, ha reiterat que el govern espanyol dirà "no'" a la proposta de l'amnistia, perquè "no entra dins de l'ordenament". "Creiem que la Constitució quan parla d'indults generals està dient que no es pot amnistiar", perquè "l'amnistia només és per a un canvi de règim".
El mateix ha opinat per a l'autodeterminació. "La Constitució espanyola no la preveu", ha dit. Així, ha recordat que les Nacions Unides han dictaminat els disset territoris que tenen pendent fer un procés d'autodeterminació i que "cap està integrat a Espanya", tot i que Escòcia tampoc ho està. Per aquest motiu, Iceta ha conclòs que "aquest camí no porta enlloc" i ha defensat fer una consulta sobre "un acord i no una proposta de ruptura".
Campo insinua que la sedició requereix violència
L'altra fórmula de desjudicialització que el govern espanyol treballa és la reforma del Codi Penal i aquest dimecres s'hi ha referit el ministre Campo. Durant una interpel·lació del PP al Congrés, ha asseverat donat alguna pista sobre les intencions de l'executiu. Ha asseverat que, als ordenaments jurídics de països de l'entorn, els il·lícits que comprèn l'actual delicte de sedició es caracteritzen "no només per la menor gravetat de les penes o l'exigència de la violència i intimidació, sinó per l'absència d'un delicte de sedició tal com actualment es regula".
Campo té des de fa mesos una proposta del líder d'En Comú Podem, Jaume Asens, de regular el delicte de sedició en el sentit d'afegir-hi la necessitat que es produeixi violència amb "armes o mitjans perillosos". Fins ara, però, el ministre no ha avançat pràcticament res de les seves intencions en la modificació del delicte.
