HISTÒRIES DE LES GENERALS

2008: La identitat mai desxifrada de la nena de Rajoy

La nena més famosa de la campanya era l'amiga imaginària que l'aleshores candidat tenia per presentar la seva política econòmica

L’any 2008 el país esperava amb candeletes l’arribada de la nena. La nena més famosa de la campanya no era cap nadó petonejat ni la filla d’un dirigent: era l’amiga imaginària que l’aleshores candidat Mariano Rajoy tenia per presentar la seva política econòmica. La salut financera de l’Estat emmalaltia de manera progressiva i els ànims dels ciutadans començaven a decaure en vista de la crisi que s’acostava. El debat que van protagonitzar Rodríguez Zapatero i Rajoy va ser tens, amb un final de pel·lícula i un altre de conte. El cinèfil, el del president socialista, va acabar amb la frase del periodista Edward R. Murrow portada al cinema el 2005 per George Clooney: Bona nit i bona sort, va dir, arquejant les celles. Rajoy, per respondre, tenia preparat un conte: el d’“una nena que neixi a Espanya i que tingui una família i una casa, i uns pares amb feina. Neixi on neixi, que rebi una educació que sigui la millor. Que pugui passejar-se sense complexos, perquè sabrà idiomes...” Havia nascut la nena de Rajoy.

La nena va irrompre en mítings socialistes. Es buscava la nena de Rajoy, però mentrestant se’n va trobar una altra: “Soc la nena de Felipe”, va reivindicar Carme Chacón. La de Rajoy va acaparar tots els acudits dels cunyats fins a Nadal i va fer-se viral a les xarxes socials d’aleshores, els blogs i SMSs: “Es busca una nena, porta bonobus, respon al nom d’Esperanza, va acompanyada d’un avi jubilat d’Endesa, s’han perdut. Sisplau, truqueu als seus pares, Mariano i José Mari, carrer Conferència Episcopal, 1”, es llegia en un dels missatges, ple de referències al PP. Al segon debat, Rajoy va tornar-hi: “Fa uns dies vaig parlar d’una nena. Penso en aquesta nena, en aquesta nena que creixerà. La tinc al cap, mou els meus sentiments i el meu cor”. La nena va estimular les bromes, però no els vots: Rajoy trigaria tres anys a ser president.

Més continguts de