LA SETMANA DE... PASSOS PERDUTS
Política 10/10/2020

La recerca de totes les imatges que importen

Aleix Moldes
3 min
La recerca de totes les imatges  que importen

Felip VI va signar, com li pertocava, el cessament dels presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, com abans el seu pare ho havia fet amb els de José Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol. La diferència entre ells és que en el cas de Mas i Puigdemont el BOE ni tan sols va afegir la fórmula estàndard d’agrair-los els serveis prestats. Amb Quim Torra encara s’ha anat un pas més enllà i Felip VI ni tan sols ha hagut de signar res, perquè el govern espanyol va decidir que el BOE no publiqués el cessament.

Aquesta setmana els manifestants que han rebut el Borbó a Barcelona ho han fet amb crits i pancartes contra la monarquia. “Catalunya no té rei!” ha tornat a ser la proclama principal, que també han repetit partits i entitats. En el pla simbòlic, el 3 d’octubre del 2017 Felip VI va escollir bàndol, renunciant a la neutralitat institucional. En el pla real, en el que Catalunya s’ha quedat sense president i s’encamina a unes eleccions al febrer, la monarquia continua sent ben vigent independentment del fet que els representants de les institucions catalanes es neguin a rebre el cap d’estat.

De fet, tot i que el rei és conscient del rebuig que genera en bona part de la societat catalana, aquesta no ha sigut ni de lluny la batalla que ha lliurat les últimes setmanes respecte a Catalunya. Referent cada cop més per a la dreta, el pols amb el govern de coalició d’Espanya s’havia aguditzat a partir del veto de fa dues setmanes per evitar fer coincidir la seva presència al Principat precisament amb la inhabilitació de Torra i l’aniversari de l’1-O. El president espanyol, Pedro Sánchez, era conscient que necessitava una treva amb la monarquia per apagar almenys un dels focs que amenacen amb cremar la Moncloa. La imatge de divendres -la de dins de l’Estació de França, no la de fora- probablement la necessitava més el PSOE que el monarca, fins al punt que Sánchez no va dubtar en mantenir la visita malgrat que minuts abans hagués declarat l’estat d’alarma a la Comunitat de Madrid.

En el mateix moment que el rei feia una crida a la unitat en el discurs a la Barcelona New Economy Week, a Perpinyà eren els tres últims presidents de la Generalitat els que denunciaven la repressió de l’Estat. Dos d’inhabilitats i un de cessat i a l’exili és el balanç dels últims anys de Procés. A la capital de la Catalunya Nord també es buscava una imatge potent d’unitat. I, de passada, es deixaven momentàniament en suspens les hostilitats entre el JxCat de Puigdemont i el PDECat que Mas no deixarà. Les disputes per la marca no evitaran que Junts sigui a les eleccions i també hi haurà una papereta del PDECat. Amb la del PNC de Marta Pascal seran com a mínim tres partits apel·lant al votant postconvergent, al qual probablement també voldrà captar ERC, que encapçalarà un Pere Aragonès que dimecres va tenir minuts extres al Parlament com a president suplent. A quatre mesos de les eleccions totes les imatges importen.

“Hola! Ha arribat el dia i no t’enganyaré, estic una mica nerviós”, diu l’encapçalament de l’e-mail que aquesta setmana ha enviat Albert Rivera per anunciar la presentació del seu llibre, Un hombre libre, a YouTube. Tant nerviós devia estar que fins i tot es va equivocar en el títol del llibre que ha escrit, que es diu Un ciudadano libre. Tenir bona connexió i ganes de liderar el canvi eren els dos requisits per veure la presentació.

EL DETALL

El regidor del PP a Barcelona Josep Bou no es va voler perdre divendres l’acte de Felip VI a la ciutat i va criticar que l’alcaldessa, Ada Colau, plantés el monarca. En conversa informal amb periodistes, però, va admetre que si li fan triar entre monarquia i república ell ho té clar: “Espanya!”, va dir, i va argumentar que l’important és respectar la nació i que, si no hi hagués rei, “la república també seria espanyola”.

stats