La immunitat impedeix que detinguin, processin i jutgin sense permís els eurodiputats

BarcelonaLa immunitat parlamentària impedeix –o hauria d'impedir– que algú pugui ser detingut tret que estigui cometent un delicte en aquell precís moment i també impedeix que pugui ser processat o jutjat sense l'autorització de la cambra a qui representa. És un dels principals privilegis de què gaudeixen els diputats, a més de la inviolabilitat per les opinions expressades i de l'aforament. Aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha reconegut que Oriol Junqueras tenia immunitat des que es van proclamar oficialment els resultats de les eleccions europees, el 13 de juny i, tot i que no ha aclarit si en continua tenint, ha deixat clar que hauria d'haver quedat en llibertat des d'aquell mateix moment.

Junqueras podria insistir ara en la petició d'empara al president del Parlament Europeu, David Sassoli, que fins ara ha preferit deixar fer a la justícia europea. Aquest dijous Sassoli ja ha mostrat una actitud més proactiva, abandonant la tesi que depèn dels estats la concessió de les credencials perquè els eurodiputats prenguin possessió de l'escó a l'Eurocambra. De fet, una altra opció és que el mateix Sassoli decidís garantir en primera persona els drets de Junqueras, o de Carles Puigdemont i Toni Comín, en cas que consideri que se'ls ha vulnerat el dret a la participació política.

"La immunitat és una prerrogativa de naturalesa formal que protegeix la llibertat personal dels representants populars contra les detencions i processos judicials que puguin desembocar en privació de llibertat, evitant que, per manipulacions polítiques, s'impedeixi al parlamentari assistir a les reunions de les cambres i, com a conseqüència, s'alteri indegudament la seva composició i funcionament". És l'opinió vigent, expressada fa 31 anys pel Tribunal Constitucional (TC), l'encarregat a l'Estat de vetllar pel respecte als drets fonamentals, tot i que, recentment, l'alt tribunal avalés l'empresonament preventiu de Junqueras, això sí, amb tres vots particulars.

Els jutges discrepants, Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, consideren que el Tribunal Suprem va vulnerar el dret de representació política de Junqueras quan li va impedir sortir de la presó el 4 de desembre del 2017 i el 5 de gener del 2018, primer com a candidat a les eleccions del 21-D i després com a diputat al Parlament. Segons el seu criteri, hauria d'haver valorat permetre al president d'Esquerra exercir el càrrec fora de la presó.

Aquesta opinió va precisament en la línia de la que el TJUE ha fet pública aquest dijous. En tots dos casos es refereixen a la situació de presó provisional i, per tant, no entren en el fons del que ha de succeir a partir d'ara amb una sentència ferma contra el líder d'ERC. El cas sembla més clar pel que fa a Carles Puigdemont i Toni Comín, tots dos eurodiputats electes des del maig i, seguint la sentència del TJUE, amb immunitat des del 13 de juny.

Triple immunitat

El TJUE li reconeix a Junqueras una immunitat que, de fet, no ha deixat de tenir en els últims dos anys. En va gaudir com a membre del Parlament de Catalunya entre el desembre del 2017 i el maig del 2019 i com a membre del Congrés de Diputats només durant uns dies d'aquest passat mes de maig, després de la convocatòria electoral del 28-A. En les dues ocasions, però, el Tribunal Suprem el va mantenir en presó preventiva, tot i que aleshores no hi havia sentència ferma. Ni tan sols va demanar permís a les cambres per poder jutjar-lo. En el cas del Parlament, el reglament de la cambra estableix un mecanisme concret per a la suspensió dels diputats que es va activar per rebutjar la suspensió, i en el cas del Congrés, es requereix un suplicatori judicial perquè la cambra accepti o rebutgi la qüestió.

Què canvia la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Bàsicament, que ara el Suprem ja sap quina és l'opinió sobre la immunitat que té la justícia europea i que és contrària a la que s'ha anat mantenint fins ara a Espanya. A Junqueras i a la resta de diputats processats per l'1-O se'ls va suspendre sense suplicatori tant al Parlament com al Congrés a través d'una decisió de la mesa. El reglament del Parlament Europeu també exigeix el suplicatori per poder jutjar un eurodiputat i ara caldrà veure si el Tribunal Suprem considera que en aquest cas tampoc és necessari.