LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

L’independentisme avala la desobediència a les portes de la sentència de l’1-O

JxCat, ERC i la CUP defensen l’amnistia i els comuns s’abstenen per no renunciar a altres vies

El debat de política general no ha servit per concretar la resposta que l’independentisme pretén donar a la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O, però sí que ha propiciat que els partits independentistes fixin les línies mestres de la seva reacció. JxCat, ERC i la CUP van “legitimar” ahir la desobediència civil i institucional com a “instrument” per defensar “drets polítics, civils i socials”, i també es van trobar en la reclamació de l’amnistia “total” dels encausats en cas que hi hagi condemna per “exercir l’autodeterminació”. Amb tot, no van aconseguir sumar els comuns a aquesta última reclamació, perquè els de Jéssica Albiach es van abstenir per no renunciar a altres vies per exigir la llibertat dels presos, com la reforma del Codi Penal o els indults.

En la mateixa resolució, els partits independentistes també es van tornar a reafirmar en la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015, que qüestionava els veredictes del Tribunal Constitucional i va donar el tret de sortida a la legislatura del referèndum. “El Parlament es reafirma en el seu caràcter plenament sobirà, rebutjant les imposicions antidemocràtiques de les institucions de l’estat espanyol i, en especial, dels seus Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem”, va aprovar ahir la cambra catalana a poques setmanes del veredicte sobre l’1-O. Un text que hores després el govern espanyol va anunciar que ja estudiava per presentar-hi un recurs al TC.

Ara bé, malgrat la llum verda del text de la CUP, les direccions de JxCat i ERC van tenir debat al llarg del dia davant el plantejament de l’esquerra anticapitalista. I, de fet, van arribar a demanar sense èxit als cupaires que matisessin el text i el redactessin de manera diferent.

El precedent de Torra

Fins ara només el president de la Generalitat, Quim Torra, havia defensat obertament la desobediència institucional en una conferència a Prada de Conflent, en què també havia avisat contra gestos estèrils: “Ja no podem seguir aprovant al Parlament més resolucions sobre el dret a l’autodeterminació si no som capaços d’aplicar-les per sobre de les lleis injustes”, va dir llavors el president. El final del text aprovat ahir només instava el Govern a impulsar un “acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets polítics”, obert a tots els agents socials, per assolir aquests objectius en el termini “més breu possible”.

L’amnistia, de fet, va ser una de les protagonistes del debat de política general, perquè els independentistes la van presentar com una “part de la solució política al conflicte de Catalunya amb l’estat espanyol”. El text, presentat conjuntament per Esquerra i JxCat, i que va tirar endavant gràcies a la CUP, també expressava el suport a les mobilitzacions que hi hagi després de la sentència, sempre que siguin “pacífiques i democràtiques”.

Qui finalment no va voler donar suport a la resolució promoguda pels partits del Govern van ser els comuns, malgrat que fonts de la formació asseguren que participaran en totes les accions en defensa de l’amnistia. Segons va argumentar la seva portaveu, Susana Segovia, van optar per l’abstenció perquè no volen excloure “cap via” per aconseguir la llibertat dels líders independentistes. “Hem de fer un front ampli per respondre a la sentència. Amnistia, indult, reforma del Codi Penal... però no tanquem cap porta”, va afirmar, contraposant-se així a les opinions expressades per JxCat i ERC, que descarten demanar un indult i recelen d’un canvi legislatiu que podria obrir la porta també a un enduriment del Codi Penal a través del PP i Cs. Tot i això, els independentistes van donar suport a la proposta dels comuns sobre aquesta qüestió, perquè demanava de manera genèrica fer servir els mecanismes “jurídics i polítics més efectius” per aconseguir la llibertat dels presos.

Retirada de la Guàrdia Civil

El Parlament va demanar ahir la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya perquè la considera una policia de “caràcter polític”. Una iniciativa de JxCat i ERC que va comptar amb el suport de la CUP. El govern espanyol, però, ja va anunciar ahir que recorreria al TC aquesta resolució, en què es reclama que s’aturin les operacions policials que utilitzen de manera “especulativa” els delictes de terrorisme i es demana la dimissió de la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera.

Reprovació de Roldán

Els tres grups independentistes -a iniciativa de JxCat i ERC- van aconseguir tirar endavant una proposta de resolució per reprovar la líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, per haver “manipulat” les paraules de Torra i voler construir un “fals relat de violència” independentista.

Fi dels correbous

La proposta dels comuns de posar fi als correbous i protegir els animals de maltractaments es va aprovar per 50 vots a favor, 17 en contra i 61 abstencions. JxCat i ERC van donar llibertat de vot. Ara els comuns intentaran traslladar la iniciativa en una proposició de llei.

Pressupostos

JxCat, ERC i també el PSC van aprovar els requisits dels comuns per tirar endavant els pressupostos del 2020. Així, van demanar una reforma de l’IRPF, de l’impost de successions i que es tirés endavant una “fiscalitat verda”, amb impostos com el de vehicles contaminants.