Les entitats independentistes exigeixen aturar la "persecució" als ajuntaments rupturistes: "El món local és sobirà"

Barcelona"Exigim que cessi immediatament la persecució que estan rebent els càrrecs públics, entitats i institucions catalanes pel sol fet de donar suport a una resolució del Parlament de Catalunya". És un dels punts del manifest presentat aquest divendres per l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI i l'ACM, que també ha servit per "expressar i reiterar" el suport de les entitats independentistes a aquells càrrecs electes "perseguits" pel sistema judicial per haver donat suport a la "sobirania del país o els símbols que el representen", com la declaració de ruptura del 9-N.

El manifest l'han llegit Carme Freixa, alcaldessa de Vallfogona de Ripollès, Anna Erra, alcaldessa de Vic, i Dani Cornellà, alcalde de Celrà, envoltats d'una nodrida representació d'alcaldes i regidors en un acte a la plaça del Rei de Barcelona. Malgrat que en els últims dies la moció presentada per la CUP per revalidar la declaració de ruptura ha estat al centre del debat, ni el manifest ni les posteriors intervencions han fet cap referència a les desavinences entre Junts pel Sí i la CUP per la polèmica moció.

El manifest explica que fins a 280 ajuntaments han donat suport a través dels seus plens a la resolució del 9-N, una "manifestació política, una expressió legítima i legal". "El món local és sobirà i ha de poder expressar-se amb llibertat", afirmen en el text. Arran d'aquestes mocions de suport, els organismes judicials de l'Estat –"clarament polititzats", diu la moció– "han iniciat una persecució totalment desproporcionada i indigna" contra els ajuntaments i els seus regidors. De moment, 13 consistoris han rebut ja el requeriment per demanar tota la informació sobre els plens on es van aprovar aquestes mocions. Les entitats demanen que "l'acció política sigui contrarestada per la via política" i no per la judicial.

En aquest punt, les entitats denuncien "la manca de separació dels poders executiu, legislatiu i judicial", i també "l'obsessió, l'abús i la desproporcionalitat" de les actuacions del govern espanyol, que "de forma desmesurada i il·legal" vol portar als tribunals qualsevol pas del procés sobiranista. De fet, no estalvien crítiques cap a l'actuació del govern espanyol, que, "lluny de progressar", diuen, "segueix tenint uns índexs lamentables en valors democràtics". "Cada dia s'aixequen murs contra la llibertat d'expressió i contra l'opinió i l'acció política", asseguren.

"No tenim por, reaccionarem amb contundència"

En acabar la lectura del manifest, els presidents de les quatre entitats han pres la paraula. Jordi Cuixart, d'Òmnium, ha assegurat que els independentistes "reaccionaran amb tota la contundència" a la judicialització del procés: "No tenim por". Cuixart ha traslladat als alcaldes que "no estan sols" perquè hi ha un "exèrcit de demòcrates" disposats a defensar "pacíficament però contundentment" la llibertat de Catalunya.

Des de l'Assemblea, Jordi Sànchez ha demanat als càrrecs electes que es mantinguin "fidels" a la voluntat de la ciutadania i que segueixin sent "lleials" al Parlament. "No ens aturaran, cap tribunal aturarà la voluntat d'aquest país", ha afirmat. Una idea molt semblant han traslladat Miquel Buch, alcalde de Premià de Dalt i president de l'ACM, que ha demanat aturar la "persecució d'idees i la judicializació del procés català", i Pep Andreu, alcalde de Montblanc i president de l'AMI en funcions: "Ens reafirmem i estarem al costat del Parlament i del Govern", ha dit, i ha apel·lat a la "fermesa i la unitat indestructible" dels sobiranistes. Molt contundent contra el govern espanyol, Andreu ha assegurat que el tribunal d'ordre públic franquista "s'ha reencarnat" en l'Audiència Nacional.

Els 13 ajuntaments investigats

Més de 280 ajuntaments i altres institucions locals (com diputacions i consells comarcals) van aprovar mocions de suport a la resolució de ruptura del 9-N. Inicialment, l'Audiència Nacional va denunciar cinc ajuntaments (Celrà, Girona, Igualada, Sant Cugat del Vallès i la Seu d'Urgell) per rebel·lió i sedició. En el cas d'Igualada, Premià de Dalt i Sant Cugat, però, les causes es van arxivar en entendre que es tractava de "posicionaments polítics en el marc de la llibertat ideològica i d'expressió d'aspiracions o anhels polítics". Ara bé, l'embat judicial no va acabar aquí, i l'Audiència va denunciar també Deltebre, Vic, Viladamat, Sallent i Sant Climent de Llobregat.