"El dispositiu policial de l'1-O buscava generar pànic, no retirar urnes"
La plataforma #SomDefensores recopila en un informe els testimonis i proves de violència policial en la repressió del referèndum
Barcelona"Podem concloure que el dispositiu policial buscava generar pànic entre la població; si hagués perseguit l’objectiu de retirar urnes i tancar centres de vot segurament s’hauria dissenyat d’una manera diferent", ha declarat amb contundència aquest migdia l’advocada i membre del Centre Irídia Anaïs Franquesa sobre la violència policial de l’1 d’octubre. Ho ha dit a la roda de premsa en què la plataforma #SomDefensores ha presentat l’informe 'Violació de drets civils i polítics' sobre la repressió dels poders públics contra el referèndum d’autodeterminació i sobretot durant la jornada de l’1 d'octubre. Aquest informe, amb les proves en què es basa, es lliurarà als jutjats que investiguen l’actuació dels cossos policials espanyols i a organismes internacionals com ara les Nacions Unides, per reclamar-los una investigació internacional independent.
L’advocat Jordi Palou-Loverdos, membre de Novact, ha presentat l’informe definitiu sobre la vulneració de drets civils i polítics a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre arran del referèndum, un document impulsat per la seva entitat, Lafede.cat, Irídia i l’Institut de Drets Humans de Catalunya i que ha redactat ell mateix. S’ha fet a partir dels testimonis recopilats per l'equip de #SomDefensores, que ha comptat amb més de 60 advocats, 70 observadors, 25 psicòlegs i 30 col·laboradors logístics, i amb els atestats d'allò que van observar directament sobre el terreny els voluntaris del col·lectiu. Palou-Loverdos ha recordat que així com han pogut accedir a les instruccions precises sobre l'ús o no de la força que tenien els Mossos d’Esquadra, no ho han pogut fer en el cas dels cossos policials espanyols, que són els que van actuar amb violència. Els autors de l’informe tenen proves i testimonis sobre la violència policial en 50 centres de vot a Catalunya, 16 dels quals a Barcelona. Una quarantena dels vídeos que han recopilat i contrastat els han publicat a la web de la campanya. A la roda de premsa s'ha projectat un vídeo de l'actuació a l'escola Dolors Monserdà de Barcelona.
L'informe fa una descripció crua de la brutalitat policial que van desplegar el dia 1 d'octubre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. Parla de cops amb les mans, amb botes de seguretat i amb porres extensibles en diverses parts del cos, "incloent-hi zones vitals", de "puntades de peu als òrgans sexuals", de l'ús "d'elements punxants no visibles i botes de punta rígida", i fins i tot "d'agressions sexuals físiques i verbals a dones" com ara "tocaments als pits i als mugrons o expressions humiliants o vexatòries de naturalesa sexual amb evident menyspreu cap al gènere femení". Els autors de l’informe han documentat dues agressions sexuals. El document també parla de casos documentats de policies que van saltar des d'una zona elevada "contra el cos de persones amb les botes, incloent-hi persones que ja havien decidit cedir a l'atac, amb greu perill i potencialitat mortal".
Franquesa ha explicat que, tot i que les xifres del Govern parlen de 302 ferits a Barcelona, els membres de #SomDefensores van atendre el dia 1 o posteriorment 110 persones i el col·lectiu Irídia, a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, ha atès 154 víctimes. La meitat dels afectats, doncs, s’haurien dirigit a aquests col·lectius "perquè tenien una afectació greu". L’advocada considera aquesta proporció especialment alta i significativa de l’impacte "molt fort" que ha causat aquesta violència en la societat catalana, "que segurament serà difícil de reparar".
La psicòloga i advocada Irene Santiago, també membre d’Irídia, ha explicat que es va fer un "ús de la por com una eina d’estratègia de repressió" amb la intenció de causar "dany psicosocial a la població", "trencar la gent i atacar la dignitat de les persones". Ha explicat que s’han documentat casos de víctimes que han perdut la memòria del que van viure, com a mecanisme de defensa, d’altres a qui des de llavors els costa sortir al carrer o acostar-se als centres de votació o que fins i tot tenen por quan veuen policies al carrer. Franquesa ha qualificat els actes de violència policial de "fets absolutament injustificables i molt greus" i, des d’Irídia, ha reclamat la dimissió "com a mínim" del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i dels responsables de l’operatiu.
El document també confirma l'ús d'escopetes de bales de goma, que a l'escola Ramon Llull de Barcelona van ferir dues persones, una de les quals podria perdre l'ull, d'agressions amb esprais de gas lacrimogen a Aiguaviva "quan no hi havia cap disturbi al municipi, on es feia una fideuada a la plaça del poble", i "d'agressions de naturalesa psíquica" que van causar atacs d'ansietat i de pànic, sobretot a gent gran, nens, adolescents i discapacitats. A l'escola Infant Jesús de Barcelona el document explica que una persona va patir un atac epilèptic a causa de la càrrega policial, per exemple.
El document indica que les càrregues i la violència policial de l'1-O haurien seguit "un patró estandarditzat i predefinit". Els agents arribaven a les escoles i carregaven contra els qui eren a fora fins que entraven; per fer-ho, "s'obrien pas entre les persones que es trobaven pel camí fins que podien crear un cordó policial". Després "agredien tothom que fos a prop, de manera indiscriminada, per poder crear un segon cordó policial paral·lel que els permetés fer un camí fins a l'entrada". Llavors, "agents de la policia secreta que mentrestant s'havien vestit amb una armilla groga i s'havien cobert la cara amb una caputxa" entraven per requisar les urnes. Si no les trobaven, feien "destrosses" buscant-les. "A la sortida es repetien els mateixos fets, i es produïen cops violents amb molta agressivitat".
Per la seva banda la membre de la junta del Grup de Periodistes Ramon Barnils Aina Torres ha explicat que des del 8 de setembre han detectat prop d’un centenar de vulneracions del dret a la informació, mentre que durant tot el 2016 se’n van recopilar 126 a tots els Països Catalans. Així, el dia 1 mateix es va documentar una agressió policial a Sant Carles de la Ràpita a una periodista de l’agència Efe, que van haver d’atendre en un centre mèdic per contusions, i l’expulsió del periodista d’’El Periódico’ Guillem Sánchez de l’escola Ramon Llull tot i que anava identificat amb el braçalet de premsa. Ha dit, a més, que "la impunitat de la policia també ha provocat una actuació impune de l’extrema dreta", que ha multiplicat les amenaces i coaccions contra periodistes les últimes setmanes.
