La defensa de Mas qüestiona que el Govern hagués d'aturar el 9-N si ni Rajoy ni la justícia van fer res per frenar-lo

BarcelonaDesprés d'escoltar durant més de dues hores i mitja els arguments de les acusacions per inhabilitar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, ha arribat el torn de les defenses, que han afrontat l'última oportunitat de defensar davant del tribunal que presideix Jesús María Barrientos que els tres acusats no van cometre cap delicte amb la celebració del procés participatiu del 9-N.

El primer a prendre la paraula ha estat l'advocat de Mas, Xavier Melero, que ha demanat l'absolució per a Mas. A diferència del fiscal Emilo Sánchez Ulled, Melero ha defensat fer la seva intervenció en català. L'advocat ha centrat la seva al·locució a subratllar el caràcter polític del judici i a situar una pregunta clau: per què havia d'aturar el Govern el 9-N si ni el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ni els tribunals van fer res per aturar-lo?

L'advocat de Mas ha recordat que més enllà de si la Generalitat actua per aturar el procés participatiu, tampoc cap altra institució –en al·lusió al govern espanyol– va utilitzar "la seva capacitat d'interrupció". Així, ha recordat que el Tribunal Constitucional no va notificar personalment a Mas la suspensió –tot i demanar-ho l'advocat de l'Estat– ni va respondre a la petició d'aclariment que li va fer el Govern, que la fiscalia i els jutjats de guàrdia no van actuar aquell dia, i que fins i tot el govern espanyol va evitar prendre cap mesura per impedir el 9-N.

Melero ha optat per fer una defensa amb un to marcadament polític, i ha acusat "el govern espanyol i algunes institucions d'intentar mediatitzar l'acció de la justícia". "Tenim un govern que davant el conflicte que genera el procés de consulta ha volgut nedar i guardar la roba", ha afegit, i ha llançat fins i tot un dard cap al president del govern espanyol, Mariano Rajoy: "Tractant-se del president que tenim, diria que ha mirat de guardar la roba i, si ha calgut, de tant en tant, nedar".

Un precedent sobre desobediència

Avançat el seu discurs, Melero ha aportat un altre argument -formal- sobre perquè no s'ha de parlar de desobediència de Mas: que no va rebre els avisos i requeriments previs i reiterats que acostumen a enviar les autoritats judicials. "Mas va desobeir en termes jurídico penals? Podríem dir que Mas va desobeir a qui no tenia el menor interès en què se l’obeís, però no està clar", ha apuntat.

Segons Melero, sentenciar Mas per desobediència suposaria un precedent sobre com s'interpreta el delicte de desobediència a Espanya. "No es pot desobeir allò que no és requerit", ha conclòs, i ha subratllat que ni el TC va notificar personalment al president, ni va obrir un incident d'execució, ni el TSJC va avisar l'aleshores president sobre el risc de cometre un delicte. Per això, ha opinat que "si Mas es va equivocar ho va fer de la mà de molta gent", al·legant que hi va haver errors també per part del Tribunal Constitucional i de l'advocat de l'Estat.

Protecció dels funcionaris

L'advocat de la defensa de Mas ha remarcat també que es va actuar en tot moment amb la intenció de protegir els funcionaris de la Generalitat i evitar que incorreguessin en cap il·legalitat. "Mas va inhibir radicalment la participació dels funcionaris del 9-N", ha apuntat Melero, que ha afirmat que Mas "va entendre que davant la situació, el més prudent era evitar per tots els mitjans comprometre d’alguna manera la seguretat jurídica de cap funcionari" i només va deixar participar aquells que –agafant-se dies propis– van actuar com a voluntaris.

"Mas no s'amagava darrere d'una multitud de voluntaris"

Cenyint-se a una defensa política, l'advocat ha verbalitzat que no pretenia qüestionar que el Govern havia impulsat el 9-N. Melero ha qüestionat l'acusació del fiscal i ha afirmat que moltes de les proves en què basa el seu relat –que el Govern no va donar ordres per aturar el 9-N– mai han estat negades pels acusats. "Mas no s'ha amagat mai darrere d'una multitud de voluntaris", ha argumentat Melero, que ha afegit que l'expresident "no ha negat la participació i l'impuls polític del seu Govern", ni que els mitjans materials es posessin en disposició dels voluntaris per part de l'executiu. Segons l'advocat, el Govern mai ha negat que no va posar elements impeditius al 9-N.

"La sentència tindrà conseqüències polítiques i socials immediates"

En el seu torn, la defensa de Joana Ortega a càrrec de Rafael Entrena ha centrat la primera part de la seva intervenció a posar en qüestió la idoneïtat d'un judici "polític". Després de recordar que el procés es va obrir després que els fiscals a Catalunya no veiessin delicte i el fiscal general de l'Estat els forcés a repensar-s'ho –"aquesta és la querella del pont aeri", ha dit–, ha avisat que la sentència que surti del judici no tindrà només conseqüències jurídiques, sinó que també tindrà conseqüències polítiques i socials immediates".

Com abans Melero, Entrena ha qüestionat que els que volien impedir el 9-N actuessin amb prou celeritat. En aquest sentit, ha recordat que entre que el 14 d'octubre Mas anuncia la convocatòria del procés participatiu i el TC en demana la suspensió passen prou dies per haver actuat abans. A més, ha argumentat que la suspensió del TC no podia comportar el tancament de la web perquè "les mesures cautelars no poden produir efectes d'impossible reparament". "La providència no diu que es tanqui la web, com que tampoc diu que es cremin les urnes o s'estripin les paperetes", ha apuntat, i ha insistit que tot estava preparat ja abans de la suspensió.

Entrena ha acabat el seu al·legat demanant l'absolució per a Ortega i assegurant que no existeix "desobediència penal", ja que les actuacions van ser "estrictament polítiques" i haurien de quedar fora de l'àmbit d'aplicació del TSJC. Citant Sòcrates, Entrena ha tancat la seva intervenció instant els jutges a "escoltar amb cortesia, respondre sàviament, ponderar prudentment i decidir imparcialment".

"Inaudit que la fiscalia demani excuses"

Després de dinar, ha estat el torn de l'advocat defensor d'Irene Rigau, Jordi Pina, que ha volgut començar criticant que el fiscal hagi tancat la seva intervenció al matí excusant l'actitud que ha mantingut la Fiscalia al llarg de tot el judici. Segons Pina, que el fiscal –en un gest "inaudit"– hagi hagut de dir obertament que no ha rebut pressions del govern espanyol alimenta els dubtes sobre el judici.

"El govern central vol la mort política dels tres acusats", ha assegurat Pina, que ha recordat que el delicte de desobediència només comporta una pena màxima de dos anys d'inhabilitació i considera que, per això, l'executiu central ha obligat la fiscalia "a afegir amb calçador" el delicte de prevaricació –penal, amb fins a 8 anys d'inhabilitació–, per molt que el ministeri públic asseguri que ha actuat amb independència.

Entrant amb els delictes concrets dels quals acusen a la seva clienta, la defensa de Rigau s'ha preguntat si "realment es pot desobeir quan es demana un aclariment?" i ha insistit que calen més elements per condemnar la seva clienta, Mas i Ortega: "Han fet un vestit a mida", ha assegurat. L'advocat ha demanat al tribunal que "analitzi" l'actitud de l'Estat durant el 9-N per "mala fe processal" i ha recordat que, amb la nova modificació del reglament del TC, les sentències del Constitucional sí que tenen valor de requeriment, però no el 2014. També ha apel·lat a la "convicció pròpia" de Rigau pels drets fonamentals que defensa la Constitució, com ara la llibertat d’expressió i el dret de vot que impedeix que la fiscalia li demani 9 anys d’inhabilitació.