Mas: "Els catalans tenim dret a fer preguntes i rebre respostes clares sobre la nostra llibertat"
El futur president de la Generalitat, Artur Mas, diu que Catalunya ha iniciat una "transició nacional" com la que va fer Espanya després del franquisme. Afirma en el seu discurs d'investidura que no pensa posar límits al dret a decidir, però que té la responsabilitat d'exercir-lo només en els temes que uneixen la societat catalana, com en el cas del pacte fiscal en la línia del concert
Barcelona"Els catalans tenim el dret a fer preguntes i rebre respostes clares sobre la nostra llibertat". D'aquesta manera Mas ha deixat clar que com a president no pensa posar límits al dret a decidir de Catalunya. En qualsevol cas, ha reiterat que, també com a president de Catalunya, no portarà el país a prendre decisions que el portin a la divisió i la ruptura social. És la manera de dir que la primera parada en termes possibilistes i de cohesió nacional és el concert econòmic, però no la independència política.
Ara bé, el repte del pacte fiscal "no el pot afrontar el Govern en solitari, ni un Parlament, calen agents socials, societat civil organitzada i ciutadania" per fer realitat una "demanda justa i necessària". Per això, s'ha mostrat obert a "forjar un acord intern" a Catalunya per anar a reclamar el pacte fiscal "inspirat en el model de concert o conveni económic" a Madrid el 2012. Té clar que no es pot plantejar el concert com l'Estatut, amb el desgast que va suposar aquell procés.
En aquest sentit, ha avisat que de la mateixa manera que Espanya va fer la "seva" transició democràtica post-franquista, ara Catalunya "ha d'encetar la seva transició nacional". "Parlo de transició, no de revolució. I cal fer-la de manera democràtica, pacífica i a base de grans consensos interiors". Per Mas, la sentència del TC sobre l'Estatut té una "dimensió històrica", i situar-la en el terreny anecdòtic "seria un error i donar l'esquena a la veu democràtica del poble". "S'ha demostrat que el pacte constitucional no dóna més de si".
És més, ha avisat que amb la sentència, el TC "ha tallat de socarrel la possibilitat d'evolució cap a una Espanya plurinacional". De la mateixa manera que Catalunya "ha d'entendre que Espanya vol ser una sola nació i un sol Estat". Així, ha situat la manifestació del 10 de juliol com el punt d'inflexió per al país. "Espanya ha de saber que Catalunya no defallirà en la defensa del seu autogovern", ha reblat, per continuar que el "nou camí" fixat el 10-J.
Modificació de la llei de consultes
També s'ha compromès a modificar la llei de consultes populars perquè caldrà modificar-la per poder-ne convocar "sense necessitat d'intervenció dels poders polítics de l'Estat", és a dir perquè no calgui demanar permís a l'Estat per convocar-ne. Parla de consultes, però no de referèndums vinculants. "El dret a decidir d'un poble és l'exercici de la democràcia en estat pur. A qui fa por això?", s'ha preguntat.
Mas ha assegurat que te intenció de treballar per assolir noves cotes de "sobirania", colmençant per "renegociar els traspassos que no s'han tancat correctament" i per exigir el compliment íntegre de la disposició addicional tercera de l'Estatut que estableix les inversions de l'Estat a Catalunya en matèria d'infraestructures. Ha parlat de la cultura com el "nervi de la nació", i ha considerat que, en aquest sentit, Catalunya pot i ha d'actuar com "un Estat independent".
També ha fixat la internacionalització empresarial i política com una de les prioritats del futur Govern. En un discurs que ha ofert mà estesa a la resta de grups parlamentaris, ha anunciat la creació de consells assessors en matèria econòmica i sanitària, liderats pels presidents del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, i del Col·legi de Metges, Miquel Vilardell.
Entre altres coses, s'ha fixat el repte que la despesa social signifiqui el 55% del pressupost de la Generalitat quan s'hagi reactivat l'economia; s'ha compromès a derogar el codi ètic dels Mossos d'Esquadra, a estudiar la matisació de la limitació dels 80km/h als accessos de Barcelona; a apostar amb convicció per l'educació -amb el català com a llengua vehicular indiscutible- i l'excel·lència. Però també ha promès que buscarà consensos per fer la Llei electoral que la passada legislatura va quedar a mitges bàsicament per la manca d'acord de CiU amb el PSC. I, amb la crisi com a principal prioritat pel nou Govern, ha reiterat el seu compromís d'aprimar l'administració. Això sí, ha afirmat que no canviarà allò que pensi que funciona bé. Artur Mas ha tingut un record pels presidents que l'han precedit. De cadascun n'ha destacat una faceta. De Montilla, que és l'exemple de l'èxit del model d'integració de Catalunya.
