Ismael Peña-López, el teòric del 15-M que encara ha d’organitzar unes eleccions en pandèmia

Quan el juliol del 2020 pocs pensaven en les eleccions, un alt càrrec de la Generalitat tuitejava idees per poder votar en pandèmia. De fet, ja treballava en com executar-les. Es tracta del director general de processos electorals, Ismael Peña-López, que, amb l’ajornament del 14-F, ha tingut una setmana de vertigen i ha estat enganxat al mòbil, ell que a la seva web avisa que odia “parlar per telèfon”. Llicenciat en ciències econòmiques, la seva trajectòria s’acabaria decantant per la ciència política i exerciria durant més d’una dècada de professor a la UOC, on es va especialitzar en camps com la participació. Amb la irrupció del 15-M, es va convertir en un dels seus teòrics. La casualitat va fer que el dia que es van començar a inundar les places l’enxampés a tocar de la Puerta del Sol, un dels epicentres del moviment. El contacte amb els indignats li va obrir les portes d’Òmnium Cultural. “Volíem tenir relació amb el que estava passant al país, i algú va dir a la Muriel que ell era un acadèmic, un paio interessant”, recorda un membre de la junta de l’entitat. El van fitxar. Sense carnet de partit, va entrar a la Generalitat de la mà d’Ernest Maragall. En els últims dos mesos ha intentant convèncer els grups parlamentaris de totes les seves idees per votar en pandèmia. Algunes els hi han comprat, d’altres no. “Es creu la participació ciutadana. Si no s’han fet les eleccions, no li podem penjar el mort a ell”, li concedeix un diputat de l’oposició. En conversa amb l’ARA, el mateix Peña-López explica que ha sigut “una de les setmanes més bèsties, professionalment parlant”, una intensitat que ni tan sols havia patit quan feia la tesi doctoral. La feina que s’havia d’acabar el 14-F s’allarga ara fins al 30 de maig.