Jaume Collboni, un supervivent que espera el seu moment

Jaume Collboni (Barcelona, 1969) ha fet de la perseverança un dels trets de la seva carrera política. Bregat en la derrota, arriba a les urnes impulsat per Pedro Sánchez després d’haver signat els pitjors resultats del PSC a Barcelona el 2015 -amb 4 regidors- i tot i els dubtes que generava al partit que repetís com a candidat. Nascut al Baix Guinardó i ara veí del Fort Pienc, fa 25 anys que milita al PSC i s’erigeix com l’hereu del llegat socialista a la ciutat. És col·leccionista de robots, fan de Kubrick i activista LGTBI, i va formar part de la direcció nacional de la UGT entre el 1998 i el 2005. Aquell any va fer el salt al Parlament per coordinar el grup socialista, i el 2010 es va convertir en diputat malgrat la desfeta del PSC, que va passar a l’oposició amb 9 parlamentaris menys. Aficionat a la bicicleta, va pedalar a la cambra catalana fins al 2014, quan va deixar l’escó per centrar-se en les primàries del partit a Barcelona. Les va guanyar, però a les eleccions, superat pel fenomen Ada Colau, es va enfonsar fins al cinquè lloc a l’Ajuntament. Ara torna a disputar-se l’electorat amb els comuns, que li van obrir les portes del govern municipal però el van expulsar per l’aval dels socialistes al 155. Apel·lant al vot útil contra la subordinació de la ciutat al Procés, confia en un bon resultat que li doni accés a l’alcaldia. “Jaume, és el teu moment!”, deia dijous Miquel Iceta. Les enquestes, per ara, li auguren el tercer lloc tot i doblar resultats.

Més continguts de