Joan López Alegre: “Vaig conèixer la Cayetana el dia que vam presentar la candidatura”
Les opcions del PP per governar passen per un pacte que inclogui l’extrema dreta, i per facilitar la feina regalem a López Alegre un blanquejador
BarcelonaJoan López Alegre, número dos del PP, escull fer l’entrevista al futbolí però comença amb una queixa: prefereix jugar al milió, cooperador necessari de les seves campanes. “Davant l’escola hi havia una màquina de milió. Valia primer un duro i després 25 pessetes”, recorda. Quintuplicar el preu, això sí que és inflació i no la de Veneçuela.
L’historiador i comunicador recorda amb detall l’època en què canviava els llibres per la boleta, però prefereix oblidar que hi va haver una època que els milions, al PP, entraven en sobres, una qüestió que obvia. Li costa molt menys recordar quan va conèixer la seva companya a la llista electoral, bàsicament perquè va ser fa poc: “Vaig conèixer la Cayetana [Álvarez de Toledo] el dia que vam presentar la candidatura. Hi ha molta gent que fa un procés de selecció d’una feina i coneix el seu cap el dia que comença a treballar”. Al PP, però, no hi ha processos de selecció: a ell el va fitxar Alejandro Fernández -“El polític, no el cantant”-. Ha acabat al PP, però al seu currículum apareix com a assessor de Cs i UPyD. Més canvis de partit que Toni Comín, però López Alegre vol deixar-ho clar: “Una cosa és la ideologia i una altra la feina”.
Ara compartirà feina i ideologia amb Álvarez de Toledo i Josep Bou, a qui lloa perquè “no és polític” i perquè “una cosa és conèixer la ciutat i una altra l’Ajuntament”. Segons les enquestes, una cosa no li garanteix l’altra. “Em jugo tots els gols que marques que acabarà entrant al consistori”. Va perdent, 5-3. “És complicat això de respondre a preguntes i jugar al futbolí! És com el tòpic que fan servir les dones per dir que els homes no podem fer dues coses alhora”. No es desanima: és de l’Espanyol i això impregna tota la seva vida, incloent-hi afrontar una campanya en què el PP parteix com a cuer: “El partit sempre s’ha de jugar”.
Té més destresa per colar titulars que gols. Com a tertulià, sap disparar l’argument a cada paraula. Autogol? “El Procés és un autogol”. Vox? “La CUP és més radical”. Anant més enllà del titular, veu en Vox elements d’extrema dreta. “El seu discurs és xenòfob i el PP només parla d’ordenar la immigració”. Les opcions del PP per governar passen per un pacte que inclogui l’extrema dreta, i per facilitar la feina regalem a López Alegre un blanquejador. Ell el farà servir per a la piscina, i descriu: “Això és blanco de España ”. El producte ideal per a un pacte de les tres dretes.
Per què el futbolí?
Perquè no m’heu deixat triar el milió. La meva mare pot acreditar que feia bastantes campanes.
Faria una partida amb Rufián?
Política a banda, quan va explicar com havia conegut la seva dona em va semblar entranyable.
Taxi o Uber? Hi cabran tots els diputats del PP català.
Faig servir Uber a tot arreu menys a Barcelona. Espero que no capiguem en un taxi després del 28-A.
Està al PP i ha treballat per a Cs i UPyD. ¿És el Toni Comín del constitucionalisme?
Una cosa és la ideologia i una altra la feina.
