Estimadíssim soci,
Des de la presó, en primer lloc, envio una abraçada plena de reconeixement a tots els docents que estan donant el bo i millor per a l’inici del curs escolar. Sou motiu d’orgull i autoestima.
Abraçada fraternal també als més de 200 activistes citats per participar en l’acció de Tsunami Democràtic. Voldrien que tinguéssim por, que haguéssim renunciat a la protesta democràtica. No obeïu les seves amenaces, no podem deixar d’exercir drets fonamentals. La lluita no-violenta és un dels principals instruments per a la transformació social.
Aviat farà 3 anys que som a la presó. El Tribunal Suprem, amb la col·laboració imprescindible de la Fiscalia, ha decidit rebregar el dret penitenciari de tots els presos (polítics i socials) suspenent-nos el tercer grau i les sortides per treballar a la fàbrica. Som on érem, i ni la repressió ni la quarantena diària a la cel·la impediran que continuem acusant l’Estat de vulnerar drets humans. Perquè és així com lluitem per preservar-los.
Denunciem arreu la connivència del govern espanyol i la corrupció borbònica, la desvergonya d’un regne en decadència, encobridor de crims franquistes contra la humanitat.
Dividir el moviment sobiranista perquè es limiti a defensar-se reactivament forma part de l'estratègia política de l'Estat. El sobiranisme, per tant, ha de demostrar la seva maduresa i definir un horitzó comú que aparqui disputes electoralistes estèrils. I aprofitar, també, cadascun dels revessos de la justícia europea que empetiteixen el prestigi internacional de l’Estat.
Recordem-ho: diàleg i confrontació no són propostes contradictòries. Ni la repressió permanent ni els legítims interessos de part justifiquen renunciar a la unitat estratègica.
Aquest nou Onze de Setembre, en plena lluita sanitària i social contra els estralls de la Covid-19, ha de servir per fer visible que no renunciem a construir la República catalana des d'aquesta estratègia unitària, i que seguirem treballant cada dia i arreu per no deixar-nos ningú pel camí.
Finalment, permeteu-me un agraïment infinit a tots els artistes i treballadors de la cultura que també lluiten sense treva per reeixir contra tantes adversitats. Cuidem-la, perquè sense cultura no som res i el món seria un lloc molt pitjor.
Sempre endavant!
Visca Catalunya lliure!
Visca els Països Catalans!
