El judici del cas Altsasu queda vist per a sentència

Les defenses dels acusats per terrorisme en demanen l'absolució; la fiscalia, fins a 62,5 anys de presó

Després de dues setmanes i un total d'onze sessions, Concepción Espejel, la presidenta del tribunal de l'Audiència Nacional que ha jutjat els vuit joves d'Altsasu acusats de lesions i amenaces terroristes per una baralla de bar el 2015, ha deixat aquest divendres el judici vist per a sentència. La secció primera de la sala penal haurà de decidir ara si la baralla entre vuit joves i dos guàrdies civils i les seves respectives parelles, la nit del 15 d'octubre del 2016 al bar Koxka de la localitat navarresa, respon a un tipus penal de terrorisme. Tres dels encausats ja porten dos anys i mig en presó preventiva, i cap dels vuit ha fet ús del seu dret a l'última paraula.

Les defenses de tots els acusats han mantingut la petició d'absolució de tots ells. Per a José Luis Galán, advocat d'Iñaki Abad i Aratx Urrizola –que actualment no estan en presó preventiva–, "encara que ETA hagi anunciat la seva dissolució no s'ha d'oblidar la seva activitat, però una cosa és no oblidar el terrorisme i una altra inventar un relat i forçar els tipus penals" aplicant un "terrorisme existent". Galán ha al·legat que en aquest cas s'està vivint una "intolerable banalització" del concepte 'terrorisme'.

Penes superiors al delicte de genocidi

Les famílies dels joves d'Altsasu, així com els seus respectius advocats, consideren que en aquest cas les acusacions "han forçat el concepte 'terrorisme' per motius propagandístics" o per "jugar a casa" fent que jutgi a l'Audiència Nacional en lloc de Navarra. "Espanya sap, per desgràcia, què és terrorisme i què no ho és", han lamentat. Segons assenyalen, en aquest judici s'ha aplicat un "dret d'excepció" amb penes de fins a 62 anys "inusitades en els nostres tribunals llevat que estiguem parlant de supòsits en què hi hagi pel mig morts i bales". Han recordat així que les penes que demana el ministeri públic són superiors a les de delictes de genocidi, rebel·lió, segrest i fins i tot homicidi i assassinat.

Però per al fiscal del cas, José Peral, durant el judici ha quedat provat que el que ha passat a Altsasu "no va ser una baralla de bar", sinó una agressió "planificada i organitzada únicament i exclusivament contra dos guàrdies civils i les seves parelles amb la finalitat terrorista d'expulsar aquest cos policial de la localitat", en la línia del que defensen moviments que, al seu parer, són hereus de l'estratègia "de la banda terrorista ETA".

La fiscalia  demana així penes que oscil·len entre els 12 i els 62 anys de presó i mig. En el cas que el tribunal no apreciï aquests delictes, atès que les lesions no van ser greus, el fiscal proposa condemnes d'entre 6 anys i mig i 17 anys i mig de presó per desordres públics terroristes i atemptat contra agents de l'autoritat, entre altres possibles delictes.

El judici va començar el passat 16 d'abril. Ara l'Audiència Nacional pot tardar setmanes o mesos a dictar sentència. Mentrestant, tres dels joves d'Altsasu continuen en presó preventiva per una baralla de bar.

Més continguts de