Junts aprofitarà la presidència espanyola de la UE per "denunciar la situació de Catalunya"

Brussel·lesLa presidència de la Unió Europea canvia de mans cada sis mesos. Ara la té Txèquia, després serà el torn de Suècia i, al segon semestre del 2023, d'Espanya. És un gran aparador amb projecció internacional i tots els dirigents polítics en volen treure profit. Sense anar més lluny, el govern espanyol, amb la mirada posada en les eleccions generals que també se celebraran a finals de l'any que ve, ja ha avançat que pretén jugar un paper capdavanter en la consolidació de les relacions de la Unió Europea amb l'Amèrica del Sud o, per exemple, reforçar la cohesió territorial de l'estat espanyol. Tot i que Junts, precisament, vol remar en la direcció contrària i no vol deixar escapar l'oportunitat que suposa aquest "context especial".

"Aprofitarem [la presidència espanyola de la UE] a fons per denunciar la situació de Catalunya en el conflicte polític amb Espanya", ha avisat aquest dilluns l'eurodiputat Toni Comín en una roda de premsa al Parlament Europeu després que es reunissin tots els diputats dels grups parlamentaris de Junts en les diferents cambres. En aquest període, el partit també preveu que es resolguin els fronts judicials que té oberts Puigdemont a Luxemburg, malgrat que admeten que no en controlen el calendari -les sentències sortiran quan vulgui el tribunal-. L'expresident espera, per una banda, la resolució sobre les prejudicials, que marcarà l'abast de les euroordres i fins a quin punt els estats europeus -com Bèlgica- es poden negar a entregar dirigents, com va fer en el cas de l'exconseller Lluís Puig; i, per una altra banda, si pot mantenir la immunitat del Parlament Europeu.

Del primer cas ja hi ha l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i només falta la sentència; mentre que sobre la immunitat just hi ha la vista el 25 de novembre al Tribunal General de la Unió Europea.

Comín també ha afirmat que la Junta Electoral Central (JEC) "s'ha declarat en rebel·lia" contra la justícia europea després que dimecres passat, en una "disquisició parajurídica", va dir que els escons de Puigdemont, Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé havien de quedar vacants i els convidava a anar a Madrid a acatar la Constitució. Els serveis jurídics del Parlament Europeu ara analitzen la resposta de la JEC, però Comín ha dit que Junts confia que la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, "compleixi el reglament" i els diputats independentistes puguin mantenir la condició d'eurodiputats sense cap problema. "Estan contradient de manera frontal i directa una decisió del màxim òrgan jurisdiccional de la Unió Europea", ha insistit Comín.

Crítiques a Aragonès

Comín també ha criticat la falta de "determinació i contundència" del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i ha lamentat que es deixés "marcar un gol" pel comissari de Justícia europeu, Didier Reynders. L'exconseller li ha retret que no confrontés "el toc d'atenció" que suposa que Reynders l'instés a fer complir la sentència del 25% de castellà a les escoles i ha assegurat que, "comunicativament, si el resultat d'aquesta trobada hagués depès de JxCat, hauria estat molt diferent".

Aragonès va ser rebut per primera vegada per comissaris europeus —com Reynders, entre altres— el mes passat, després que des del 2015, amb Artur Mas al capdavant de l'executiu català, a cap president de la Generalitat se li obrissin les portes de Brussel·les. Ni l'expresident Carles Puigdemont ni l'expresident Quim Torra no van ser mai rebuts per cap membre de l'executiu europeu. Així, la visita d'Aragonès va voler escenificar la represa definitiva de relacions entre la Generalitat i les institucions europees.