El jutge Llarena confirma la presó abans d’hora
Pablo Llarena va ordenar el 19 d’abril retornar Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa -el recurs d’apel·lació dels quals s’examina avui a la sala de recursos del Tribunal Suprem- les fiances de 100.000 euros imposades a cadascun d’ells -150.000 per a Forcadell- sense esperar, com era preceptiu, que es confirmés l’ordre de presó que el magistrat va dictar el 23 de març.
Llarena havia imposat les fiances als cinc polítics independentistes el novembre de l’any passat, quan va decretar-ne la llibertat provisional, i el 23 de març els va tornar a citar per notificar-los el seu processament. Encara que el processament com a tal no suposa una variació de la situació personal dels processats, aquell dia el jutge va advertir que podria dictar mesures cautelars. En vigílies de la citació, Marta Rovira va decidir eludir la compareixença i exiliar-se a Ginebra, cosa que va acabar de perfilar el desenllaç per a la resta de citats: Llarena va acordar la seva presó en una resolució que acabava amb l’ordre de retornar “les fiances prestades per garantir la llibertat dels processats”. Les defenses van presentar els respectius recursos d’apel·lació, que seran examinats avui per la sala que integren els magistrats Miguel Colmenero (president), Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro.
El moment, doncs, per procedir a la devolució de les fiances havia de ser després que la sala d’apel·lacions resolgués sobre els recursos dels encausats. La decisió s’acostuma a donar a conèixer uns dies després de la vista d’apel·lació, en la qual els advocats exposen els seus motius. No obstant això, Llarena va decidir anticipar-se a la seva pròpia resolució del 23 de març, en què condicionava el retorn de les fiances al fet que la seva ordre de presó fos ferma.
El magistrat va dictar el 19 d’abril una providència en relació a la situació personal de cadascun dels cinc processats i, en el cas del conseller de la presidència, per exemple, assenyalava: “Vist l’estat de les actuacions, que es procedeixi a la devolució de la fiança per import de 100.000 euros prestada per Marcel Padrós Perejoan per tal de garantir la presència davant d’aquest tribunal de Jordi Turull Negre”. Amb tot, l’advocat Jordi Pina, encarregat de la defensa de Turull i de Rull, va presentar el 4 de maig un escrit davant la sala segona del Suprem en el qual proposava incorporar la providència a l’apel·lació i apuntava que s’havia acordat la devolució de la fiança de 100.000 euros “malgrat que la resolució del 23 de març del 2018 objecte del recurs acorda expressament procedir a la devolució de la fiança una vegada que la resolució adquireixi fermesa”.
Manca de respecte pels mecanismes processals
En contra de la part dispositiva de la seva pròpia resolució, doncs, Llarena ha donat per confirmada la seva resolució abans de l’apel·lació, que ha sigut citada per aquest dimecres. Vint dies abans, concretament. Es tracta d’una rutina mecànica que s’ha apoderat de la instrucció de la causa de rebel·lió i malversació a la sala segona del Tribunal Suprem, una rutina que amenaça de buidar de contingut els mecanismes processals, el respecte dels quals és l’abecé d’una instrucció sumarial imparcial. “No només cal fer justícia, també s’ha de veure que es fa justícia”, diu el cèlebre dictum del jutge anglès Gordon Hewart del 1924. Doncs això.
