La fiscalia de l'Audiència Nacional estudia com suspendre les activitats de l'ANC i Òmnium

BarcelonaLa Fiscalia de l’Audiència Nacional està disposada a anar fins al final en la seva ofensiva contra l’ANC i Òmnium després que la jutge de l’alt tribunal Carmen Lamela s’alineés amb el seu criteri i enviés dilluns els presidents de les dues entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a presó provisional sense fiança per un presumpte delicte de sedició. El pròxim pas que busca el ministeri públic seria, segons van avançar ahir El Periódico i El Confidencial, suspendre les activitats de les dues organitzacions.

Segons el primer diari, la fórmula per aconseguir-ho podria ser demanar a Lamela que inclogui aquesta mesura en la causa oberta per sedició. Malgrat que aquest delicte no és aplicable a persones jurídiques, la petició per limitar les activitats de l’ANC i Òmnium es basaria en l’argument que les dues entitats s’estan utilitzant amb finalitats il·lícites, segons coincideixen els dos mitjans.

El vicepresident de la secció de dret penal de l’ICAB, Miguel Capuz, explica a l’ARA que una via seria al·legar que les dues entitats són “organitzacions criminals” per aplicar-los l’article 33.7. Però fins i tot, encara que no reuneixin totes les característiques per ser-ne considerades, si tenen com a objectiu “la perpetració concertada de delictes”, com consta a l’article 570 del Codi Penal, també se’ls pot aplicar el33.7. Aquest precepte preveu, entre les penes aplicables a les persones jurídiques, “la suspensió de les seves activitats per un període que no podrà excedir els cinc anys”, així com la “prohibició de realitzar en el futur activitats en l’exercici de les quals s’hagi comès, afavorit o encobert un delicte”.

Un pas previ a la il·legalització?

Val a dir que el mateix article també preveu altres penes, com multes, la clausura de locals, la “inhabilitació per obtenir subvencions públiques” i, fins i tot, la “dissolució”, una mesura -s’afegeix- que comportaria la “pèrdua definitiva de la personalitat jurídica de l’organització i la possibilitat de dur a terme qualsevol tipus d’activitat, encara que sigui lícita”. Unes mesures que, pel que sembla, no estarien per ara sobre la taula del ministeri públic.

Fins ara, la suspensió d’activitats només s’ha aplicat sobre organitzacions a les quals s’han imputat delictes de terrorisme, com recorden els mitjans citats. Així, el 2002 es va suspendre Batasuna, que posteriorment va ser il·legalitzada pel Tribunal Suprem. El 2008 també es van suspendre les activitats del Partit Comunista de les Terres Basques i d’Acció Nacionalista Basca -organitzacions que igualment van acabar il·legalitzades-, mentre que l’any passat l’Audiència Nacional va aplicar la mateixa pena a l’organització independentista gallega Causa Galiza per un període d’un any.

En el capítol de mesures contra l’ANC i Òmnium, la Guàrdia Civil ja va demanar a la magistrada de l’Audiència Nacional que bloquegés els comptes de les dues entitats sobiranistes per la seva participació en el Procés. En el seu atestat sobre els fets del 20-S -quan es van produir els escorcolls i detencions en edificis de la Generalitat-, l’institut armat reclamava que Lamela expedís un manament o requeriment a l’Associació Espanyola de Banca, a la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis i a la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit perquè facilitessin tota la informació i dades bancàries vinculades a les dues organitzacions. L’objectiu: “Sol·licitar el bloqueig dels comptes i els productes bancaris i financers en què aquestes entitats poguessin figurar com a titulars o autoritzades”.