La negociació per investir Rajoy s’ha convertit en una guerra de nervis. Fixin-se que, en un intent de responsabilitzar més els líders dels altres partits, Rajoy ja ha anunciat que la primera sessió d’investidura serà el 2 d’agost i també ha anunciat la data de la catàstrofe: la data d’unes terceres eleccions, que se celebrarien el 27 de novembre. Ja han passat gairebé tres setmanes des de les eleccions i com diu Ferran Casas, el delegat de l’ARA a Madrid, “el diàleg està encallat, els contactes són de baixa intensitat i ni es negocia encara formalment la composició de la mesa del Congrés”.
Ara bé, per més que la notícia sigui com s’ho faran per investir Rajoy, no podem perdre de vista el tipus de govern que acabaria formant l’actual president en funcions amb l’abstenció de Ciutadans. Sobretot, el tipus de política per a Catalunya.
No és que no vulguin adonar-se que el 48% de la gent va votar independència el 27-S i posar-se a fer política, no és només que ho vulguin combatre amb policies, jutges, ambaixadors i la guerra bruta per la qual el ministre de l’Interior encara no ha dimitit, és que el nou govern espanyol constituirà una involució en l’actual marc autonòmic.
Repassin l’oferta genèrica de pacte de govern que ha llançat el PP. Pacte educatiu: “Promoció d’un bilingüisme integrador” a Catalunya. Naturalment, quan fan servir aquest lamentable eufemisme de “bilingüisme integrador” ja estem avisats, ens ho sabem de memòria, estan dient ‘no’ a l’ensenyament en català en les seves actuals proporcions, sense tenir en compte que, per cert, a Catalunya els únics bilingües català/castellà són els catalanoparlants, que tots parlem castellà. Al revés no funciona. Unitat d’Espanya: rebuig a “qualsevol intent de consulta o referèndum contrari a l’ordenament constitucional o jurídic”, amb mesures per donar més control a Madrid en l’àmbit educatiu, sanitari i de serveis socials. I finalment, i pel que fa a la Constitució, que el PP no vol reformar, els populars reivindiquen “un marc d’entesa amb les forces polítiques constitucionalistes a l’hora de donar resposta als reptes que plantegi el debat territorial”.
O sigui que s’ho faran entre ells. Ens espera una involució. Un retrocés, un agreujament del problema que l’estat espanyol té a Catalunya. No és que no escoltin. Ja ho crec que escolten. Només cal veure com treballen a les clavegueres de l’estat. És que ho pretenen acabar per la via de l’avorriment, del cansament i el rodet de la majoria, amb Ciutadans de feliços escolanets i el PSOE segrestat per la retòrica nacionalista de Felipe González i Susana Díaz. Això fa l’espera del nou govern espanyol molt menys atractiva i molt més preocupant.
