La reforma de l'avortament passa factura al PP i a Gallardón

Madrid.L'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no passarà desapercebut a la Moncloa. En ple debat intern sobre si convé o no guardar dins un calaix l'avantprojecte de la llei de l'avortament, les enquestes demostren que ja ha passat factura al PP, que cau dos punts en intenció de vot. Concretament els conservadors passen del 34% enregistrat en l'últim CIS electoral, de l'octubre, al 32,1% del que es va fer públic ahir. L'enquesta es va fer entre el 3 i el 15 de gener, pocs dies després del 20 de desembre, el dia en què el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va revelar les claus de la modificació legislativa de l'avortament que pretén passar d'una llei de terminis a una de supòsits més restrictiva que la del 1985.

El mateix PP admetia ahir -tot i que amb la boca petita- que la reforma de l'avortament és la raó principal de la davallada. Quan es va fer l'enquesta, el debat sobre la interrupció de l'embaràs encara no s'havia enquistat tant a nivell intern, i just començava a alçar la veu el president d'Extremadura, José Antonio Monago. El CIS també demostra que l'avortament no era una qüestió que preocupés la societat, sinó que és només una qüestió de prioritat política del PP. Els ciutadans segueixen preocupats per l'atur, la corrupció i l'economia.

Ministres impopulars

Però aquesta reforma no només és nociva per als interessos electorals del PP sinó que també en surt molt malparat el seu ideòleg. La popularitat de Gallardón és la que més baixa entre els ministres de Rajoy, del 2,53 al 2,05, tot i que el més mal valorat segueix sent el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, amb un 1,42.

La desafecció política va en augment: tots els líders polítics van suspendre en valoració i, de fet, Rajoy i el cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, van seguir baixant. El president no té cap líder popular que realment li pugui fer ombra, malgrat les estocades que li clava l'ala dura del partit, i només va arribar al 2,2. El secretari general del PSOE, que just fa dos anys va guanyar el càrrec davant Carme Chacón al congrés de Sevilla, arriba al 3. En aquest últim baròmetre només el portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, augmenta la popularitat, del 3,67 al 3,77. La més valorada, un trimestre més, va ser la líder d'UPyD, Rosa Díez.

La formació espanyolista també és la receptora dels vots del descontentament popular. En xifres, hi va haver un transvasament directe del PP a UPyD, que consolida una mica més la crisi del bipartidisme. Díez aconseguiria duplicar els resultats que va obtenir a les eleccions del 2011 i ara obtindria el 9,2% dels cens. IU es reafirma com la tercera força més votada i mantindria el mateix percentatge que a l'octubre, un 11,3%.

Bipartidisme sota mínims

Qui no aixeca cap és el PSOE. Malgrat que retalla distàncies amb el PP, no és perquè augmentin els seus votants, sinó perquè la davallada popular és més acusada que la socialista, però el partit de Rubalcaba segueix la seva tendència a la baixa i passa del 26,8 al 26,6. Els dos grans partits de l'Estat se situen en mínims històrics.

Els socialistes segueixen sense creure's aquests resultats. Ahir el número tres del partit, Óscar López, va acusar el CIS de fer "més cuina que a MasterChef ", perquè un cop més l'enquesta situa el seu partit per davant del PP en intenció directa de vot. És a dir, que quan es pregunta a qui votarien si les eleccions fossin demà, el suport espontani al PSOE és de l'11,8%, davant del 10,8% del PP. Els socialistes també superen amb quasi tres punts en simpatia els seus màxims rivals, però després el CIS situa per davant els populars en estimació de vot. La clau és el vot ocult. Quan es pregunta al votant del PSOE què va votar a les passades eleccions, quasi coincideix al cent per cent amb la realitat; en canvi, només reconeixen haver votat el PP el 31,9% dels electors, quan van ser el 44,6%.

Sense saber qui serà el candidat socialista a la Moncloa a l'espera que se celebrin les primàries a la tardor, López era optimista i, basant-se en una lectura en positiu dels resultats, va assegurar que "Rajoy està a punt de ser Mariano el Breu, el primer president de la història d'Espanya que dura una sola legislatura".

El PP, que està 12 punts per sota dels resultats amb què va aconseguir la majoria absoluta el 2011, a més d'admetre que el debat sobre l'avortament l'ha perjudicat atribueix la possible baixada electoral a l'entrada de Vox en el panorama polític. Es tracta, però, d'una apreciació falsa, perquè el partit encara no havia fet la seva presentació oficial i, per tant, els enquestadors no podien preguntar als electors per la formació d'Ortega Lara. Per tant, encara menys es podien veure afectats per l'escissió provocada en el PP amb la fuita cap al nou partit del dirigent català i eurodiputat Aleix Vidal-Quadras.

Els populars es miren amb temor aquesta nova formació i també la possible irrupció de Movimiento Ciudadano, la plataforma que lidera Albert Rivera. No obstant, els queda el consol de pensar que el PP perd vots, ja que es divideixen en petits partits. Però la llei d'Hondt, en aquest cas, afavoriria el PP.

En el cas dels partits catalans, CiU puja mig punt, fins al 3,4%, recuperant vot perdut en la passada enquesta. ERC es manté en el 2,5% aconseguit a l'octubre, que és més del doble dels vots del 2011.

Creix el nombre d'espanyols que volen mantenir l''statu quo'

Si la consulta sobre la independència de Catalunya es fes a tot l'Estat com voldria el PP probablement tot quedaria com està. Segons l'últim CIS, els espanyols partidaris de mantenir l'actual statu quo, un estat amb 17 comunitats autònomes, va créixer del 31,7% del desembre al 35,7%. Tot i així, també va créixer lleugerament -del 8,8% al 9%- el nombre de ciutadans a qui els agradaria que algunes autonomies poguessin convertir-se en futurs estats independents. L'enquesta es va fer entre el 3 i el 15 de gener, setmanes després que CIU, ERC i ICV fessin públic el pacte sobre la pregunta i la data de la consulta sobiranista. El percentatge dels que aposten per una recentralització de l'Estat es va mantenir en el 22,1%, i va disminuir fins al 10,7% el sector dels que volen un estat en què les comunitats tinguin més autonomia en la línia federal.