Els reptes del Govern i del President de la Generalitat

Barcelona1. Què espera del nou Govern de la Generalitat de Catalunya?

2. És una legislatura de xoc o de distensió amb l’Estat?

3. Torra és la persona adequada per liderar aquesta etapa?

JOAN MANUEL TRESSERRAS

“L’Estat ens castiga i ens condemna a la tensió”

1.Iniciativa i capacitat de lideratge en un moment de molta dificultat: en l’àmbit econòmic, apujant el salari mínim per sobre dels 1.000 euros amb un pacte social; en el polític, fent un pas més per reconèixer la pluralitat del país; en el del benestar, impulsant la renda garantida i defensant l’habitatge, la sanitat i l’ensenyament, i en el cultural, creant una atmosfera de llibertat d’expressió amb unitat de discurs de cara al judici polític.

2.L’Estat ens condemna a la tensió. Està seguint una operació de càstig amb les presons preventives i les extradicions. S’ha sentit vexat i per això ha construït aquest gran engany que anomenen cop d’estat. El moviment independentista ha demostrat que l’estat espanyol no és prou democràtic.

3.És una persona intel·ligent, culta i preparada. També és veritat que, amb certa crueltat, s’han fet servir alguns textos que millor que no s’haguessin escrit. Però especular si calia o no un altre perfil no aporta res. Ell és el president i li hem donar suport, perquè les condicions amb què comença el mandat són extremadament difícils.

MONTSERRAT GUIBERNAU

“Pensem en com donem suport a Torra abans de començar a jutjar-lo”

1.Capacitat de liderar amb seny i estimació, i amb la voluntat de no trobar mai més cap 155. Cal que tots els ciutadans ens esforcem per avançar amb respecte i sent respectats. Cal negociar amb l’Estat per tirar endavant i fer-ho amb respecte mutu; sobretot perquè els que són a la presó i els exiliats puguin tornar a casa. També per ser lliures i amb la capacitat de reeixir. Desitjo que Torra tingui el suport per avançar.

2.Ens convé una legislatura de distensió, que no és fàcil de bastir, però és el que ara necessitem.

3.Pensem en com donem suport al president Quim Torra abans de començar a jutjar-lo.

LAIA BONET

“Cal una reconciliació interna abans d’afrontar la negociació amb l’Estat”

1.Espero una legislatura de quatre anys, que fa massa temps que no en tenim. Cal refer els consensos bàsics que comparteixen una majoria dels catalans. Això implica entomar no només l’eix nacional, sinó sobretot l’eix social. Sense fer-ho, difícilment es podrà assumir una taula de negociació entre Catalunya i Espanya. Cal una reconciliació interna abans d’afrontar la negociació amb l’estat espanyol.

2.S’estan assajant el discurs de la confrontació i el del diàleg en paral·lel. En el seu primer discurs, Torra va tornar a donar a la CUP el paper d’àrbitre per rebutjar l’autonomisme. Però els primers gestos del ja president van anar cap a la necessitat de diàleg. Si és una legislatura curta, anem a la confrontació, i si es manté el nivell de conflicte de l’última legislatura serà impossible abordar la realitat social.

3.El punt de partida no és senzill. Torra va anar al ple d’investidura amb una motxilla que va permetre a l’oposició fer batalla amb el seu posicionament ideològic. Això ha fet molt difícil la presentació d’un candidat neutre i ni tan sols ha permès el gest polític dels 100 dies de gràcia per veure l’obra de govern.

JUAN MILIÁN

“El retrobament passa per no buscar la gran solució, sinó per petits passos”

1.Serà un Govern que farà pocs avenços polítics i que estarà carregat de simbolismes. El que representa Quim Torra, evidenciat per les seves paraules, significa un gir estratègic respecte al que pretenia Esquerra Republicana amb el seu programa de govern.

2.No hi haurà un xoc tan dur com el dels últims mesos del 2017, però no serà una legislatura que ajudi a la distensió. Previsiblement es produirà una trobada entre Rajoy i Torra, però serà difícil que cap dels dos cedeixi. Hi podria haver cert marge en el sistema de finançament per restablir uns ponts que ara estan dinamitats. El retrobament passa per no buscar la gran solució, sinó per fer petits passos.

3.L’elecció de Torra ha sigut una decisió personal de Puigdemont. La voluntat de l’expresident és continuar mantenint l’excepcionalitat política i social a l’espera del seu retorn, que no passarà. Tot i així, les paraules del president han generat una mica de por. Fins que no es canviïn les dinàmiques, Torra no aconseguirà convèncer.

BORJA DE RIQUER

“No sé si Torra té l’experiència que cal, però se li ha de donar un vot de confiança”

1.Espero que redreci la situació, que no serà fàcil, i que replantegi seriosament amb altres forces quina és l’estratègia del sobiranisme. Al meu parer, es basa en sumar el màxim de forces polítiques i socials al voltant del dret a decidir. Cal buscar complicitats espanyoles i internacionals.

2.La relació amb l’Estat no serà fàcil, perquè el govern Rajoy està condicionat pel tipus de política agressiva que ha dut fins ara i que difícilment rectificarà. Més enllà de les bones paraules, el Govern es trobarà amb una paret. Caldrà no deixar-se provocar i mantenir l’estratègia. Primer s’ha d’intentar poder parlar i després, a ser possible, negociar. I tot això amb pragmatisme. No s’han de cometre més errades i cal tenir en compte que amb la confrontació tenim les de perdre.

3.Aquesta situació tan complexa requereix un president amb experiència política, i no sé si Torra la té. Hi ha hagut una campanya de linxament traient de context molts dels seus articles, encara que n’hi ha alguns que no subscriuria mai. Se li ha de donar un vot de confiança, però esta en una situació difícil que requereix habilitat i fortalesa.

ISABEL VALLET

“L’independentisme ha de renegar d’una visió identitària de la catalanitat”

1.L’independentisme al Principat no està en disposició de materialitzar una República independent de manera imminent, per l’acatament de totes les directrius que l’Estat ha dictat. S’obre una estratègia en què els sectors majoritaris volen jugar la carta d’aconseguir un referèndum pactat, però l’independentisme d’arrel popular encara té la possibilitat de mantenir una postura de confrontació amb l’Estat.

2.La legislatura serà de retòrica republicana però gestió autonomista. Ara bé, la distensió amb l’Estat no depèn del que es faci a Catalunya. A l’Estat s’està produint una cursa electoralista entre el PP, el PSOE i Cs, i en aquesta cursa un d’ells ha de quedar com el projecte que més sotmeti l’independentisme.

3.Els projectes polítics no són personalistes. El Govern ha optat per acatar el marc jurídic espanyol: tant li fa que sigui la figura de Torra o no, el que està equivocat és l’estratègia política. L’independentisme ha de demostrar amb fets que busca eixamplar la base, ha de renegar d’una visió identitària i xenòfoba de la catalanitat. Ara bé, la postura de l’unionisme em sembla hipòcrita: el nacionalisme espanyol és identitari i excloent legislant.

SALVADOR CARDÚS

“El sobiranisme ha caigut de quatre potes amb la polèmica pels tuits de Torra”

1.Recuperar la governació del país fins on pugui, amb certa calma i tranquil·litat, mantenir la dignitat política en un context amb presos polítics i exiliats i avançar en el dibuix de l’horitzó de futur de la República a través d’un procés constituent.

2.De totes dues coses. La governació s’haurà de fer des de la distensió i la negociació. Però mantenir la dignitat passa per la tensió, que no vol dir provocació.

3.Absolutament sí. Té la dimensió intel·lectual, el compromís polític i un tarannà tranquil. La polèmica amb la qual s’ha vist involucrat era previsible. Haurien mirat de liquidar qualsevol candidat per la raó que fos. És molt bèstia que la discussió sobre la seva idoneïtat es basi en tuits. Tot el sobiranisme hi hem caigut de quatre potes.

GEMMA CALVET

“Espero una legislatura de distensió, perquè hem tocat fons i ara cal diàleg”

1.Que recuperi govern i explori al màxim les possibilitats de gestionar en unes circumstàncies molt difícils, des de la cohesió interna fins a la lleialtat al president i a les institucions. Que implementi, en el context de dificultat existent, polítiques de cohesió social, de transformació energètica, de dinamització de l’economia productiva i de reforç de l’educació i la salut.

2.Cal una legislatura de distensió, perquè hem tocat fons i no hi ha més sortida que el diàleg i un pacte polític amb una marxa enrere de la repressió, fent cas dels pronunciaments jurídics internacionals i de les apel·lacions al diàleg que arriben de tot arreu. Això depèn només del govern del PP. El clima parlamentari català ha de tornar al respecte a la pluralitat i a l’independentisme.

3.Crec que sí, si ha sigut designat pel president Puigdemont i és fruit del consens entre les formacions del Govern i de la majoria independentista parlamentària. Qualsevol persona en una posició institucional com la de president treu el millor d’ell mateix, i Torra té molt a oferir. El seu repte serà treballar per ser el president de tots en un context condicionat pels polítics represaliats i per la dificultat de superar la situació d’excepcionalitat.

MARINA SUBIRATS

“La manera de fer una República real és amb una societat cohesionada”

1.Que reconstrueixi ponts a Catalunya i, de moment, deixi tot el tema de la independència o no intenti que sigui una cosa immediata, ja que ens portaria a la desgràcia. La manera de fer una República real és enfortir Catalunya i fer que la societat estigui cohesionada.

2.Hauria de ser de distensió. Respecte al govern de Madrid, l’objectiu ha de ser mantenir unes relacions com més bones millor i no intentar complicar-nos més desobeint.

3.És una persona totalment inadequada. I ho dic en funció de tot el que ha dit ell en articles i tuits, que no va en la línia de la distensió. Se li ha de donar un vot de confiança, però si es confirma el que sabem d’ell voldria dir que a través de la voluntat de República s’està portant Catalunya a posicions d’extrema dreta. Seria tristíssim.

JAUME BARBERÀ

“Cal un Govern que no agreugi la situació dels presos i exiliats”

1.M’agradaria un Govern efectiu, transversal i escrupulosament paritari. Un govern que trenqués blocs, que revertís les retallades i que fes l’impossible per no agreujar la situació processal dels presos i exiliats.

2.Si faig cas al gabinet que s’ha anunciat i a la resposta de la Moncloa, continuarà la confrontació. El 155 no s’aixecarà fins que hi hagi govern. I l’executiu que s’ha anunciat pot ser vetat pel govern espanyol.

3.No, la designació de Torra és un greu error. No havia vist mai un comunicat oficial de la Moncloa en què es qualifiqués un president de xenòfob. Dit això, no crec que Torra sigui un supremacista, ni un racista ni un xenòfob.