Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ

A l'esquerra sempre hi falta gent

"C atalonia is not CiU ", diu un dels lemes que porta enganxats a la jaqueta el militant d'ICV Diego Blasco. També duu un adhesiu del partit i una bandera republicana espanyola penjada d'un d'aquests pals retràctils marca Quechua que serveixen per anar d'excursió. "Me l'enduc a totes les manifestacions", explica Blasco. Treballa netejant i fent reparacions en edificis d'altura per 1.200 euros al mes. Abans havia estat bussejador i traductor d'anglès i francès. Assegura que ha fet de tot, fins i tot va anar a treballar als Estats Units. A Nova Orleans, netejant a 30 metres d'altura, va conèixer la seva dona. "Vaig marxar a l'estranger buscant l'aventura. Els meus fills marxen ara buscant pa per menjar".

"La meva filla viu a Hamburg i el meu fill es prepara per anar a Austràlia. La gent preparada deixa el país. On són els cinc milions d'aturats? Per què no són aquí? Per què no hi ha més sucursals de banc cremades?", s'interroga Blasco, que s'escalfa cada cop més. M'atreveixo a dir que és millor que ningú cremi res i la dona de Blasco afegeix que ella és més moderada que el seu marit.

És cert que a Barcelona no han sortit al carrer els centenars de milers d'aturats catalans, però deunidó la gentada que han convocat els sindicats i la Plataforma Prou Retallades -22.000 persones, segons la Guàrdia Urbana-. La protesta sembla un memorial de greuges de la crisi i les retallades: empleats afectats pels tancaments de la fàbrica de General Electric a Sant Vicenç de Castellet, de Procter & Gamble, personal d'hospitals públics, d'escoles, dels Mossos... Hi és quasi tothom.

Fins i tot una família de París, els Sada, que són a Barcelona fent turisme però, quan s'han trobat la manifestació, decideixen apuntar-s'hi i s'introdueixen en el grup de CCOO. Hi són la mare i tres fills, tots menys el pare, que els espera fent un cafè amb llet a Urquinaona.

Entre els partits d'esquerres, les absències criden més l'atenció que els que hi són. El PSC desfila amb Pere Navarro al capdavant, sense que ningú els increpi pels casos de corrupció que els esquitxen -l'objectiu de la manifestació és protestar contra les retallades, l'atur i la corrupció-. Navarro porta un conjunt molt atrevit: gavardina blanca i sabates negres de pell girada amb cordills rosa. Se'l veu tranquil.

L''Ay, Carmela' punk d'Herrera

ICV-EUiA són els més nombrosos i sorollosos. Coincideixen amb les joventuts d'UGT animant el personal amb ska. Observo Joan Herrera cantant una versió punk d' Ay, Carmela i corejant el lema " Sin iaioflautas, no hay revolución ". Al costat d'ICV desfilen uns pocs militants del PSUC; al davant, el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), que són pocs però criden com si fossin centenars; al darrere, més nombrosos i igual de combatius, els del Partit Comunista de Catalunya (PCC). ERC avança més amb Joan Tardà i Oriol Amorós com a dirigents destacats. Ni Oriol Junqueras ni Marta Rovira, les primeres espases, hi són, a diferència del que fan el PSC i ICV. Amorós m'informa que hi ha 300 manifestants d'ERC, tot i que el grup no sembla tan nombrós.

La CUP prefereix la calçotada

Tampoc veig rastre de la CUP. Ni els companys d'altres mitjans ni els de l'organització els han vist. On són? L'únic tuit corporatiu que fa la CUP les hores prèvies a la manifestació és per recordar que a les 14 hores la CUP Molins de Rei celebrarà una calçotada al parc Pont de la Cadena.

Els discursos comencen amb un recordatori de Josep Maria Àlvarez, de la UGT, dels 90 anys de la mort del sindicalista anarquista Salvador Seguí, assassinat d'un tret pels sicaris del Sindicat Lliure. Àlvarez veu paral·lelismes entre el pistolerisme d'aleshores i la situació actual que jo no acabo d'entendre. Els discursos acaben amb La Internacional i Els segadors . Estelades, senyeres i tricolors republicanes agermanades contra l'atur i la corrupció. Sembla que hi és tothom però, com és habitual en l'esquerra, hi falta algú.

RE

Més continguts de

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT