El govern lituà: “No volem problemes amb Espanya ni amb Catalunya"

La portaveu del primer ministre lituà diu que aquest està "sorprès" per la reacció del govern espanyol al seu suport al dret a decidir

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, ha rebut durant vint minuts l'ambaixadora lituana, Audra Plepyté, aquest dilluns al Palau de Santa Cruz, seu del ministeri, per comunicar-li la protesta oficial de l'executiu espanyol per les manifestacions a l'ACN del primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius −president de torn de la UE− en suport del dret de Catalunya a l'autodeterminació.

Després de l'entrevista amb Margallo, el ministeri d'Afers Exteriors lituà ha emès un comunicat en què manifestava la seva "preocupació" per la interpretació "tendenciosa i errònia" que els mitjans de comunicació catalans van fer "de la posició lituana sobre Catalunya". El comunicat destaca que "no és correcte i no es pot comparar" l'ocupació soviètica dels països bàltics amb la situació entre Catalunya i l'estat espanyol. "Espanya és un país democràtic, un membre de la Unió Europea, el nostre soci proper a la UE i a l'OTAN", remarca el comunicat.

Aquest comunicat ha estat recollit per tots els mitjans catalans, deixant Lituània en una situació incòmoda: dissabte semblava donar suport al Govern català en la seva reclamació d'un referèndum democràtic, i dilluns afirmava que se l'havia malinterpretat. Per afegir més confusió, hores després de la visita de l'ambaixadora lituana al despatx de Margallo, Evelina Butkuté-Lazdauskiené, la portaveu del primer ministre lituà, afirmava que aquest estava "sorprès" tant pel ressò mediàtic de la seva entrevista com per la reacció del ministeri espanyol d'Exteriors. "No preteníem obrir cap conflicte diplomàtic, no volem problemes amb Espanya ni amb Catalunya", ha assegurat a l'ACN Evelina Butkuté-Lazdauskiené, portaveu del primer ministre

En l'entrevista, Butkevicius admetia que cada país "ha de trobar el seu propi camí" i té "dret a l'autodeterminació", però alhora demanava que el procés es construeixi sobre "bases legals", d'acord amb "la llei internacional" i "les provisions de la Constitució", i aclareix que la UE no és l'URSS.

Més continguts de