De Pujol a Bustos: 700 pàgines de corrupció

SabadellLa CUP va presentar ahir Llums i taquígrafs, un atles de més de 700 pàgines que recull, en quatre volums, els cent principals casos de corrupció als Països Catalans, com el cas de l’expresident Pujol o el de l’alcalde de Sabadell Manuel Bustos. Va ser precisament en aquesta ciutat, epicentre del cas Mercuri, on es va presentar el mapa. Un dels principals impulsors de la iniciativa és l’exdiputat David Fernàndez, que va fer de mestre de cerimònies d’un acte en què els cupaires van deixar caure tres avisos en clau política.

El primer el va formular l’exdiputat Julià de Jòdar, que en una intervenció molt aplaudida va assegurar que “no és possible acabar amb la corrupció sense trencar amb el sistema capitalista”. Per què? Va argumentar que a Catalunya hi ha una tradició de classe burgesa que prova d’adaptar-se sempre a la situació política i econòmica que li convé. Unes actituds que va qualificar de “col·laboracionisme” amb l’Estat. I qui és el paradigma d’aquesta manera de funcionar? “El pujolisme va agafar els elements de la burgesia corrupta, perquè gràcies a l’autonomisme es van crear la seva parcel·la de poder on se sentien els amos”, va afirmar.

La CUP, que va demanar fins al final que Artur Mas fes un pas enrere perquè relacionaven la seva figura amb els casos de corrupció que esquitxen CDC, va insistir ahir que el nou país ha de néixer amb una política “de base ètica i popular”. Per això De Jòdar va deixar anar el segon avís: encara que els cupaires “han d’estar treballant” amb el PDECat per tirar endavant el procés sobiranista, es mantindran amb “les orelles i els ulls ben oberts” perquè el partit de Mas no es torni a veure immers en cap cas de corrupció.

Els retrets, més o menys explícits, no es van acabar aquí. El diputat Benet Salellas va recuperar un dels debats que ha tensat més les relacions entre la CUP i el PDECat els últims dies, el dels impostos, per marcar perfil i fer un tercer advertiment. “Els que no volen una fiscalitat alta, justa i progressiva i uns serveis públics forts és perquè aposten per una societat individual i per un model en què la corrupció sigui una via vàlida”, va afirmar, sense citar en cap moment l’antiga CDC. I va sentenciar: “Els que lluitem per uns serveis públics de qualitat estem lluitant contra la corrupció”.

Qui, com De Jòdar, va condicionar el final de la corrupció al final del capitalisme va ser la diputada Eulàlia Reguant, principal negociadora de la CUP pels pressupostos. “Pot existir un capitalisme ètic? És evident que no, perquè el capitalisme treballa en la lògica de la despossessió i la no-democràcia”, va dir posant d’exemple els bons patriòtics emesos pels governs de José Montilla i Mas, que segons ella “només van servir per enriquir els bancs”.

Fernàndez va cloure l’acte amb una petició a la ciutadania: lluitar contra la corrupció i la seva impunitat per desmentir Silvio Berlusconi. Quan va rebre la primera condemna, l’ex primer ministre italià va dir: “I? La veritat no canvia res”.