Anàlisi
Política 26/11/2022

"Què li passa a Feijóo?": la pregunta que inquieta el PP

El líder gallec naufraga davant Sánchez i no aconsegueix reafirmar el seu lideratge davant Ayuso

4 min
Alberto Núñez Feijóo en un míting del PP a Madrid

MadridLa casualitat va voler que pocs dies després de la coronació d’Alberto Núñez Feijóo com a president del PP, el maig del 2022, la portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, visités la redacció de l’ARA i comentés que estava molt sorpresa de com la premsa de Madrid estava presentant el líder gallec. "Si algú pensa que Feijóo és un líder estratègic amb una visió a mitjà termini, s'emportarà una decepció tremenda", ens va advertir una persona acostumada a debatre amb ell al Parlament gallec. El temps sembla que li ha donat la raó. A Madrid tothom es fa la mateixa pregunta: "Què li passa a Feijóo?" Per què no és capaç de rematar Pedro Sánchez quan aquest passa per dificultats i reafirmar el seu lideratge davant d’Isabel Díaz Ayuso?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Núñez Feijóo va aterrar a Madrid com el gran salvador de la dreta espanyola i sobre una onada demoscòpica que semblava imparable a causa de la crisi econòmica derivada de la guerra i l’espectacular victòria de Juanma Moreno a Andalusia. Després de l’estiu, però, la seva estrella va començar a decaure (estancat a les enquestes o amb tendència a la baixa) per un seguit de factors. I dimarts passat es va certificar el seu fracàs en el cara a cara amb Pedro Sánchez al Senat. Però quines són les claus que expliquen aquest naufragi que inquieta cada cop més el PP?

1- Els cara a cara. La primera constatació és que Feijóo no porta bé la pressió en els seus cara a cara amb Sánchez. Dimarts es va veure clar. El líder gallec arribava a la cita amb una portada d'El Mundo que li indicava que el PP li demanava "contundència". En fer entrada a l’hemicicle, els senadors del PP es van posar dempeus i van començar a aplaudir fort i a cridar com si allò fos el Colosseu romà abans de veure un combat a mort entre gladiadors. La cara de Feijóo, però, denotava la seva incomoditat amb aquesta espectacularització de la política que tant es porta a Madrid. Sense voler, els senadors populars encara van posar més nerviós Feijóo, que a l’hora de prendre la paraula se’l va veure dubitatiu i amb una tremolor de veu impròpia d’un dirigent experimentat com ell. En canvi, Sánchez, molt més acostumat a la bronca madrilenya, s’hi mou com peix a l’aigua. Cada cara a cara s’està convertint en un calvari per a Feijóo.

2- La pressió mediàtica. Una portada d'El Mundo també va ser el preludi del gir de Feijóo amb el CGPJ, cosa que Sánchez i el PSOE estan aprofitant per presentar-lo com un titella de l’ala dura del partit. I la veritat és que Feijóo té un problema amb la premsa conservadora de Madrid, que no controla i que és ideològicament més pròxima a l’ayusisme, i que a més el tracta amb certa condescendència. Dimecres els popes de la dreta com Federico Jiménez Losantos assenyalaven que Feijóo havia encertat en el diagnòstic ("El seu és un govern en flames"), però li exigien més claredat amb la recepta. A l’entorn de Feijóo defensen que el van anar a buscar perquè era moderat i que ara no se li pot demanar una altra cosa. No hi haurà ni moció de censura ni manifestacions al carrer.

3. Les ficades de pota. Feijóo vivia a Galícia en un ecosistema mediàtic de cotó fluix, absolutament controlat, i no estava acostumat que qualsevol comentari o lapsus es fes viral en qüestió de segons. Així va passar per exemple amb la frase "Tots els espanyols som catalans amb independència d’on vivim", que va pronunciar el 24 de juliol a Barcelona, o amb la confusió sobre l’obra 1984 de George Orwell.

Cada vegada que passa un incident d’aquest tipus Feijóo és carn de mem i perd llustre. I el que és pitjor, l’acosta cada cop més a la figura de Rajoy (però sense tenir les seves habilitats parlamentàries).

4. El vot jove. El PP ha detectat que així com Ayuso arrasa entre el vot jove madrileny, Feijóo té dificultats per penetrar en aquest electorat. D’aquí també els seus intents per aparèixer amb una imatge juvenil en l’entrevista que va concedir a la revista Esquire i les seves aparicions amb jerseis de coll alt en un acte al costat d’Ayuso. Feijóo no entusiasma ni connecta amb el vot jove urbà, que el veu com un senyor gran de províncies amb olor de naftalina. I a cada intent per acostar-s’hi és objecte de mofa a les xarxes.

5. L’ombra d’Ayuso. Finalment, hi ha el factor més preocupant, i és que tot i que Feijóo pretenia construir el seu lideratge elevant-se en equilibri per sobre dels seus dos principals barons, l’andalús Juanma Moreno i la madrilenya Díaz Ayuso, al final ha estat ella qui s’ha imposat i l’ha obligat a canviar d’estratègia. Si en un principi Feijóo volia centrar-se en l’economia i defugir la batalla cultural amb l’esquerra, ara s’ha vist arrossegat per l’ala dura del partit a recuperar banderes clàssiques com l’anticatalanisme i a tancar qualsevol possible pacte amb l’executiu de Sánchez. Feijóo, doncs, ha acabat interpretant el mateix paper que Pablo Casado, però sense resultar convincent. El seu aterratge a Madrid està resultant un malson per a algú que està descobrint a marxes forçades que la capital no té res a veure amb el que ell coneixia a Galícia.

stats